Escola de 'rockstars' (de barri)

Passen els dies, se succeeixen els anys i amb el cúmul d’experiències es va component la banda sonora de la vida. Per a alguns, el periple transcorre a l’alegre ritme de la samba o amb l’excitació del rock and roll, però també hi ha qui veu com la seva biografia sona al trist compàs d’un fado o sumida en la cruesa del hip-hop. No són pocs els que desitjarien canviar de dial fins a trobar la música perfecta, però no sempre es donen les circumstàncies per estripar les partitures i canviar la melodia existencial.

Aquesta era la cançó que sonava al cap dels responsables del Taller de Músics: impulsar un projecte d’innovació social que facilités la inclusió de joves talents de barris desafavorits, proporcionant-los acompanyament artístic per contribuir a dinamitzar i transformar els seus entorns.

Del taral·lareig d’aquelles primeres notes va brotar el Cabal Musical, un pla que està destapant la tercera edició i se serveix de la complicitat de la música per mirar de «canviar la realitat de les persones i els territoris», explica Martí Marfà, responsable de projectes socials de l’entitat. «La música i les arts en general poden aportar a aquests xavals reconeixement. Que se’ls distingeixi per alguna cosa més que per estar en una situació complicada. Que la gent els identifiqui pel seu talent», destaca Marfà. La finalitat, en definitiva, consisteix a donar una oportunitat per explotar la seva creativitat a aquells que, d’una altra forma, no la tindrien.

EXPANSIÓ

L’èxit de les dues primeres edicions ha servit per expandir l’experiència. Si fins ara es limitava als barris amb un índex més alt de vulnerabilitat a Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí, el Taller de Músics i l’Ajuntament de Barcelona, coorganitzadors de la iniciativa, van decidir ampliar-la a Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs, Badalona i Montcada i Reixac. El Cabal se circumscriu en l’estratègia de l’Eix Besòs, l’aliança d’aquests cinc municipis per crear «un gran eix metropolità, que afavoreixi la cohesió social i la qualitat de l’espai públic». 

A més a més de la procedència, els requisits per a la candidatura són l’existència d’«un cert projecte musical», no n’hi ha prou amb nocions bàsiques, però sense ser artistes consolidats. L’altre criteri de selecció és socioeconòmic, «persones sense accés a recursos estratègics» als seus entorns, explica Marfà. «No demanem la renda, però a través d’entitats dels seus barris constatem que no podrien afrontar els seus projectes», afegeix.

Els cinc grups escollits en la primera edició i els vuit de la segona (de 20 i 42 aspirants, respectivament) complien aquestes condicions i van convèncer el jurat que mereixien una oportunitat. A partir de llavors comença l’acompanyament amb un primer any de formació artística i de l’ofici de músic (vestuari, aspectes legals, xarxes socials...).

El segon any és de mentoria, de contacte amb diversos professionals del sector per ajudar-los a aplicar els coneixements adquirits. I malgrat que Marfà recorda que la idea no és que siguin «Messis de la música», es-

tà convençut que algun arribarà a triomfar. 

Notícies relacionades

«El Marc entén molt més del que sembla»

La superdiva de Roquetes

«Al final de la mentoria veus una gran transformació, de nanos que tot just cantaven a la dutxa a moure’s per l’escenari amb la desimboltura d’un artista professional. Tot per la formació que reben i l’entusiasme que hi posen», explica Arthur Ibáñez, coach vocal en el projecte i expert en producció.  

Una metamorfosi que no s’atura amb el final de l’actuació, donant complida resposta al gran propòsit del Cabal. «La iniciativa els apodera, els fa més autònoms i els convenç d’afrontar projectes amb gran valor afegit –assenyala Marfà–. I això es tradueix en reconeixement social, a deixar de ser els últims de la fila per passar a mostrar el camí a altres joves del barri».