Els botiguers de Sant Antoni demanen blindar el 'mix' comercial

En plena efervescència immobiliària, el barri de Sant Antoni suma uns quants anys de transformació comercial però ha viscut un 2016 de fortes pujades de preus, encoratjades per l’empenta del mercat que després de vuit anys d’obres aixecarà el teló la segona meitat del 2017. En aquest marc i amb alguns veïns aixecant la veu contra un futur barri gentrificat i pastura del turisme, l’associació Sant Antoni Comerç ara fa una doble crida. Per un costat, reclama que es blindi el mix comercial per evitar el monocultiu de restaurants, i per una altra defensa la «transformació natural» de la zona, cridada a reactivar la seva economia.

    

El que subscriu aquestes reivindicacions en nom dels més de 500 botiguers integrats a l’entitat és el seu president, Vicenç Gasca. L’expresident de la Fundació Barcelona Comerç és conegut pel seu tarannà protector del comerç de proximitat. Ha reivindicat el tancament de les botigues els diumenges (al contrari que els eixos turístics) i la defensa dels petits negocis. No obstant, i després de més de set anys d’obres, el col·lectiu aplaudeix sense reserves uns canvis que poden garantir la viabilitat del comerç del barri, manté, i que ha incentivat els supervivents a posar-se al dia.

    

Els primers anys d’obres van deixar desemparats (entre excavadores i pols) tots els comerços de l’entorn, mentre el mercat es traslladava a la carpa de la ronda de Sant Antoni. Després les obres es van alentir i s’hi va sumar la crisi, que va acabar amb molts establiments i va propiciar dos fenòmens paral·lels: la irrupció de comerços regentats per immigrants en alguns carrers i l’arrencada de l’eix del carrer de Parlament com a carrer de moda, amb restaurants, cafeteries i botigues modernes.      PLA DE 1999

Però el fenomen no va ser casual. Gasca desenterra material de la seva hemeroteca per apuntar que el pla de dinamització forjat el 1999 ja contemplava fomentar un «eix de serveis i restauració» en el llavors sense encís carrer de Parlament. Gasca defensa la tesi que el component turístic està molt per sota del local en els negocis. «El carrer d’Urgell no serà mai la Rambla», manté, potser amb ingenuïtat. I emfatitza que «precisament el que es volia era que el turisme no es concentrés només a Ciutat Vella».

Notícies relacionades

La iconografia verda de Barcelona fa 20 anys

Barcelona negocia la cessió d’un bloc de pisos de Coderch

    

Després d’una vida regentant una sastreria davant del mercat, aquest botiguer opina que la reobertura de l’equipament renovat serà «un revulsiu» al barri, amb uns 2.000 negocis. «Aquesta zona ja ha viscut moltes transformacions i ara en viu una altra, però pensem que per bé».