Can Batlló aixeca el vol

L’espai escollit –i arreglat– per fer la presentació no és casual: el bloc 4, una de les dues naus que l’Ajuntament de Barcelona ha comprat a la Generalitat en el marc del conveni per finançar les obres de les reivindicades estacions dels barris de la Marina de la L-10. La nau –encara freda, però ja fins i tot amb una capa de calç– acollirà Coópolis, un viver de cooperatives impulsat pel sempre ben organitzat teixit veïnal de Sants, i un dels projectes pels quals l’actual consistori sent una especial predilecció. No és cap secret que el foment de l’economia social i solidària és una de les apostes estratègiques dels comuns, i no únicament a l’antic recinte fabril de Can Batlló.

    L’alcaldessa va voler passar ahir el matí visitant els diferents espais de l’enorme complex fabril de la Bordeta i explicar al món el que s’ha fet fins al moment i, sobretot, el que està per arribar, però que ja es toca amb la punta dels dits. La reconversió definitiva del vell recinte industrial, que va començar tímidament en l’última etapa de govern de l’alcalde socialista Jordi Hereu –després d’una intensa lluita veïnal que passarà als annals de la història (almenys als de la història dels moviments veïnals de la ciutat)–, va agafar embranzida durant el mandat de Xavier Trias i sembla que aixeca el vol en el primer mandat d’Ada Colau.

    A més de fer-ho amb paraules, Colau va voler mostrar el seu compromís amb l’espai –o amb el barri de la Bordeta, cosa que ve a ser el mateix– amb números. L’alcaldessa va explicar que, dels 150 milions que calculen que farien falta per finalitzar la transformació integral de la zona, en aquest mandat el municipi n’injectarà 65, entre la compra de solars, la rehabilitació de naus, la urbanització de carrers i la construcció de vivenda pública.

TITULARITAT MUNICIPAL / D’aquests 65 milions, 28 ja s’han invertit en la compra de l’esmentat bloc 4, del veí bloc 2 i de cinc solars de l’àmbit de Can Batlló-Magòria, als terrenys de l’antiga estació de ferrocarril, enganxada als vells tallers, operació que la regidora de Sants-Montjuïc, Laura Pérez, va destacar ahir que facilitarà l’avanç de la transformació urbana de l’entorn i permetrà que el conjunt del perímetre de Can Batlló sigui de titularitat municipal.

    Pérez va explicar també que l’ajuntament tramita una modificació del pla general metropolità (PGM) a la zona que afectarà una superfície total de 139.200 metres quadrats –amb 100.740 de Can Batlló i 38.460 de Magòria–, que inclouen més de 60.000 de zona verda; més de 40.500 d’equipaments; 27.871 de vivendes i 1.869 de sòl destinat a pisos dotacionals.

    La modificació del PGM inclou la previsió de sòl per construir 1.455 vivendes, 470 de les quals de protecció oficial (el PGM actual n’inclou 299). A més, la cooperativa La Borda s’encarregarà de construir-hi 28 vivendes en règim cooperatiu en uns terrenys que ja han sigut cedits per l’ajuntament –model de vivenda pel qual opten els comuns–, i el mes de desembre passat es van entregar els 33 pisos promoguts per la cooperativa de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), els primers veïns de la nova vida de Can Batlló, els passos inicials del qual es van començar a fer l’11 de juny del 2011, amb l’èpica entrada veïnal al bloc 11, referent de l’autogestió a la ciutat.

BLOC 7 / Un dels grans punts d’inflexió serà la conversió del bloc 7 en la nova seu de l’Escola Municipal d’Estudis Audiovisuals (EMAV), que el municipi vol que es converteixi en una pedra angular en el procés de recuperació de tot el recinte de Can Batlló «per al barri i la ciutat», va sub­ratllar Colau.

    La nova seu de l’EMAV ocuparà gairebé 5.500 metres quadrats a la façana de la Gran Via, just davant de La Campana –sí, és la que es reflecteix majestuosa a les seves vidrieres–,

cosa que dinamitarà un dels murs que fins ara aïllaven els terrenys.

    La nova seu de l’escola podrà acollir 600 alumnes (bastants més que els 425 alumnes que tenen actualment plaça a l’escola a la seu de la Via Laietana), creixement que intentarà donar resposta a l’increment de la demanda d’aquests estudis, i donarà vida a la zona.

Notícies relacionades

2.160 canelons de solidaritat

Badalona encén el seu arbre gegant

ESTRUCTURA CONSERVADA / L’ajuntament destinarà 12,9 milions a aquesta rehabilitació, que conserva l’estructura de la imponent nau. Els treballs està previst que finalitzin a finals de l’any que ve.

    Colau va aprofitar també la visita per anunciar que s’està estudiant unificar l’arxiu municipal, que actualment està escampat per diferents edificis per tota la ciutat, a la nau central de Can Batlló, «que també acolliria usos i activitats culturals i veïnals obertes al barri», va apuntar l’alcaldessa, que va insistir que el trasllat està en fase d’estudi. A aquesta nau, la més representativa de l’espai per les seves dimensions i les seves xemeneies, no li han faltat nòvies en l’última dècada. Caldrà esperar a veure en què acaba.