La FAVB i altres entitats recolzen un pla per salvar Can Vies

Situen en el punt de partida la modificació del Pla General Metropolità (PGM) firmada el 2003 per cobrir les vies de l’AVE amb la famosa caixa, la llarga transformació de la qual fins a convertir-se en la rambla que és avui ha marcat l’última dècada al barri. Una cobertura que no va ser mai la lluitada pels veïns, que van reivindicar sempre el soterrament.

Catorze anys després, i no sense nombroses baralles i desacords, les dues primeres fases del projecte són una realitat: el carrer d’Antoni de Capmany –al costat muntanya de la caixa– i la rambla enjardinada que s’obre pas damunt de la mastodòntica caixa. Al costat mar, en canvi, la tercera i última fase del projecte segueix pendent, amb un conflicte encara sense resoldre: el futur de Can Vies.

Amb l’objectiu de desencallar aquesta última fase i passar definitivament pàgina al culebró de les vies, el Centre Social de Sants (entitat històrica amb gran pes al barri) proposa, recolzat pel Secretariat d’Entitats de Sants (que uneix 310 entitats de diversa tipologia) i la FAVB (Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona), revertir la modificació del PGM en les parcel·les encara per executar per redibuixar els accessos a la parada de metro de Mercat Nou a la caixa des d’aquell sector, desafectant Can Vies (cosa que la salvaria de la piqueta).

La mesura ideada pel Centre Social –que va mediar durant el conflicte que va encendre el barri el maig del 2014– planteja començar de nou aquest costat de la caixa per mantenir Can Vies, com a equipament per al barri, i fer-lo compatible amb el redibuix de la rampa d’accés a la rambla elevada des d’aquell punt. Una desafectació que els seus defensors entenen com un punt de partida per poder seure a parlar sobre el futur del centre okupat del carrer dels Jocs Florals i superar un conflicte –la ferida de les vies– que arrosseguen des de fa anys.

El govern de Colau, que ha apostat des del primer dia per mantenir Can Vies (almenys el sector de Barcelona Comú, el PSC és una altra història), no es vol pronunciar sobre la proposta del Centre Social fins que sigui pública: la presenten avui en roda de premsa. Fonts municipals, això sí, subratllen que aposten pel «màxim diàleg», «tancar la ferida oberta» i «evitar polititzar de nou la solució de Can Vies». I insisteixen a dir que la solució «ha de venir dels veïns».

L'ALTRA PROPOSTA

La cosa es torça aquí. Per tancar la ferida oberta és necessari un consens veïnal que encara no s’ha aconseguit. La proposta que el Centre Social posarà avui sobre la taula no és l’única elaborada pel veïnat. A finals de gener, la Plataforma Adéu Can Vies i l’Associació de Veïns de Badal, Brasil, la Bordeta van presentar una altra proposta en què demanaven que s’enderroqués Can Vies i s’obrís la rampa prevista en aquells terrenys «sense cap modificació sobre el pla inicial».

Notícies relacionades

La nova ronda de Sant Antoni provoca embussos d’autobusos

El lloguer de temporada creix el doble de ràpid a Barcelona que a Madrid

Per solucionar la falta d’espais per a les entitats del barri que tot el teixit associatiu denuncia, aquestes dues plataformes proposen o bé aprofitar el petit edifici (80 metres quadrats) previst en el projecte inicial o que l’actual edifici dels transformadors de TMB, catalogat, aculli les activitats socials del barri. Això sí, amb una petita clàusula: «L’única condició que plantegem per al seu ús, i sense més limitació, és l’acceptació de les normes de comportament o tutela institucional que respecten la resta d’entitats», destaca la proposta dels contraris a mantenir el centre okupat, tant en la forma (edifici) com en el fons.

EL CONSENS DE BURGOS

A més a més de la falta d’espais comunitaris hi ha un altre factor que genera un consens absolut. Tots coincideixen adir que el verdader problema de l’enclavament és la situació d’infravivenda en què viuen desenes de famílies al carrer de Burgos, també al costat mar de la caixa i afectades pel mateix pla. A part del sector de Jocs Florals –on s’aixeca la part de Can Vies que les excavadores van deixar construïdes el 2014–, queda pendent el reallotjament dels veïns dels números 33 a 47 del carrer de Burgos. «És urgent que s’agilitzi el reallotjament a una vivenda digna d’aquestes persones», coincideixen a dir totes les veus del barri.