LA CIUTAT INVISIBLE

"Les biblioteques són llocs on connectar-se amb el món"

L'Esteban és un francès que fa quatre anys i mig que viu a Barcelona, i n'ha passat dos i mig al carrer

Coneix a la perfecció els horaris i serveis de totes les biblioteques públiques de la ciutat, on troba calma (i wifi)

zentauroepp37785351 barcelona 23 03 2017 bibliotecas refugio   esteban  en la bi170324092023

zentauroepp37785351 barcelona 23 03 2017 bibliotecas refugio esteban en la bi170324092023 / ALBERT BERTRAN

3
Es llegeix en minuts
HELENA LÓPEZ / BARCELONA

Coneix a la perfecció els horaris de les biblioteques de Barcelona. La de l’Hospital –«al carrer les coneixem pel carrer on són, no pas pel nom»– obre solament el dimarts i el dijous al matí. «I el dissabte, és clar. El dissabte al matí obren totes». Nascut a Tolosa, a França, l’Esteban té 42 anys i en fa quatre i mig que viu a Barcelona, on n’ha passat dos i mig al carrer. «Ara estic en una habitació, aquí mateix, a Riereta», explica. Diu aquí mateix perquè parla des del centre de dia de la fundació Arrels en aquell carrer, on també és un habitual. «El primer que fas quan ets al carrer és buscar on esmorzar a prop de la biblioteca», explica. El dimarts i el dijous és fàcil, perquè a prop de la biblioteca de Sant Pau –la de l’Hospital– hi ha diversos llocs que ofereixen a les persones sense sostre un cafè amb llet i una torrada sense demanar res. «Hi ha l’alemany, i també n’hi ha un altre a Robador», explica. Els dos llocs es troben a mig camí entre el local d’Arrels i la biblioteca, un camí, tot queda al Raval, que fa ràpid, malgrat caminar amb crosses.

Depèn del lloc per on vagi, i d’aquests horaris que domina a la perfecció –igual que les hores de connexió a internet disponibles cada setmana per carnet–, va a una biblioteca o una altra. A més a més de la de l’Hospital, acostuma a anar a la del carrer de Girona –la Sofia Barat–, a  la de l’Estació del Nord –la Fort Pienc–, a la de la Rambla –l’Andreu Nin (ara a punt de traslladar-se al Borsí)– i a la de Sant Pere Més Baix –Francesca Bonnemaison–.

UN LLOC ON SEURE

«El primer que agraeixes de la biblioteca és tenir un lloc on seure. On estar a gust tant a l’hivern com a l’estiu, i on poder-te connectar a internet. Molta gent el que més valora és la connexió a internet», explica l'Esteban, a qui van informar de les facilitats que oferien les biblioteques públiques de la ciutat al carrer mateix. «Quan estàs al carrer fas xarxa. Quan algú descobreix alguna cosa la comparteix amb la resta de companys, i el recurs de la biblioteca és una cosa que tothom al carrer té molt present», destaca l’home.

 

«Les biblioteques són un lloc on connectar-se amb la societat», subratlla. No només amb la societat més pròxima –no és un espai en què un només es relacioni amb els seus iguals, com els recursos per a persones sense sostre–, sinó també amb el món. Allà poden llegir i consultar els mitjans de comunicació dels seus països –els que són de fora– i rebre notícies dels seus amics i parents. «M’agrada arribar el primer, a les deu del matí, quan obren, per agafar un ordinador», exposa aquest home, coneixedor també –té més informació que el mateix 010– de les biblioteques on tenen premsa en francès en paper.

MOLT MÉS QUE UN LAVABO

Notícies relacionades

Pel que fa a l’ús dels lavabos, l’Esteban és un home de recursos. «Està bé poder fer servir els de la biblioteca, però no és el més important. Per anar al lavabo pots anar al McDonald’s. La biblioteca és molt més», subratlla aquest francès vestit amb una gorra i una samarreta amb una estelada que utilitza les biblioteques, per exemple, per estudiar anglès –«ens donen els llibres que no els interessen, que no tenen codi de barres ni res»– i fins i tot per redactar dos plans de negocis. «Estic treballant per crear dues empreses», assegura el singular emprenedor.

A més, si et comportes «–hi ha qui no ho fa»– a la biblioteca pots estar tranquil. «Saps que no et faran fora». «A la FNAC també t’hi pots passar tot el matí, o al McDonald’s amb un cafè, però si hi vas molt seguit t’acabaran cridant l’atenció. A la biblioteca, en canvi, si respectes les normes –afirma–, ningú no et dirà res».