El raper de les emocions

Poques esperances tenia Simón Taibi que el seu rap enfilés la fase final del Cabal Musical i obtenir l’assessorament artístic amb el qual polir el seu potencial. Menys encara a l’observar l’ampli desplegament de andròmines musicals de la resta d’aspirants del càsting i comparar-lo amb el seu arsenal: un minúscul pendrive. En realitat poca cosa més necessitaven ell i el seu llavors company de grup, Adry Bueno, per transmetre un talent que no es tradueix en harmonia instrumental sinó que percut amb la rotunda inventiva de les seves lletres. 

Així ho va entendre el jurat, que, tot i això, els reservava una sorpresa d’impacte: la seva sort en el projecte aniria lligada a la d’un quartet d’instruments de corda amb el qual havien de fusionar talents. «Van apostar per la nostra potència lírica, però van considerar que un repte així ens faria créixer com a artistes», explica Simón. Un desafiament que li va servir per obrir-se la ment a les influències d’altres estils musicals, però que també va ser el principi del final del projecte amb Adry.

El que apareixia com un aparent camí en solitari està sent un banc d’assaig amb el qual s’ha proposat superar el vessant tradicional del rap, amb la seva base de samplers i sintetitzadors, per entregar la seva poesia musical a una orgia de mestissatge. «Estic preparant dos temes amb contrabaix i guitarra; un de guitarra flamenca i veu femenina, i un altre de piano, guitarra i veu femenina. Propostes senzilles a nivell instrumental, amb molt del pes del discurs i la poeticitat de la lletra», afirma aquest jove de Sant Andreu.

El Simón avança i explora, però no renega de les seves arrels musicals ni oblida per què el rap el va abduir amb una capacitat de seducció que va sacsejar els fonaments de la seva adolescència. «M’aportava un aprenentatge que no trobava ni en els meus professors ni en els meus pares ni en els meus amics. Em va ajudar molt a comprendre’m a mi i a entendre el món que m’envolta», destaca. 

Determinació

DeterminacióEl seu repertori no reposa sobre reivindicacions socials ni és cap encesa crítica contra el sistema, només pretén fer pensar la gent. El del Simón és un estil «emocional i molt personal», poesia urbana, reflexions filosòfiques agitades en la transgressora coctelera del rap, inquietuds «d’un nano del barri de tota la vida». Un tast:

Notícies relacionades

Escola de 'rockstars' (de barri)

La superdiva de Roquetes

«Sangrienta la ruta de aquel que no supo abrazar el silencio y buscó una respuesta / Maldita la suerte del poeta, maldita demencia / Maldita la condición incompleta, cruda conciencia / ¿En qué deposito la fe, si voy a morir? / Triste flaqueza del ser que no sabe ser y que teme dejar de existir».

Treballa per costejar-se els estudis d’enginyeria de so, però no s’oblida del Taller de Músics, on va a buscar assessorament per dirigir el seu talent cap al camí més apropiat. «O em guanyo la vida com a artista o no me la guanyo», deixa anar sense titubejar. Una determinació que li agradaria veure mimetitzada en el seu entorn. «Conec molts nois que no són conscients del seu potencial –explica–, que no s’atreveixen a seguir un camí diferent del de la majoria. Has de trobar el teu lloc al món, no el que altres hagin pensat per a tu».