Bombolla d'immobiliàries a Barcelona

On fa uns mesos hi va haver una merceria, una fruiteria, una botiga de roba de nadó... fins i tot un local brut tancat amb pany i forrellat arran de la crisi, de sobte ha florit una agència immobiliària. Broten dia sí i dia també perquè pocs negocis a peu de carrer necessiten tan poc espai i logística. Broten sense pausa ni treva perquè cada dia hi ha més moviment de lloguer i venda a Barcelona. Si a finals del 2010 la capital catalana comptava amb 1.624 agents registrats, el 2016 la xifra va arribar a 3.887, després de sumar-ne més de mil des de el 2014. Alguns d'ells són titulars de més d'una oficina, de manera que els negocis poden ser molts més.

Una de les cares més visibles de la punxada de la bombolla immobiliària va ser l'extinció dels negocis mediadors de la compravenda que van vendre pisos sense parar durant uns anys. Va ser tan gran el moviment que el 2010 l'Agència de l'Habitatge de Catalunya va crear el Registre d'Agents Immobiliaris, obligatori perquè un agent pugui obrir un establiment de cara al públic ja que "afavoreix la transparència i garanteix la seguretat dels usuaris". La llista s'ha disparat en els últims temps, des que el mercat immobiliari va començar a remuntar el vol. S'ha de destacar que normalment cada agència només té registrat un agent (pels requisits econòmics, garantia i assegurances que ha d'assumir el professional) i que és habitual que una persona registrada estigui al capdavant de diverses agències d'una mateixa marca, en diferents zones.

El president del col·lectiu d'agents de la propietat (API), Joan Ollé, estima que durant la crisi van tancar dos de cada tres agències. D'aquests operadors, molts estan tornant al negoci. No obstant, més enllà dels gairebé 3.900 registrats a la capital catalana -després de créixer el 139% en sis anys-, figuren altres mediadors de vivenda que no fan aquesta activitat de forma habitual i per tant no consten com a API, així com algun operador no registrat, que amb unes "tècniques comercials molt agressives" o males pràctiques enterboleixen la imatge del sector, lamenta Ollé. Només els inscrits ofereixen les garanties exigides per l'Administració catalana.  

FENOMEN ÚNIC

El fenomen immobiliari no té parangó a la resta de Catalunya, on el registre suma gairebé 5.800 inscrits. De fet, de les 700 altes del 2016, unes 550 pertanyien a Barcelona. I és que la capital lidera en solitari (per sobre de Madrid) l'escalada de preus, primer dels lloguers, i després de la venda. Si l'Incasòl (amb les fiances de contractes firmats) va situar a final de l'any passat en 826 euros el preu mitjà del lloguer a Barcelona (batent el seu propi rècord), portals com Idealista comptabilitzen un increment anual del 16,5% i empreses com Tecnocasa el xifren sobre el 15%, apunta el seu director d'Anàlisi, Lázaro Cubero.

La bogeria dels lloguers a Barcelona està alimentada per la finalització dels nous contractes de tres anys estrenats el juny del 2013, la projecció internacional que atrau residents estrangers, el creixement de la cultura del lloguer davant la compra i el fet que els bancs donin un màxim del 80% per a les hipoteques, fet que condueix molts veïns a optar per l'arrendament. No obstant, l'oferta no dóna l'abast i els preus escalen sense treva, amb poc més del 20% de l'oferta anunciada a menys de 1.000 euros al mes. 

Notícies relacionades

Diccionari Indispensable Català-Immobiliari

Estratagemes, trucs i tripijocs immobiliaris

En aquest escenari de bombolla de lloguers també creixen els preus de venda a passos agegantats. Idealista parla de pujades en els seus anuncis del 14,4% el 2016. Des de Tecnocasa preveuen un 10% més per a aquest any i Don Piso ho redueix a un 5-6%. Els baixos interessos de les hipoteques, l'augment de les concedides, la decisió de comprar perquè llogar resulta car, l'auge dels inversors (compren per arrendar) i l'expectativa que els preus pugin amb rapidesa alimenten la set compradora, mentre que molts propietaris "estan a l'espera de vendre i guanyar més", manté Emiliano Bermúdez, subdirector general de Don Piso. Una estratègia que comporta cert risc, per molts factors externs. 

Aquest desajust d'oferta i demanda fa que els pocs habitatges que hi ha en venda a un preu adequat volin, de manera que moltes de les immobiliàries de barri que afloren a penes tenen oferta disponible.