Barcelona homenatjarà la rumba catalana

La capital homenatjarà la rumba catalana al carrer de la Cera. L’Ajuntament de Barcelona dedicarà en aquest passatge del Raval dues parets mitgeres a recordar i reivindicar els artistes més icònics del gènere musical sorgit als carrers de la ciutat. El consistori, els veïns i la comunitat gitana del Raval han impulsat conjuntament i donat forma a aquest projecte, que serà una realitat la primavera del 2017. L’esbós del disseny de la intervenció artística el van validar la setmana passada l’Institut del Paisatge Urbà i els veïns. El calendari que amb què treballa a hores d’ara l’ajuntament preveu que a principis d’any s’iniciï la primera fase: revestir i aïllar una de les parets on anirà part de l’obra.

El reconeixement a la rumba catalana es concretarà en dues escultures, amb detalls encara per polir, obra de l’artista Luis Zafrilla. Les peces, d’acer corten (aspecte rovellat), es penjaran a dues mitgeres del carrer de la Cera, una a l’inici, número 6, i una altra, al final, número 57, tocant a la ronda de Sant Pau. Al segon punt compartiran cruïlla el rei de la rumba, Peret, amb el rei de les hamburgueses –llegiu-ho en anglès–, en una metàfora del passat-present de la zona.

MEMÒRIA HISTÒRICA

Les obres, que saludaran i acomiadaran els vianants que entrin al carrer de la Cera, seran una estela de figures de personatges de la rumba com per exemple Peret, Gato Pérez, Los Amaya, El Pescadilla i Josep Maria Valentí, Chacho, entre altres. Una tirallonga de noms consensuats amb la comunitat gitana i que fuig de paternalismes. Així, tots els rumbers tindran un lloc per al pelegrinatge: a l’artèria barcelonina on va explotar l’estil, 300 metres de rumba.

Poca cosa queda del carrer de la Cera que va veure créixer la rumba. Encara hi queden alguns gitanos, pocs, més presents ara al pròxim carrer de Manso. ¿I de la rumba? Poc rastre, sobreviu moribunda a Barcelona amb molt més passat que present o futur. El suport institucional al gènere ha sigut més aviat simbòlic després del boom dels Jocs.

Recuperar aquesta part de la història perduda del carrer de la Cera era la voluntat de l’ajuntament quan va consultar els veïns i comerciants de la zona. I tot va portar a la rumba, l’estil musical més genuí de Barcelona i, alhora, poc reconegut. «No es coneix prou que tenim una cosa tan pròpia com la rumba», reconeix la regidora del districte de Ciutat Vella, Gala Pin.

CHACHO

Des de l’associació Foment de la Rumba Catalana (Forcat), l’agrupació que aglutina les forces que queden en el gènere per buscar-ne el ressorgiment, aplaudeixen amb entusiasme aquesta iniciativa municipal, tot i que lamenten no haver sigut consultats o informats per l’ajuntament. «No hauria estat de més una trucada», comenta el seu president Abili Roma, resignat i content pel reconeixement municipal.

Per a un dels representats en l’obra, l’homenatge té un aire especial. Gitano i rumber, Chacho, que va ser palmer de Peret i un dels grans del gènere (va ser el primer a introduir el piano a la rumba), viu des de fa gairebé 20 anys al carrer de la Cera. Va créixer amb Peret, a qui estava lligat abans de néixer, als voltants d’aquesta via emblemàtica del món rumber. «Els nostres pares ja eren amics», recorda.

CANVIS

Notícies relacionades

Rumba: el ventilador no és un electrodomèstic

Rumba ardent com la cera

Satisfet per la iniciativa de l’ajuntament, Chacho rememora ara que el carrer ha canviat molt: «Queda molt poca cosa d’aleshores. Hi ha el restaurant Can Lluís –fundat el 1929–, on anàvem a dinar amb Peret moltes vegades». Encara queda un altre local que freqüentava aquesta parella de rumbers: Els Ocellets, un altre dels establiments històrics de la zona que es troba on desemboca o neix, segons com es miri, el carrer de la Cera. A la ronda de Sant Pau, 55, obert el 1984 per la mateixa família que el Can Lluís, encara resisteix als canvis.

Peret va marcar el carrer de la Cera, el seu barri i Barcelona amb la seva música. Ara se’l recordarà en una obra artística que homenatjarà els grans de la rumba catalana. «No es descarta que tingui un espai propi», explica l’ajuntament sobre l’artista desaparegut l’agost del 2014. De fet, és un personatge que «es té molt present», assegura.