L'heroi nonagenari que va desemmascarar els estafadors del gas

Un home gran amb el caràcter forjat com a oliverer al seu Cambil natal va posar els Mossos rere la pista dels delinqüents

Eufrasio, que va posar la primera denúncia, va morir als 94 anys el mes de novembre passat

icoy38022893 manuel haro estafa gas170411190748

icoy38022893 manuel haro estafa gas170411190748 / ALVARO MONGE

3
Es llegeix en minuts
GUILLEM SÀNCHEZ / BARCELONA

Eufrasio és l’«heroi» d’aquesta història. L’inspector dels Mossos d’Esquadra Joan Coll, cap de la comissaria de Nou Barris, ho diu perquè aquest home de 94 anys va ser qui va presentar la primera denúncia que va provocar l’inici d’una investigació que ha permès detenir 6 delinqüents que han estafat 340 persones grans a Barcelona. Els agents de la Unitat d’Investigació d’aquest districte van comprovar de seguida que als estafats, amb una edat mitjana de 84 anys, els feia vergonya o por informar-ne la policia. Que Eufrasio fos el primer a denunciar-los no és casual. O almenys això li agrada creure a un dels seus fills, que explica a EL PERIÓDICO la història del seu pare.

    

Eufrasio va néixer a Cambil (Jaén), l’1 de gener de 1922. Un poble dedicat íntegrament al monocultiu d’oliveres. Ell era el tercer de nou germans. Als 7 anys ja llaurava la terra. Amb 11 ja tirava del ruc.

    

Va aprendre a escriure i a llegir al camp. Algú que recollia olives amb ell n’hi va ensenyar durant els descansos. Sota l’ombra d’una olivera, es va obsessionar amb les lletres fins que es va vacunar a si mateix contra l’analfabetisme. El 1948, va deixar Cambil per buscar-se la vida a Barcelona.

  

 La primera feina a la capital catalana la va aconseguir en una fusteria. Amb els anys, va deixar la fusta per fabricar altaveus en una empresa que es deia Hispano Suïssa. Allà es va jubilar. Havia arribat a ser contramestre, el sostre laboral al qual podia aspirar per la seva formació.

El 19 de gener del 2016, als 88 anys, la seva dona, de Jaén com ell, va morir. La casa es va omplir irremeiablement de soledat. Eufrasio, que recordava bé la imatge de Salvador Dalí intubat al final de la seva vida, tenia clar com volia acabar la seva. Els va demanar als seus fills que no l’hi allarguessin artificialment si la cosa empitjorava. Les seves paraules van ser que no volia viure «si ja no era capaç de netejar-se el cul». Als seus 94 anys, quan seguia en plenes facultats mentals, quan fins i tot no es complien ni dos mesos de l’enterrament de la seva dona, els estafadors del gas van trucar a la seva porta.

    

Els dos falsos revisors el van enredar gràcies a un tercer soci, que va trucar al telèfon fix del seu domicili de Nou Barris. Entre tots tres el van enredar i li van robar els dos ordinadors portàtils que guardava al seu fill en una de les habitacions. El que va passar li va saber greu sobretot perquè els aparells no eren seus. Al seu fill li va dir que li pagaria íntegrament el que li haguessin costat. «No cal, papa».

  

 Va anar a la comissaria del districte per denunciar els lladres. I va reconèixer a l’àlbum fotogràfic que li van mostrar un dels homes que acabaven de visitar-lo. L’agent, que va veure on posava el dit Eufrasio, li va preguntar afectuosament si n’estava completament segur. Eufrasio va assentir. Així van saber els Mossos que hi havia falsos revisors del gas atemorint les persones grans de la ciutat.

Notícies relacionades

    

Eufrasio va morir el 26 de novembre passat. Hauria complert 95 anys l’1 de gener. Com ell volia, va viure amb dignitat fins al final dels seus dies i va marxar mentre dormia, sense ni un gemec. Al seu fill Manuel li agrada creure que el seu pare era un home «honrat». I que si no va dubtar a desemmascarar els impostors és perquè ell sabia el que costa guanyar-se les coses amb esforç. Ho va aprendre recollint olives, quan tenia 7 anys.