De quan Dalí es passejava per Barcelona

El primer escàndol públic el va protagonitzar a Barcelona. Tenia només 8 anys quan davant d’un aparador del carrer de Ferran va veure un rast d’alls. La botiga estava tancada, però ell els volia. Sense dubtar-ho. Va començar a cridar: «Vull cebes, vull cebes». Els vianants se’l miraven estupefactes. I se suposa que la seva mare intentava calmar-lo. Era Salvador Dalí. L’artista de Figueres o el geni empordanès, fins i tot el pintor de Cadaqués. Però mai un creador amb el gentilici barceloní al darrere. «Però la sang de Dalí és barcelonina». Així ho afirma l’historiador Ricard Mas a 'Dalí i Barcelona', la primera monografia dedicada a la relació de l’artista amb la ciutat.

  

  Una ciutat que «li ha negat el pa i la sal», sosté. Tant, que per no tenir no té ni un trist passatge amb el seu nom. ¿El motiu? «Els seus vincles, simpaties o oportunisme amb el règim de Franco». Va estar a punt de tenir un monument al davant de la catedral en l’època de Narcís Serra com a alcalde. Certa intel·lectualitat d’esquerres ho va impedir. Sí que va aconseguir la Medalla d’Or de Barcelona. Pels pèls. L’hi va col·locar Pasqual Maragall quan ja jeia de cos present, en pijama, a l’espera de ser embalsamat. Una escena tan surrealista, com el mateix geni.

    

Malgrat aquest desdeny, Barcelona va ser aparador de Dalí i Dalí aparador de Barcelona. Aquí va passar llargues temporades. L’última, el 1988 a la clínica Quirón; les primeres quan amb 4 anys el portaven al parc Güell. Pel mig, vuit dècades d’estades per etapes. Primer instal·lat a casa dels seus oncles, després al Royal Hotel del carrer del Carme, i a partir de 1935, a l’Hotel Ritz. A la suite 108. La mateixa per on van desfilar les estrelles del moment, d’Ava Gardner a John Wayne. La mateixa en què escandalitzava l’alta societat muntant escenografies eròtiques o pornogràfiques: entre altres, convidar un taxista de Vilanova i la Geltrú amb un penis molt gran perquè el mostrés, per exemple. I la mateixa en què va fer pujar un cavall dissecat de 400 quilos per regalar-lo a Gala. Era el seu quarter general a Barcelona, on rebia i on anaven els periodistes a buscar un bon titular.

    

Però no tot van ser 'boutades'. Aquí va realitzar la seva primera exposició individual. Aquí va passejar amb el seu amic Federico García Lorca, el poeta granadí va tenir el seu primer èxit teatral al Goya amb l’estrena de 'Mariana Pineda'. Aquí va realitzar activitats filantròpiques, com el regal d’un oli al club de futbol Sant Andreu que passava per grans dificultats econòmiques. I aquí es va convertir en el primer gran defensor del modernisme i de Gaudí en una època en què ni l’arquitecte ni l’estil tenien prèdica: el prestigiós crític d’art Christian Zervos afirmava, el 1926, que Gaudí havia «desacreditat la ciutat amb les seves múltiples construccions», obres «amb un gust d’allò més ridícul». Dalí va defensar sempre el modernista fins al punt d’accedir, el 1952, a muntar un happening gegant al parc Güell

en benefici de la Sagrada Família. Va reunir 5.000 persones i la premsa nacional i internacional.

   

 El llibre repassa també la seva afició a la sarsuela, als toros i al xarleston. La seva debilitat pels bons restaurants i les seves sortides nocturnes, que no totes eren al Liceu i al Palau de la Música. A Dalí li agradaven els llocs on actuaven els travestis, com Barcelona de Noche. Allà va conèixer Peki d’Oslo, més tard rebatejada com a Amanda Lear. I visitar bordells. De les seves activitats sexuals parla la Senyora Rius.

La madame explica que una vegada va arribar el geni amb un grup de dones i un ànec. El ritual va ser molt cruel: Dalí va degollar l’ànec alhora que li introduïa el penis per l’anus per gaudir amb els seus espeternecs. La Senyora Rius ho explica però també afirma no haver-ho vist. Així que donada l’aversió que l’artista tenia pels gèrmens, és molt probable que el ritual fos un altre. És, juntament amb l’anècdota amb The Beatles, l’única que recull el llibre sense tenir la seguretat de la seva veracitat. El que va passar amb el quartet de Liverpool també és molt dalinià. Se suposa que el geni els va portar a sopar al Reno i que després els va obsequiar amb un consolador gegant a cada un. No uns qualssevol, sinó uns realitzats a mà per un artesà del carrer del Tigre.

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

  

 Malgrat tot el que va viure a Barcelona Dalí, no és fàcil veure obra seva a la ciutat. Al MNAC n’hi ha vuit peces. I una a la Fundació Suñol. Hi ha també una altra obra poc coneguda pel gran públic: la cúpula del Palauet Albéniz. La suma no és per llançar coets. Això més el no carrer dedicat a l’artista porten Mas a afirmar que Barcelona és una ciutat «infradalinitzada».