Hotelers i comerciants del centre es queixen que el PEUAT "demonitza" el turisme

Que el pla especial urbanístic d'allotjaments turístics (PEUAT) hagi aconseguit prou suport per ser aprovat definitivament el 27 de gener vinent no significa que hagi obtingut consens veïnal ni sectorial, ni acostat les demandes més enfrontades. Els primers s'hi han anat manifestant en contra els últims dies --fins i tot durant la comissió d'Urbanisme de dimecres on es va produir la llum verda municipal al pla-- per veure'l, en la majoria dels casos, massa lax. Per contra, els sectors econòmics afectats han esperat el desenllaç per pronunciar-se, i han sigut molt crítics.

Des del Gremi d'Hotels de Barcelona, que havia callat amb cautela les últimes setmanes, la primera queixa és la falta de diàleg prèvia a l'anunci dels canvis en la normativa, i la no-resposta a les seves al·legacions. Tan sols estan satisfets que hi hagi hagut marxa enrere en el punt de la disconformitat urbanística que impedia les rehabilitacions en punts tan estratègics com Ciutat Vella. Però encara no han vist per escrit el detall de les reformes que es podran portar a terme. Cosa que el seu director, Manel Casals, considera clau per evitar l'envelliment de la planta hotelera.

SENSE RETALLADES

Però l'oposició de la patronal es basa sobretot en el concepte de "decreixement". Ni volen menys places ni menys activitat econòmica. Una de les seves demandes era que la zona de creixement (limitada als barris perifèrics) s'ampliés. Per contra, l'equip de Colau ha escoltat la demanda d'entitats veïnals i grups d'esquerra per ampliar la de decreixement, que inicialment era més cèntrica i ara comprèn més barris on no es podran obrir noves places si es produeix alguna baixa, al ser considerats en risc de gentrificació.

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

Tant el gremi com l'associació Barcelona Oberta, que uneix els eixos de botigues més cèntrics i turístics, es queixen que el document "demonitza" l'allotjament, i en general el turisme. Hotelers i comerciants d'aquests àmbits defensen que l'economia generada pel turisme va "més enllà" de la despesa i ocupació directes, ja que repercuteix en moltes botigues, subministradors de béns i serveis, transport i oferta cultural. Pels hotelers, el pla és un "atac contra l'economia general" de la ciutat. 

A falta dels últims serrells del document municipal, Barcelona Oberta encara reclama que es permetin més allotjaments als grans eixos, que els edificis catalogats B es puguin convertir en hotels si es rehabiliten i que es compleixi la legalitat pública. Tots dos són crítics amb la política de dilatar la concessió de llicències pendents de tràmit final fa mesos. Els hotelers sí que accepten un creixement limitat, però no una retallada de llits.