Les biblioteques com a refugi

Carme Galve, directora de la biblioteca Jaume Fuster, exposa la teoria dels tres espais. Les biblioteques públiques són, per a molts, el tercer espai. Aquell que no és ni casa, ni la feina. O ni casa, ni el col·legi. Per d’altres, segurament per les circumstàncies, s’han convertit en un segon espai. Molts freelance fan servir la biblioteca com a lloc de treball, un espai confortable que els permet sortir de casa i canviar d’aires; una mena d’espai de 'coworking' gratuït. Existeix després un tercer col·lectiu per a qui les biblioteques són el primer espai (o gairebé). El lloc de referència; la zona de confort. «Les biblioteques som trinxeres culturals del territori. Tenim una gran capil·laritat. Tot el que passa al carrer, que és molt en uns temps convulsos com els que vivim avui, entra a la biblioteca», assegura Galve, trencant així la llegenda urbana que les biblioteques són uns equipaments on no passa mai res. «Som un gran termòmetre social», resumeix.

Entre el col·lectiu invisible –no a ulls dels entregats bibliotecaris– que té la biblioteca com a primer espai (o gairebé), hi ha els que la fan servir com un petit refugi on descansar una estona del dur carrer i on estar tranquils. Com a casa (o gairebé). Un lloc on no es mullen quan plou i on poden passar les hores sense haver de consumir ni gastar res (cosa cada vegada més difícil a Barcelona). Un espai net on s’està fresc a l’estiu i calent a l’hivern. On, a més a més, hi ha lavabos públics –també nets–, diaris, llibres, ordinadors i accés a internet. La biblioteca, aquell enclavament on, a més a més, pot compartir taula una doctoranda en Física i un senyor gran que pateix de pobresa energètica i de soledat crònica –dos mals molt comuns en la societat actual–, i que troba en la biblioteca l’escalfor –també humana– que necessita.

TRENCAR EL TABÚ

Oberta fa una mica més d’una dècada a la plaça de Lesseps, la concorreguda Jaume Fuster, per on passen 2.400 ànimes cada dia, 776.000 persones el 2016, va ser la que va posar damunt la taula la necessitat de gestionar el fenomen per trobar l’equilibri, aquella virtut tan fràgil com imprescindible en una biblioteca, un espai amb un «paper democratitzador de la cultura total», subratlla Galve.

«Volíem poder obrir-los les portes, però necessitàvem eines», explica la bibliotecària. «Vam trencar el tabú i vam buscar recursos. Ara tenim una relació molt fluida amb els serveis socials –exposa–; quan detectem alguna situació de vulnerabilitat de seguida ens posem en contacte amb ells».

ESPAI DE SOCIALITZACIÓ

La directora de la biblioteca de Sant Pau, Imma Solé, al barri del Raval, coincideix amb Galve en aquesta funció de radar de les biblioteques; que són un instrument molt eficaç per detectar situacions de vulnerabilitat i posar-les en coneixement dels serveis socials. «Durant molts anys va venir una senyora gran que el seu únic vincle amb la societat érem nosaltres, a vegades passen aquestes coses», explica Solé.

«Moltes persones, sobretot gent gran que viu sola, fan servir la biblioteca com un espai de socialització. Si busques els comentaris a internet de la nostra biblioteca trobaràs moltes crítiques que som una biblioteca molt sorollosa», fa broma la directora de la biblioteca del Raval, que defuig l’etiqueta de biblioteca dels vulnerables que molt fàcilment se li pot col·locar a l’estar situada on està, però que sí que defensa la biblioteca, també, com un espai integrador. Ho subratllen molt totes dues: «Tenim aquesta funció de cohesió social, però no s’ha d’oblidar el que som: equipaments culturals».

Totes dues tenen clars els límits. «No els deixem dormir, per exemple», coincideixen. Norma no escrita que comparteixen totes les biblioteques de Barcelona. «En més o menys mesura, és una cosa que passa a totes les biblioteques», assenyala Ramon Bosch, gerent de Biblioteques de Barcelona, que assenyala com un orgull que la xarxa de biblioteques de la capital catalana es caracteritzi per no deixar ningú fora; «ni en un extrem ni en l’altre», destaca.

EL FRÀGIL EQUILIBRI

Notícies relacionades

"Les biblioteques són llocs on connectar-se amb el món"

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

Com Galve, Solé parla també de la recerca de l’equilibri. «Amb tots els usuaris, no tan sols amb els vulnerables», subratlla. Un dels últims problemes que han intentat afrontar en el seu equipament és el de les persones que ocupaven una cadira únicament per carregar el telèfon mòbil. «Hem col·locat una sèrie d’endolls a l’entrada perquè les persones que busquen només això, un endoll, puguin fer-ho sense ocupar una cadira que podria necessitar algú que vulgui llegir o estudiar», apunta Solé.

Si el 2006 va ser la Jaume Fuster la que va posar el tema damunt la taula, el 2008 va ser el torn de la biblioteca de Nou Barris. De la nit al dia van veure com el perfil dels seus usuaris canviava de manera radical, després de l’obertura –sense notícies prèvies– d’un alberg per a persones sense sostre just al costat. «Des del primer moment vam tenir clar que aquí hi cabia tothom si es comportava, però vam haver d’adaptar-nos, és clar», explica Emília Sánchez, directora del centre, on als seus lavabos –que van acabar tancant amb clau– hi ha un cartell en què s’orienta els usuaris sobre on poden anar per poder dutxar-se.