El futur de l'egiptologia
Fa uns mesos, el doctor en Egiptologia Marc Orriols va dictar un curs al Museu Egipci sobre el sexe a l'antic Egipte, tema del qual pot presumir de ser l'únic especialista mundial. A part dels secrets fascinants de la xerrada, la presència d'Orriols al museu tenia un component sentimental, perquè trepitjar les instal·lacions del carrer de València representava una espècie de tornada a la llar. L'egiptòleg barceloní recordava que havia sigut dels primers a trepitjar l'edifici quan el museu va obrir per primera vegada a la Rambla de Catalunya, el març del 1994, i que era allà, a primera fila, perquè el tema l'apassionava des que tenia 12 anys. Segons sembla no és tan estrany. Al Museu Egipci, molts anys després, els nens tenen tendència a tornar-hi, ja amb barba, ja amb una edat, portant de la mà els seus petits egiptòlegs.
-¿Quin és el nom del faraó?
-Seti I…
-¿I sabeu qui és Seti I?
-El pare de Ramsès II, ho has dit fa una estona…
El diàleg el trenen per un costat la monitora Anna Catón i, per l'altre, un grup de 10 nens que aquesta Setmana Santa seran coronats
-és una forma de parlar- com els primers guies júnior del museu. Gent sàvia, futurs egiptòlegs, per què no. Aquí probablement hi hauria l'expert Orriols si fos l'any 1994, petitó, somiant ser aquell futur especialista en sexe egipci, i la directiva del museu ho sap i per això ha organitzat l'activitat; perquè el nen, per parlar amb propietat, segons sembla és un mestre del retorn. En els cursos sobre museologia egípcia hi hauria d'haver una assignatura titulada El poder del nen. D'això tracta.
Gats vells
«Hem comprovat que els nens són esponges i que s'hi impliquen tant que al final acaben actuant com a ambaixadors -explica la directora del museu, Mariàngela Taulé-. Un dia venen amb l'escola i el cap de setmana hi arrosseguen els seus pares. Potser durant l'adolescència els perdem, però l'objectiu és sembrar alguna cosa perquè després, d'adults, tornin». Hi ha una cosa que es diu fusta: hi ha fusta per a la música, fusta per a l'escriptura, fusta per al futbol. Sembla que també per a l'egiptologia: els 10 nens que aquest dimarts al matí es formen per, qui ho sap, ser guies professionals en un futur remot, són en certa manera gats vells en la matèria, o gats vells del museu: tan gat vell com es pot ser a aquesta edat. En aquest lloc els coneixen. Quan la monitora diu: «Ara anem a buscar aquesta peça…», ja saben on és. Són petits Orriols del futur.
Avui, dimarts, tot gira al voltant dels jeroglífics.
-Tenim dos noms del faraó, el de naixement -diu la monitora- i el de coronació. I el que farem és posar el nom de coronació aquí -assenyala l'imprès que aguanta amb la mà, igual que el que té cada nen: una espècie de fitxa per omplir amb la descripció de les peces-. És a dir, que hem de copiar tots aquests jeroglífics.
La resposta és unànime:
-¡Apa!
Notícies relacionades«Ens interessa crear vocacions», diu Emma González, responsable de l'àrea pedagògica del museu. «Conec els casos de dos nens que es van aficionar al museu i que després van fer diplomatura i màster en Egiptologia. És una aposta de futur». És inevitable que alguns posin els peus a l'edifici amb la idea que una mòmia sortirà arrossegant benes del sarcòfag, o que en alguna pedra, en alguna urna, hi fa niu una colònia d'escarabats perquè el cinema fa aquestes coses, però la majoria donen per prou fantàstica la realitat.
Els més entusiastes estan metrallant aquestes nits a informació egiptològica els seus pares, llargs sopars parlant de faraons i d'escriptura jeroglífica i dels déus de l'antic Egipte. Algun pare ja deu haver vist a què es dedicarà el nen.
