De professió, públic de la tele

Qualsevol teleespectador estàndard ha vist aquesta dona a la tele més que a Belén Esteban. Fa gairebé 30 anys que seu davant dels focus. Ja entra als platós amb el posat de rutina amb què entraria al súper. ¿La seva cara no els sona? Fixin-s’hi bé: darrere d’Àngel Llàcer, d’Arturo Valls, de Juanra Bonet apareixerà aplaudint en qualsevol moment una senyora amb la cua violeta.

Rosa Ribalta, es diu. «Rosita», es presenta ella. «La que més públic ens ha portat en la història de la productora», diu al veure-la arribar el Víctor, responsable del departament de públic de Gestmusic. És dimarts, són un quart de sis de la tarda en un polígon de Sant Just Desvern. Un se sent com si acabés de descobrir un món paral·lel. Hi ha 600 persones –¡600!– fent cua amb la parsimònia amb què la feien els de l’anunci vuitanter del Cuponazo. És una al·lucinació típica del desert poligoner de Sant Just. Aquí està situat el plató de Mediapark. Avui es grava Tu cara me suena.

La Rosita ha aparcat a la porta, com sempre. Arriba just quan se’n va una remesa de treballadors. Va a la cua a buscar «la colla». Avui ha portat només 11 espectadors. Demà portarà un autocar –55 persones– al programa Ahora caigo. La seva agenda sembla un zàping: avui, Tu cara me suena; demà, Ahora caigo; la setmana que ve, Boom; i un nou concurs: Tot o res. «¿Que per què faig això? –riu–. Si no ho faig, aquesta gent se’ns mor». «La colla» assenteix. A Masquefa, on viu, coneixen la Rosita com «la senyora que porta la gent a la tele». Omple platós amb gent de Masquefa, Piera i Martorell.

Jurat a ‘Tú sí que vales’

¿Es considera públic professional? «Sí», diu, encara que no es guanyi la vida amb això. A Barcelona no es cobra per anar a un programa; a Madrid, una mica: 10-15 euros. «Jo ho faig perquè m’ho passo bé», es justifica. Ha arribat a exercir de «jurat popular» a Tú sí que vales.

La Rosita té 67 anys i un caràcter inversament proporcional a la seva estatura. «Si a sobre de fer un metro em prenen el pèl…», riu. Va començar el 1989. «Vaig pagar 1.000 pessetes per anar a un programa –abans es pagava, explica–. I em van dir: si ens busques gent, no pagaràs». I fins ara.

A dos quarts de sis, la cua es comença a moure. «¡¡Rosita!!». Li fan petons al control d’entrada. Entra amb aires de vip i una altra vegada a fer cua. Encara queda un pelegrinatge d’una hora fins al plató. Hi ha qui ho aprofita per vendre collarets. «Jo fa anys que aprofito la cua...», riu una senyora ensenyant la mercaderia com si fes estraperlo.

«No em diguis que això no és pesat», diu la Rosita una hora després. «Val la pena patir», replica una de la colla. «A dins et passa tot», afegeix una altra. Entren al plató i se’ls avalanza el Mateo. «¡¡Rositaaaa!!», dos petons. «No li agrada la brillantor a aquesta dona…», diu al micro. És l’animador de públic. «La Rosita suma 25 anys a la tele», explica als que estan asseguts. «¿25? Però si en té 30…», crida un senyor. «Aquest vol alguna cosa», xiuxiueja el Mateo.

A la colla avui la col·loquen darrere el sofà on s’asseuran els concursants. Com més arrugues, més amunt. Són les 18.30. Encara queda una hora i mitja perquè comenci el xou. La Rosita radia en pla pitonissa el que passarà. «Ara donen un piscolabis. Aquell és l’Álex, el regidor. Ha de gravar recursos, després anirem al bany». Anem al bany i es queda entre les dues cues. «Espera». Arriba un noi i indica com arribar a un altre servei. La Rosita hi entra la primera.

Notícies relacionades

El sensesostre que dona consells gratis

La bretxa al Més Enllà del Poblenou

El Mateo segueix amb el seu xou mentre ensenya al públic què ha de fer. Ara, aplaudir; ara, riure, ara, corejar «ole, ole i ole». Tots obeeixen amb paciència de professional. Entra el jurat: Lolita, Chenoa, Latre, Llàcer. No hi ha ni un conat d’histrionisme de fan. Són les 8, comencen les actuacions. La Rosita i la colla ho ballen tot. ¿Quin és el millor programa? «Aquest –xiuxiueja–. Hi ha una llista d’espera de 3.000 persones». ¿I el millor sopar de plató? «¡Cap!». Avui toca entrepà de pernil. 

Els últims aplaudiments sonen a la una del matí. La Rosita surt contenta. Ella i 599 persones ja saben qui guanyarà la gala de divendres. S’acomiada «fins demà». Una altra vegada en un plató. A aquest submón de gent que aplaudeix. Només el departament de públic de la promotora Gestmusic va moure l’any passat 50.013 espectadors.