Barcelona dóna forma a l'entorn de Glòries amb divisió sobre el tramvia

Si no hi ha cap sobresalt, la comissió d’Urbanisme aprovarà avui la modificació del pla general metropolità (PGM) de l’entorn de les Glòries (la modificació s’haurà de ratificar en el ple municipal de la setmana que ve) que permetrà reservar espai per a edificis de vivenda protegida, ampliar i obrir noves escoles públiques, equipaments de barri i un intercanviador de transport públic. Tot plegat, una vegada consolidat, permetrà iniciar a principis del 2018, o això espera el govern d’Ada Colau, la urbanització del gran parc de la Canòpia. Amb un dubte: ¿per on ha de passar el tramvia, si finalment el projecte d’unió de les dues línies aconsegueix tirar endavant? Els partits que formen el govern no es posen d’acord.

  

 Janet Sanz, tinent d’alcalde d’Urbanisme, i Daniel Mòdol, regidor d’Arquitectura, Paisatge i Patrimoni van protagonitzar ahir dues rodes de premsa. Una darrere de l’altra, a la mateixa sala. En principi, inconnexes. La regidora de Barcelona en Comú (BC) parlava sobre el projecte de les Glòries, la transformació més gran a Barcelona a prop del forat ferroviari de la Sagrera. El regidor del PSC, poc després, va comparèixer per establir les bases de la seva nova àrea, però era inevitable preguntar-li pel pla de la seva col·lega de govern perquè ell va treballar en el projecte durant una dècada. Mòdol, un arquitecte que acaba d’arribar a això de la política, no es va mossegar la llengua.

TRAÇAT «IMPRESCINDIBLE»

Sanz va defensar que el tramvia ha d’envoltar el parc de la Canòpia dibuixant una L entre Àlaba i Gran Via, per aturar-se al gran intercanviador previst a la zona sud, als peus de l’edifici DHub. Aquest és el dibuix que apareix al vídeo de presentació del projecte guanyador però també és cert que, quan es va presentar, es va deixar clar que el corredor central podia donar cabuda al tramvia. Mòdol es va postular a favor que el transport públic, és a dir, tant ferrocarril com autobús, circulin pel passeig central del jardí que travessarà la plaça d’est a oest. Segons el regidor, aquest traçat és «imprescindible», ja que és necessari que hi hagi «un cert control social de l’espai». «Si no és així –va prosseguir–, a les sis de la tarda, a l’hivern, hauríem de tancar el parc, com es fa amb la resta de parcs quan es fa fosc. No és una qüestió de mobilitat, sinó d’espai públic».

    

Al marge d’aquest xoc tècnic de desenllaç imprevisible, el cert és que, avui dia, la unió del Trambaix i el Trambesòs s’entreveu molt complicada, tenint en compte que Colau no té ni molt menys garantits els vots suficients de l’oposició per impulsar el projecte. Sembla descartat avançar en aquest mandat més enllà dels estudis de viabilitat que ja van causar sorna entre la resta de grups municipals.

RECUPERACIÓ DE PATRIMONI

La modificació del PGM (el PSC hi votarà a favor), que substitueix l’aprovada el 2007, inclou dos espais que sumen 201.174 metres quadrats, a l’àrea delimitada pels carrers de Castillejos, Bolívia, Badajoz, Independència, Consell de Cent i la parcel·la ubicada a l’encreuament Nàpols-Gran Via (on s’instal·laria un Centre d’Atenció Primària i una residència de gent gran). Uns 121.000 metres quadrats seran terreny per a parcs i jardins urbans.

  

 El pla contempla també destinar 48.000 metres quadrats a la xarxa viària; 7.785 a equipaments comunitaris i 13.945 a vivendes i activitats econòmiques, amb el 90% destinats a vivendes, públiques i privades, segons la titularitat del sòl. Un dels edificis destinats a pisos (a Cartagena amb Consell de Cent) podria arribar fins a una altura màxima de 60 metres. El nou PGM proposa un total de 1.070 habitatges, dels quals 1.012 seran de nova construcció i la meitat d’aquests disposaran d’alguna mena de protecció.

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

    

El projecte inclou recuperar tres elements històrics de calat molt diferent. En primer lloc, el Rec Comtal, una infraestructura hidràulica datada al segle X que es nodreix d’aigua freàtica del riu Besòs i que quedarà a la vista amb les restes arqueològiques restaurades i protegides. També s’adaptarà una nau industrial del carrer de Cartagena i la fàbrica del Paraigua Pio Rubert Laporta, aixecada el 1928. H