Barcelona serà ciutat sense dofins el 2019

Barcelona serà abans que finalitzi l'any 2018 una ciutat lliure de dofins en captivitat, com abans ho va ser (i en presumeix) pionera en el veto a les corrides de toros, a prohibir l'ús d'animals salvatges als espectacles de circ i a impedir l'exhibició de mascotes als aparadors de les botigues, cosa que va posar fi, de passada, a les ocelleries de la Rambla. A partir del 2019 no hi haurà dofins al zoo de la ciutat. Quatre de les set forces polítiques de l'Ajuntament de Barcelona han acordat que aquest és el pròxim pas animalista que la ciutat ha de fer. En aquest mínim denominador comú sobre el futur del zoològic (hi ha més qüestions pendents de debatre i espinoses) hi ha els comuns d'Ada Colau, el PSC, Esquerra i la CUP. El propòsit és que la decisió no sigui un acord revocable quan canviï la majoria al ple, com si fos una llei d'educació al Congrés, sinó que sigui una solució a curt, mitjà i llarg termini. De moment, queden fora del consens el PP i Ciutadans i, sobretot, el grup municipal de CiU, que no s'ha sumat a l'acord per ara perquè en el seu hi ha una col·lisió d'opinions entre els partidaris d'‘acomiadar’ els dofins, liderats per Jordi Martí, i els partidaris de mantenir-los en la col·lecció, el grup que comanda Sònia Recasens.

El futur dels quatre cetacis que encara neden al delfinari del parc de la Ciutadella és un greu problema que el zoo arrossega des del dia que l'Associació Europea de Mamífers Aquàtics (EAAM) va revisar els criteris que estableixen com han de ser les piscines i altres equipaments on viuen els exemplars en captivitat. Les noves normes (una espècie de cèdula d'habitabilitat cetàcia) seran de compliment obligat per als socis de l'EAAM a partir del 31 de desembre del 2018. La condemna en cas de no complir els requisits exigits és l'expulsió de l'associació, cosa inassumible per al zoo, perquè podria comportar després deixar de pertànyer a altres organitzacions científiques internacionals, com l'Associació Mundial de Zoos i Aquaris (WAZA), que coordina, per exemple, els programes de conservació de grans simis.

GRUP DE TREBALL

El futur del delfinari s'ha debatut en les controvertides sessions de debat que va posar en marxa la tinenta d'alcalde Janet Sanz fa gairebé un any, i en les quals, en un principi, es va donar més veu i pes als grups animalistes que als experts en la matèria. Aquest dijous, a partir de les set del vespre, està previst que se celebri una nova sessió, on es comunicarà als participants l'acord dels grups polítics, però on, sobretot, es posarà sobre la taula el complicadíssim problema que ara es planteja: què fer amb els quatre dofins del Zoo de Barcelona.

Els exemplars del delfinari barceloní són Anak, Blau, Nuik i Tumay. No són l'herència de temps remots en els quals la sensibilitat mediambiental a la ciutat era la d'un Donald Trump. Anak i Blau van concebre Nuik el 2012. Com qui diu, la cria amb prou feines acaba de fer P-3. Llavors, amb Sònia Recasens com a tinent d'alcalde, els plans municipals passaven per respondre a les exigències de l'EAAM amb un delfinari de luxe, de 10 milions d'euros de pressupost. La decisió de fer el contrari, renunciar a les obres, posa en marxa un compte enrere explosiu, perquè trobar una nova llar a la família dofí és extremadament difícil.

D'això ja se n'ha parlat a les reunions prèvies. En essència, hi ha quatre solucions, cap perfecta, que és necessari explorar. La més còmoda és buscar un zoo en una altra ciutat que els aculli. Des del punt de vista dels animalistes que han liderat la campanya per declarar Barcelona ciutat lliure de dofins en captivitat, seria tota una hipocresia, com mirar cap a una altra part davant la desgràcia d'Anak, Blau, Nuik i Tumay.

LA QUIMERA DEL SANTUARI

L'opció ideal dels animalistes és traslladar els dofins a un santuari encara inexistent però, segons ells, viable, en aigües gregues. Aquesta proposta consisteix a tancar una badia on aquests animals i altres que es puguin rescatar d'altres zoos del món passin la resta dels seus dies. Sona bé, però científicament és, segons experts com Àlex Aguilar, màxima autoritat en cetacis a Espanya, un disbarat monumental, per qüestions sanitàries, primer, i perquè introduir una espècie caribenya en aigües del Mediterrani va en contra del sentit comú.

La tercera opció sospesada en les reunions municipals, que s'ha anat diluint com un terròs de sucre en un litre de cafè (ràpid, ràpid...) era que d'aquests quatre dofins sel'n fes càrrec la fundació CRAM, dedicada a la conservacions i recuperació d'espècies marines, que té unes instal·lacions al costat de la terminal T-1 de l'aeroport del Prat. Al marge que la tasca del CRAM ha sigut qüestionada últimament, la ubicació, just al costat d'una zona d'enlairament i aterratge d'avions, sembla la més inapropiada possible per a una espècie que es distingeix per la seva oïda ultrasensible. Tant és així que els caçadors japonesos de dofins de Taiji utilitzen el soroll ensordidor per acorralar les seves preses i matar-les a cops de ganxo.

Notícies relacionades

UGT convoca una vaga de neteja a Barcelona per Nadal

L'autocar sinistrat a França circulava amb la ITV caducada

La quarta solució se suposa que és la més sòlida, però ni tan sols se sap si és factible. Es tracta d'enviar els dofins a Baltimore, a la costa est dels Estats Units, a un gran aquari al qual se li suposa un propòsit més educatiu que comercial, encara que això als dofins tant els és, perquè no deixa de ser una vida en captivitat, cosa que torna el debat a la primera de les opcions, la hipòcrita.

En resum. Primer, Barcelona serà una ciutat lliure de dofins. Segon, Barcelona té quatre dofins i no sap què fer-ne, un obstacle si es pretén ser això, una ciutat sense dofins.