Aprèn a volar en una hora

Ho prometen sense creuar els dits: aquí toques sostre. Qualsevol que no amagui una capa vermella sota la camisa reaccionarà amb la cara que posava James Stewart a Vertigen. Així que mires cap amunt t’agafen ganes de demanar una biodramina: hi ha teles penjant com si fossin lianes de Tarzan que arriben fins als 10 metres. En dues classes –et garanteixen– puges almenys fins als tres.

És Onair. «La primera escola de dansa aèria d’Espanya», es proclama a la seva web. Una alternativa circense al gimnàs: hi ha trapezi, cèrcol, teles, pole dance, l’ara ubic aero ioga, dansa vertical amb arnès. Tot a l’abast d’amateurs. És a dir, que aquí qualsevol que estigui que s’enfila per les parets ho fa de veritat. En tres anys –els va celebrar dissabte– ha multiplicat per 10 el nombre d’alumnes: va començar el 2014 amb 30. Ara n’hi ha 300; 160 tenen de 4 a 15 anys. També han passat cares conegudes: aquí va preparar Ruth Lorenzo un número aeri de Pink per a Tu cara me suena.

«Els programes de televisió han fet que el circ remunti», assegura Jorge Alcover. És el director d’Onair. Ballarí i acròbata. Això vol dir que s’ha tirat d’un edifici de vuit plantes per ballar sobre les parets. Va començar a enfilar-se per les teles amb 21 anys. En té 35. Fa sis que va començar a donar classes aèries. «La dansa vertical no existia a Espanya», recorda. I va crear Onair. Va obrir l’escola fa tres anys al Poblenou (Pere IV, 99).

Dir que les classes et passen volant aquí és reiteratiu. Es parla de «volar» amb la rutina amb què ho faria un superheroi. «Sí, molts diuen que volen. Sobretot els nens», explica Jorge. De fet, algun alumne ha hagut de recórrer a la biodramina. «El cèrcol gira una barbaritat», riu el director.

Una alumna de 50 anys

Avui ningú demana biodramines. Toca classe de teles. És la disciplina que està més de moda, asseguren. «Tothom ho pot fer», t’anima el professor, Javier Melero, hipersomrient. No te’n fiïs: l’amplitud del seu somriure és directament proporcional a com et deixa de cruixit. «¿També t’ha dit que ens mata en l’escalfament?», avança la Claudia, una de les alumnes, abans de començar. Doncs sí, 20 minuts i et sents com si haguessis fet el circuit d’Oficial i cavaller. Flexions, abdominals, ara ens quedem en planxa sent feliços. ¡Smile! Els alumnes somriuen, però a l’anar a buscar l’ampolla d’aigua. «És el professor que et deixa més cruixit de la història», confirma –massa tard– el Marcos, l’únic noi de la classe.

Avui hi ha una desena d’alumnes. De 17 a 42 anys. La més gran que hi ha hagut a l’escola en tenia 50. Cada vegada s’apunten més els pares que porten els seus fills a classe.

El Javi col·loca els matalassos, desplega les teles, ofereix resina. Tots arrebossen les mans en una caixa amb polvos. «És perquè la tela no rellisqui». L’escalfament continua sobre les teles. Javi puja a cinc metres, pim pam, i posa les cames a 90 graus. «A fer abdominals». Els alumnes l’imiten amb bastanta desimboltura. La majoria van començar al setembre. «Quan ho aconsegueixes…», s’arronsa d’espatlles l’Amaranta.

L’Anais mira els seus companys amb la boca oberta. És el seu primer dia. «Ara aprendrem a pujar a russa», comença el Javi de zero amb els neòfits. «Tenses la tela cap avall –el professor agafa la tela amb les dues mans–, puges la cama dreta per darrere de la tela, puges el genoll, i amb la cama lliure trepitges a sobre. I puges». I puja, sí. L’Anais ho prova… Ups. Una altra vegada… Uf. «¡Això és millor que les màquines!», diu exhausta després de tres intents. «¿Et fan mal els braços?», li pregunta el Javi rient. «És psicològic –afegeix–, aquí no fa mal res». El professor confessarà després que venen nois acostumats al gimnàs que no aguanten ni una hora. «Aquí treballes amb el teu propi pes».

Una «secretària invertida»

Notícies relacionades

De professió, públic de la tele

La bretxa al Més Enllà del Poblenou

«La primera classe és molt frustrant», confessa la Paula. «I la segona», afegeix la Julia. Tots t’animen amb tendresa familiar. Però el que anima de veritat: veure la Paula fent piruetes a la tela. És la seva cinquena classe.

Acabes el teu debut circense fent equilibris sense tocar el matalàs, i fins i tot una «secretària invertida» (puges a la tela, seus a l’aire, creues les cames en pla secretària de Mad men i et despenges cap per avall). Evidentment, ningú et podrà negar que has estat a l’altura. D’un metro, almenys.