ACAPARAMENT COMPULSIU

Els veïns, les grans víctimes de la síndrome de Diògenes

Dos afectats expliquen la seva experiència amb inquilins que pateixen la síndrome d'acumulació de trastos

La Síndica de Greuges ha denunciat els problemes de convivència i de salut en quatre immobles

icoy36614272 diogenes161213185431

icoy36614272 diogenes161213185431

3
Es llegeix en minuts
TERESA PÉREZ / BARCELONA

La Síndica de Greuges de Barcelona, Maria Asumpció Vilà, va veure ahir el drama que pateixen els veïns que tenen la mala sort de viure en un edifici on resideix algú afectat per la síndrome de Diògenes, una malaltia que consisteix a acumular objectes de tota mena i procedència. Deixalles, pudor, presència d’escarabats i rates i altres bestioles que haurien deixat curtes les espècies de l’arca de Noè. Tot són penalitats des del principi fins al final. I és que Diògenes és un mal veí i té una difícil convivència, a més de ser insalubre.

D’això en saben molt Raquel Clemente i S. S., un home que prefereix guardar l’anonimat, perquè ho han patit a les seves vivendes del districte de Gràcia i del de Sants-Montjuïc. Ella, farta, va aguantar dos anys, però va posar terra pel mig i es va traslladar a una altra vivenda. Ell n’ha passat de tots colors per poder llogar el seu pis buit i, de moment, no ho ha aconseguit. «La gent que ve a veure’l es fa enrere al veure les deixalles», explica.

Mort

El cas de Raquel encara és més dramàtics. El fill de Concepción, la dona que patia la malaltia, va morir per causes naturals i el seu cadàver va trigar una setmana a ser descobert. Raquel vivia en un carrer del Poble-sec, al districte de Sants-Montjuïc, en un pis just a sota de Concepción. «Recollia roba bruta i tota mena de trastos i intentava vendre’ls després», apunta.

A l’estiu els escarabats i insectes feien festa grossa. «Jo recorria els replans tirant insecticida, però era insuportable», explica l’afectada. Les trucades dels veïns a la porta de Concepción eren constants. «Amb prou feines obria una ranura, però podíem veure que a dins hi havia bosses i bosses d’escombraries», diu. L’espectacle que oferia la galeria de la vivenda tampoc era gaire millor. Al seu estenedor de la roba penjaven, durant mesos, banderes del Barça, senyeres i mantes. Va haver de canviar-se de vivenda. «La meva vida es va convertir en un malson, el pitjor de tot era la impotència que ningú solucionés el problema», afirma.

Muntanyes de diaris, bosses de plàstic, taulons de fusta, ampolles i fins i tot pedres amuntegades és el que es troba S. S. cada vegada que tanca amb clau la porta del seu edifici de Gràcia. Les escombraries s’acumulen per qualsevol racó de les zones comunes. «N’hi ha tanta acumulació que l’any passat un amic i jo vam omplir en un dia 15 contenidors d’escombraries amb tot el que vam trobar», apunta S. S. El problema d’aquest propietari s’arrossega des de fa més de 10 anys, quan va arribar a la casa l’incòmode inquilí, que és un home d’uns 50 anys professor d’institut. «Al principi tenia parella, però fa temps que no la veig», recorda.

Notícies relacionades

S. S. i el seu inquilí van fer amistat, però aquests llaços fraternals ja s’han trencat. «Quan va arribar a la casa ho va omplir tot de caixes i trastos, i s’escudava dient que eren restes de la mudança que acabava de fer», afirma el propietari de la vivenda. Però els trastos no només no es van treure sinó que van anar en augment. «S’han apoderat de l’edifici», assegura. S.S. ha presentat tres denúncies però, tret de la de la Síndica, no ha tingut cap resultat. «Al·leguen que no estic censat a la casa», indica. Les converses que ha tingut aquest propietari amb el seu inquilí tampoc han arribat a bon port.

La Síndic de Greuges de la capital catalana ha rebut aquest any quatre queixes de veïns de Ciutat Vella, Horta-Guinardó, Gràcia i Sants-Montjuïc que viuen en immobles on també resideix alguna persona amb síndrome de Diògenes. En un d’aquests casos, l’acumulació de porqueria va desencadenar un incendi. Vilà, a més, ha obert «una investigació d’ofici» per conèixer com actua l’Administració, ja que ha constatat «una dilació en la resolució dels casos» i una descoordinació entre els organismes que hi intervenen.