El tramvia per la Diagonal estarà llest per desplegar-se abans del 2018

Han passat set anys des que Jordi Hereu va decidír consultar a la ciutadania la conveniència de reformar la Diagonal. El poble va dirigir un cop fort al llavors alcalde, però no tant per l'estètica dels projectes plantejats, sinó per la rigidesa, per l'obligatorietat d'incloure el tramvia per l'avinguda. CiU va ser llesta al sol·licitar que s'hi afegís una opció C de no fer res que va vèncer amb més del 80% dels vots. El 2017, dos governs després, les dues línies del Tram segueixen encallades a Glòries i Francesc Macià, i el debat, ara més tècnic que polític, segueix tan obert com calent. L'equip d'Ada Colau preveu acabar l'any amb tot a punt perquè es pugui començar l'obra en aquests 3,9 quilòmetres. El consistori diu que hi ha acord amb la Generalitat, i assegura disposar del favor social. Però falta el suport del ple, que segueix sent una incògnita. Per això encara no hi ha data. 

Aquest dimarts ha començat a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) un congrés de dos dies que versa sobre el binomi tramvia-ciutat. Una mena d'oda al ferrocarril urbà trufada d'experts i d'experiències planetàries que demostren que aquest mitjà de transport és efectiu, i no una proposta arcaica, cara i poc volàtil com defensen els detractors. La tinenta d'alcalde d'Urbanisme, Janet Sanz, ha explicat que el Govern de Barcelona en Comú espera tenir a l'estiu els estudis informatius, preceptius en gran obres com aquesta. S'haurà de decidir, entre altres coses, si el tram pendent es fa sense catenària, una opció que està sobre la taula, segons la regidora. Els de mobilitat està previst que es presentin a finals d'aquest mes. Serà Pere Macias, el director d'estratègia de la unió del Trambaix i el Trambesòs, qui desgranarà de quina manera afectarà l'avanç del tramvia per la Diagonal a les 24 interseccions afectades. Serà a la tardor, segons ha avançat Sanz, quan el projecte executiu estarà a punt per, en un futur indeterminat, poder licitar, adjudicar i començar l'obra.

ARITMÈTICA DE TRENS

Perquè això últim passi, abans el Govern ha de lidiar amb els grups municipals, aconseguir el seu suport per aprovar un pressupost que permeti tirar endavant la idea. Colau disposa d'11 regidors, així que n'hi falten 10 per aconseguir els 21 que li brindarien un mínim consens, que la tinenta d'alcalde considera imprescindible per emprendre l'empresa. Donar per fet el suport dels quatre regidors socialistes seria un error encara que formin part del govern. El regidor Daniel Mòdol, arquitecte i urbanista de professió, ja es va desmarcar al desembre de la idea d'Urbanisme d'evitar que el tramvia travessi el futur parc de Glòries. Qui sap si en un futur podria presentar la seva pròpia proposta per a la unió de les dues línies de ferrocarril en superfície. 

Macias ha explicat que ha parlat amb "pràcticament tots els grups municipals". Sobre CiU, ha assegurat que hi ha coincidència sobre la necessitat de reformar les voreres seguint el model ja aplicat en el mandat anterior entre Francesc Macià i passeig de Gràcia. Tant l'exconseller com la regidora han insistit en diverses ocasions que aquest és un projecte que tirarà endavant "tard o d'hora". Poc més podran pactar, doncs, els convergents, que fins a la data han rebutjat de ple el tramvia i aposten pel bus elèctric per la Diagonal.   

EL PES DE LA PARTICIPACIÓ

Notícies relacionades

La Generalitat es marca l'objectiu d'assumir les infraestructures de Rodalies

La nova ronda de Sant Antoni provoca embussos d’autobusos

Segons Sanz, el suport social sí que és ampli. Ha citat, en aquest sentit, el procés participatiu (Decidim Barcelona) emprès per l'ajuntament per elaborar el Pla d'Acció Municipal (PAM). Ha recordat que la unió dels dos tramvies per la Diagonal va ser una de les opcions més recolzades. Va tenir 706 vots. Aquesta vara de mesurar, però, destil·la verí, ja que la més valorada va ser la cobertura total de la Ronda de Dalt al seu pas per Horta-Guinardó i Nou Barris, cosa que el consistori ha descartat.

El suport institucional fa referència al Govern de Carles Puigdemont, que ja ha beneït el traçat que decideixi Colau. Com a contrapartida, Barcelona participa en la finançament del ramal sud de la línia 10 als barris de la Marina.