Sis falsos revisors del gas estafen 85.000 euros a 340 avis a Barcelona

A Manuela, una dona de 84 anys, van intentar estafar-la deu fer «uns tres mesos». Tot va començar amb una trucada al seu telèfon fix. Al despenjar va sentir la veu d’una dona que va dir que era una funcionària de la Generalitat. Li va advertir que la seva instal·lació havia de passar una revisió, li va preguntar si estava sola i la va informar que per la zona hi havia dos tècnics que podrien visitar-la de seguida. «A continuació va sonar el timbre». I van aparèixer dos homes vestits amb uniforme i amb «la insígnia de la companyia de gas» cosida en un costat.

Els suposats revisors li van explicar a Manuela que «tenia els cremadors de la caldera embussats». Li van demanar «170 euros» en efectiu per canviar-los. Els va respondre que per aquell preu preferia canviar la caldera. «Es van enfadar, em van dir que era perillós tenir-los en aquell estat, pel risc de fuga». Manuela va aguantar. «Se’n van anar tan molestos que ni es van acomiadar», detalla.

Després del cop de porta, va trucar a la companyia del gas per relatar el que havia passat. L’empresa va respondre que cap dels seus operadors havia anat a realitzar cap servei al seu domicili. Va afegir també que era molt possible que acabés de sortir indemne d’una visita d’uns estafadors del gas. Hi ha 340 persones grans, gairebé totes de Barcelona, que durant l’últim any no han tingut tanta sort.

NOMS ANTICS

Els falsos revisors del gas s’han convertit en una plaga que s’acarnissa en els ciutadans més vulnerables de Barcelona. Els Mossos d’Esquadra acaben de desemmascarar 6 estafadors, integrants de dos grups que actuaven per separat, que havien enganyat persones cognitivament deteriorades, de mobilitat escassa o fins i tot greument malaltes. Entre les víctimes, de 84 anys de mitjana, hi ha cecs o casos d’Alzheimer. 

Els estafadors «escollien» persones «fràgils», explica l’inspector Joan Coll, cap de la comissaria de Nou Barris. Buscaven a la guia telefònica noms que casessin amb persones de la tercera edat (Angustias, Eustaquio, Eufrasio, Dolores, Engracia o Encarna). Amb una trucada, confirmaven les expectatives. 

Es tracta de delinqüents espanyols amb antecedents penals. El 2016 van ser arrestats pel mateix motiu. Llavors treballaven sota el paraigua d’una empresa legal (Servitec). Després de passar a disposició judicial van quedar lliures amb càrrecs. I van tornar a la càrrega. 

Els investigadors estimen que han estafat una mitjana de 250 euros per víctima. En total, es deuen haver embutxacat uns 85.000 euros. Encara que saber quantes persones grans estafades hi ha és impossible. El subinspector Josep Antoni López, de l’Àrea d’Investigació Criminal, dona per fet que la xifra és elevada. Molts avis tenien por de denunciar-ho per evitar que la seva família, interpretant el succés com una prova de la seva fragilitat, «reaccionés ingressant-los en un geriàtric».

BARCELONA DESCONFIADA

Notícies relacionades

L'heroi nonagenari que va desemmascarar els estafadors del gas

Un dipòsit a Joan Miró per regar els eixos verds amb aigua freàtica

Malgrat que gairebé totes les víctimes són gent gran de la capital catalana, i de les principals ciutats de la corona metropolitana, no eren precisament fàcils d’enredar. Tres de cada quatre víctimes van aconseguir escapolir-se de l’engany. La situació s’invertia als pobles més petits, no només de Catalunya –hi ha denúncies de Guadalajara, Valladolid, Santander, Càceres, Pontevedra, la Corunya o València–. Allà van trobar «una mina», explica López. 

La vulnerabilitat de les víctimes no significa que els estafadors descuidessin el 'modus operandi'. De fet tot estava estudiat tan al detall que l’objectiu era que, fins i tot després de l’estafa, seguissin pensant que havien sigut atesos per professionals de veritat. El pla incloïa una altra trucada telefònica que vestia la impostura de professionalitat. Quan els revisors ja eren dins del domicili, sonava el telèfon. A la persona  li preguntaven si ja havia rebut la visita dels tècnics i, a continuació, demanava que aquest es posés al telèfon. Davant de la víctima, l’impostor s’identificava amb el seu número de treballador –«Soc Juan, número 165»– i, després, tornava el telèfon perquè seguís la conversa. El sequaç entretenia la persona amb l’auricular amb preguntes creïbles sobre la instal·lació. Un temps que el fals revisor invertia a buscar joies o diners per aconseguir un botí extra. Va sortir bé fins que li van robar dos ordinadors a Eufrasio, un home de 94 anys, i ell sí que els va denunciar.