Barcelona impulsarà el valor urbanístic i arquitectònic dels seus barris

La globalització afecta tots els aspectes de la societat i genera patrons idèntics en diferents ciutats del món. També a nivell local l’arquitectura i l’urbanisme pequen d’un cert monoteisme a l’hora d’establir models de disseny. Això, segons el regidor Daniel Mòdol, no passava en els temps en què Barcelona estava en construcció. Quan Maragall i els seus van haver canviar-ho tot. «Abans la gent tenia un sentiment de pertinença. Això ja no passa». El nou equip d’Arquitectura, Paisatge i Patrimoni s’ha posat a recuperar aquest orgull de ciutat. ¿Com? Explotant les peculiaritats de cada districte, de cada barri. «Perquè no pot ser que al passeig de Gràcia i a la Rambla del Carmel et trobis amb el mateix banc».

  

 L’objectiu del regidor socialista, arquitecte i urbanista de professió, és «generar criteris propis» a l’hora de modificar la ciutat. Per fer-ho, no només s’analitzarà cada zona de la capital, sinó que també es començaran a protegir «entorns urbans». Per exemple, l’avinguda del Tibidabo. O Montbau. Un paradigma de desastre, segons l’opinió de Mòdol, és la reforma de la Diagonal, en què es va instal·lar un «panot (rajoles) i una il·luminació que són un desastre».

  

 Per a tot això, l’ajuntament prepara una carta del paisatge urbà, una eina pròpia del Govern i de les diputacions però insòlita als consistoris. El seu objectiu és «establir pautes de protecció i intervenció» d’espais públics, i per fer-ho han elegit 10 racons de la ciutat (es començarà pel barri de la Clota, a Horta-Guinardó), que s’analitzaran des del punt de vista de la història, la biodiversitat i la transformació recent perquè qualsevol actuació tingui en compte la seva singularitat. 

  

Notícies relacionades

El punt Gran Via-Aribau encapçala els accidents de BCN

El 15,2% dels catalans busquen vivenda de lloguer o compra

 La regidoria que dirigeix Mòdol disposa de 3,7 milions d’euros el 2017 per impulsar «la millora de la qualitat arquitectònica i patrimonial de la ciutat». Això inclou la creació de rutes arquitectòniques al marge de la del modernisme. El racionalisme, per exemple, corrent dels anys 20 del qual destaca el pavelló d’Alemanya. 

L’ALCALDE OLÍMPIC

El record a Maragall no va ser gratuït. En l’etapa de l’alcalde olímpic es va crear la campanya Barcelona, posa’t guapa, que entre 1985 i el 2009 va aconseguir rehabilitar prop de 27.000 edificis, un terç del total. El regidor del PSC posa com a exemple aquesta iniciativa, que en aquells 25 anys va destinar més de 100 milions d’euros a reformar façanes. També hi va ajudar, el 2000, la creació del catàleg del patrimoni històric i artístic. La idea de Mòdol és baixar el concepte de reforma al carrer, perquè cada districte sigui un lloc peculiar i únic. Una dada per entendre-ho: no fa ni 100 anys que Sarrià i Vallvidrera formen part de Barcelona. Una suma de petits i peculiars pobles a preservar.