Les fotos perdudes de Barcelona ja tenen autora: Milagros Caturla
Una pacient investigació de Begóña Fernández descobreix la que mereix ser coneguda com la Civian Maier catalana
/
Cas resolt. Les anomenades ‘fotos perdudes de Barcelona’ han deixat de ser anònimes. Són obra de Milagros Caturla (1920-2008), que mereix sens dubte el títol de la Vivian Maier de Barcelona. Amb una Leica M2, la versió més barata d'aquesta mítica marca, però molt fiable (amb ella, per exemple, Alberto Korda va fer la més incònica de les imatges del Che Guevara) Caturla va capturar a principis dels anys 60 un conjunt de fotografies d'una inqüestionable qualitat tècnica i estètica. Circulen d'aquí cap allà per les xarxes socials des que Tom Sponheim, un nord-americà que va comprar diversos sobres de negatius als Encants, les va penjar a Facebook per si algú en coneixia l'autor. Suposava, com molts, que eren el treball d'un home. Feia falta, semblava doncs, un Hèrcules Poirot que resolgués el cas. No. Ha sigut una Miss Marple. Begoña Fernández, una altra apassionada d'aquestes històries que s'amaguen als negatius dels Encants, ha dedicat setmanes a una recerca que sovint acabava en carrerons sense sortida, ha fet marxa enrere i, finalment, ha trobat el nom d'aquella excepcional fotògrafa aficionada.
Setena filla de 10 germans, Milagros Caturla va estudiar per a mestra. Mai va exercir la professió. Va ser funcionària a la Diputació Provincial de Barcelona. No era un treball apassionant, això segur. Primer estava adscrita al Patronat d'Apostes Mútues Esportives Benèfiques. Després, al servei d'agrimensura. Ella, gran lectora, tenia un do creatiu latent. La fotografia va ser el canal a través del qual el va exhibir en públic.
MILAGROS CATURLA
Un contrallum, en un pati de col·legi.
En l'edat mitjana del franquisme, a cavall dels anys 50 i 60, les distraccions i aficions a través de les quals expressar la creativitat eren poques. Els anomenats salons fotogràfics n'eren una excepció. Eren concursos per a aficionats, perquè intentessin recrear l'estil dels mestres d'aquesta professió. Va ser aquell rastre el que va permetre a Begoña Fernández trobar Milagros Caturla. Ja tenia la sospita que es tractava d'una dona perquè diverses de les imatges recuperades per Tom Sponheim havien sigut realitzades en una escola i en elles apareixien exclusivament nenes. Se li feia estrany que un home hagués traspassat aquesta frontera en aquella època. L'escola era la Carmen Tronchoni, coneguda avui com a Tres Pins.
El moment d'eureka per part de Begoña va ser quan va descobrir a la premsa de llavors, i amb la referència del nom de l'escola, la convocatòria d'un concurs de fotografia exclusiu per a dones. En les bases es precisaven els llocs que havien de ser fotografiats. Apareixia el nom del col·legi, també una escola de ballet del passeig de Sant Joan… Les peces del puzle encaixaven. Corresponien al treball de la misteriosa fotògrafa.
Per fortuna, l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya col·lecciona exquisidament tots els seus butlletins i aquest tipus de premis eren allà censats. Allà estava una de les fotos extretes dels negatius que va comprar Tom el 2001, i que va guanyar un quart premi l'any 1961. Es titula 'Fervor'. En ella, una dona gran amb un rosari a la mà resa amb un gest de desconsol a la cara. No és, ni de lluny, la millor fotografia de Milagros Caturla. Potser el jurat va valorar més el motiu que la tècnica. Eren temps de religiositat, encara que fos per obligació.
MILAGROS CATURLA
'Fervor', la fotografia amb què l'autora va obtenir un quart premi el 1961.
Val la pena examinar amb paciència la resta de la seva obra, que, per cert, s'exposarà parcialment a partir del 19 de maig al Festival Revela’t que se celebra a Vilassar de Dalt. Un paquet de 16 fotografies revelades amb afecte viatgen en aquests moments des de Seattle, on viu Tom Sponheim, amb destí a Catalunya. Serà una bona oportunitat per comprovar que aquella fotògrafa aficionada tenia un do. Per molt Leica que fos la seva càmera, el domini dels contrallums amb els mitjans de llavors no era fàcil. En aquest sentit, la imatge de tres religiosos que enfilen el carrer del Bisbe és la més representativa de totes.
Milagros Caturla va morir l'any 2008, sense fills, amb un Alzheimer que li hauria impedit disfrutar d'aquest reconeixement que arriba tard. El seu nebot Lluís, al qual ha localitzat Begoña, està de sobte sobrepassat d'emoció. Sabia que la seva tia, amb qui va mantenir una estreta relació, era aficionada a la fotografia. Tenia una habitació al seu pis del carrer de València completament dedicada a això. No sabia que era una fotògrafa tan buscada.
