"Això és com una ceba; van traient capes"

Quan es va instal·lar al pis, uns baixos al número 6 del carrer de Sant Bartomeu, el lloc era una draperia. «La vam arreglar per fer-la vivenda», recorda Flora Puig, nascuda al carrer Hospital fa 76 anys i criada en un col·legi de la Riereta, «a sobre d’una fàbrica de sopes». «Vivia a Aurora, però em vaig traslladar aquí per cuidar la meva mare», recorda la dona, sense parella ni fills. «Els meus veïns són la meva família. Porto la medalla [de la teleassistència] i el Julio [el veí del costat] té la clau de casa meva per si em passa alguna cosa», prossegueix la Flora, mentre subjecta el burofax que va rebre al novembre, en què se la informava que la seva vivenda havia canviat de mans i que a partir d’aquell moment hauria de pagar els 257 euros mensuals del lloguer de renda antiga a un nou número de compte. «Això és com una ceba. Van traient capes», continua la dona, que no ha rebut més notícies dels nous propietaris.

DISPOSATS A BATALLAR / Sí que n’han tingut la resta dels veïns que no disposen d’un contracte de renda antiga com el seu, fet que, en principi, no la blinda. Alí Mimun és veí de la Flora des de fa 27 anys, des que va arribar de Melilla i es va instal·lar a Barcelona. «Fa mitja vida que soc aquí. Aquí m’he casat i han nascut les meves tres filles», explica aquest pare de família, a qui en un segon burofax se li va comunicar que el seu contracte, firmat el 1991 i que li anaven renovant automàticament any rere any, havia expirat. «Em van trucar i, com a tots, em van oferir facilitats per marxar, però no me’n vull anar. Les meves filles, de 13, 6 i 2 anys van a l’escola aquí, i jo ara pago 400 euros. Tal com està tot no trobaré un altre pis per aquest preu», explica el veí, disposat a batallar.

    «Encara que a mi, de moment, no m’han fet res, lluitaré pels meus veïns, com quan era delegada sindical al laboratori on vaig treballar 43 anys com a envasadora», assegura la dona, que també ha anat a informar-se dels seus drets a l’oficina de vivenda del districte, on li van dir que al mínim indici d’assetjament immobiliari hi anés.

Notícies relacionades

"Et fa la sensació que tot està planificat"

"Ens hem quedat sols, però ara no ens en podíem anar"

    «La veïna del costat era molt gran i el seu fill va preferir agafar els diners que li oferien i emportar-se-la. Però cadascú coneix la seva situació. Jo vull quedar-me a casa meva, i quedar-me amb els meus veïns», afegeix la Flora, indignada al recordar un anunci que va sentir fa uns dies per la ràdio 

–la seva gran companyia– en què una empresa assegurava que comprava pisos «amb veïns o sense». «¿Com pot ser? ¿Totes les lleis són per a les persones amb diners?», manifesta.