El sensesostre que dona consells gratis

«Free advice», informa la pissarra que subjecta entre les mans. «Consells gratis», promet també en espanyol. El seu propietari somriu tot i l’onada de fred des d’una cadira plegable a la sortida del metro d’Arc de Triomf. «¿Tens problemes a la vida?», et preguntarà si t’hi acostes prou. Però la majoria de transeünts se’l miren sense mirar: evitant el contacte visual i possibles espasmes en la consciència. L’home que dona consells gratis és un sensesostre. Per internet alguns el presenten com una «icona de Nova York».

    

Es diu Jean-Pierre Ady Fenyo. Si es tecleja a Google, hi apareixeran diverses entrevistes a Youtube i fins i tot una botiga virtual amb samarretes amb la seva foto. Encara es pot llegir en format web l’article de 'The New Yorker' que el va propulsar a la fama preinternet. És del 1987. Parlava de «The Free Advice Man». L’home dels consells gratis. Fenyo llavors sostenia el seu cartell en una cantonada de Nova York. Tenia 22 anys i ja havia donat consells –calculava l’article– a 6.000 persones. 

    

'The Free Advice Man', es diu la seva web. «L’original de Nova York», afegeix la 'bio'. Inclou fotos somrient amb Isaac Asimov i Joe Biden, l’exvicepresident d’Obama, i enumera una llarga llista de vips als quals diu haver donat consell: de Woody Allen a Bill Clinton. 

  

  Han passat 30 anys. Fenyo, amb 52, ha tornat a regalar consells fa dos mesos a Arc de Triomf. ¿Per què aquí? «És interessant pensar que Arc de Triomf és d’alguna manera el triomf sobre la mort… –respon–. Tant de bo sobrevisqui».

    

Fenyo saluda xocant el puny. «No sap on he tingut la mà», fa broma amb humor molt negre. Ho diu amb un espanyol fluid. Parla sis idiomes –assegura– i ha viscut en nou països. «Els meus pares, en lloc de posar els diners al banc, per a la meva educació, els van fer servir per donar-me una educació real viatjant per diversos països». Ell va néixer a Washington, però demana per favor que hi afegeixi: «De família de la Garriga».

  

 «La gent –diu entre pregunta i pregunta– té dret a saber qui és aquest boig amb un cartell de consells gratis. ¿Deu ser boig de veritat?». ¿Ho és? «Soc una mica excèntric –reconeix–. Una persona que és tan diferent que sembla boja, però no ho és».

  

 Fenyo va començar a donar consells gratis als anys 80, perquè, com ara, es va quedar al carrer. «I si no parles amb gent, et tornes boig», recorda. ¿Era una forma d’ajudar-se a si mateix? «Sempre és així –diu–. El que té de bo el món és que quan un fa alguna cosa bona a l’altre, se l’està fent més a si mateix».

    

Va sortir a les notícies, però va seguir buscant casa. «El consell gratis no et dona diners». ¿Què ha fet en aquests 30 anys? «Moltes coses –recorda–. He sigut cuiner, professor d’anglès, escriptor. Durant una gran part he tingut una vida normal». Es va casar fa 20 anys, relata, va deixar els consells gratis –«no tenia temps»–, i va tenir «una vida de classe mitjana baixa» als EUA. Fins que va arribar la crisi. Es va quedar sense feina i se’n van anar a Londres. «Un malson», resumeix els últims nou anys. Explica drames que demana mantenir confidencials. Assegura que no pot tornar a Londres, on s’ha quedat la seva dona, i que té «problemes crònics de salut», sense especificar quins. Res de contagiós, puntualitza. «Pots dir: ‘Si ets tan savi, ¿com és que has tingut tants problemes? –es pregunta–. Hi ha problemes que no es poden resoldre tan fàcilment».

'POETA FILOSÒFIC'

A la seva web es defineix com a «poeta i escriptor filosòfic». Intercala les respostes amb reflexions socials, polítiques, alguna conspiració. «Jo soc filòsof de la vida –resumeix–. Una persona que pensa en coses per a les quals la majoria de la gent no té temps. No volen pensar tant. Pensar molt porta perills». ¿Perills? «Et pots posar tan depressiu que emmalalteixis». ¿Quin consell es donaria a si mateix? «Això és molt difícil –diu–.

S’ha de parlar. Les paraules poden obrir possibilitats de canvi. Poden canviar no només el teu pensament, sinó també el del món».

Notícies relacionades

La bretxa al Més Enllà del Poblenou

El fantasma que es va apuntar a LinkedIn

  

 Regala un consell extra. «Per a la gent que vol ajudar les persones sense llar: rotllos de paper de cuina». Explica que se’ls posen sota la roba per treure’s la suor. «Sense suor no es passa tant fred. Una persona en necessita cada dia mig rotllo».