Gairebé la meitat dels pisos d'un bloc de la Ciutat de la Justícia estan okupats

Un cas il·lustra la magnitud i el descontrol del fenomen de les ocupacions il·legals de vivendes a Catalunya. Al complex arquitectònic de la Ciutat de la Justícia, a l'Hospitalet, hi ha un bloc de pisos de protecció oficial de la Generalitat. Resulta que dels 64 pisos d'aquest immoble, situat al número 4A del carrer de Victoria Kent, almenys 25 estan ocupats de puntada de peu, tal com reconeix l'Agència de l'Habitatge de Catalunya. Gairebé la meitat. ¿I qui dona la puntada de peu? Segons els veïns, "una banda organitzada" que resideix a la mateixa escala i que trafica amb les vivendes. Concretament, apunten a la tercera planta. Els Mossos d'Esquadra, en canvi, asseguren que no tenen cap investigació oberta.

INQUILINS QUE TEMEN SER RECONEGUTS

La por entre els veïns legals és palpable. Cap vol donar el seu nom per por "de les represàlies". "Als del tercer els resulta fàcil reconeixe'ns; només han de mirar les bústies per saber a quin pis vivim", argumenta una veïna que anomenarem Clara M. Després de vuit anys en llista d'espera, finalment la Generalitat li va concedir el pis l'estiu del 2014. "Vaig ser la primera inquilina legal d'aquesta vivenda", diu orgullosa. Des del 2011 fins llavors, el pis, que formava part d'una promoció per a gent jove, havia estat habitat de forma irregular. Ara, la seva finestra dona als jutjats de la Ciutat de la Justícia, i la seva porta, a un replà amb dos pisos ocupats.

A l'Agència de l'Habitatge són conscients del problema: "Fa temps que ens arriben les queixes dels veïns". També saben que molts ocupes tenen els subministraments punxats. En total hi ha 14 pisos amb la llum punxada i 8 amb el pont al comptador de l'aigua. Els que no tenen aigua, la van a buscar amb garrafes a la font que hi ha al costat d'un edifici del complex en què no para l'entrada i sortida de jutges, fiscals i advocats. Per la seva banda, l'empresa del gas ja ha tallat el servei a 24 vivendes.

En paral·lel, l'Administració s'ha de resignar a utilitzar la via judicial per demanar els desnonaments. Un procés llarg en què estan en contacte permanent amb els serveis socials per si els ocupants es troben en situació vulnerable. No obstant, els resultats no són gaire esperançadors. Fonts policials assenyalen que el 2015 hi havia 7 ocupacions denunciades a l'immoble en qüestió, 22 el 2016 i 25 des de començament d'aquest 2017.

QUATRE PISOS SENSE ADJUDICAR

Actualment hi ha quatre pisos buits pendents d'adjudicar. Una porta de ferro antiocupació en preserva l'interior. Això sí, els veïns que fa anys que viuen a l'escala discrepen sobre la seva capacitat dissuasòria. "No entren per la porta, baixen pels celoberts i hi accedeixen per la finestra del lavabo; una vegada dins rebenten la porta cap a fora", explica una veïna.

Una experiència similar a la que va viure Ángeles H., un altre nom figurat. "Quan vaig arribar per instal·lar-me, el pis tenia una porta metàl·lica -explica aquesta dona d'avançada edat-. Els operaris me la van canviar el mateix matí; no obstant, quan vaig tornar a la tarda ja no hi entrava la clau". Li havien canviat el pany aquell mateix dia. "Em van entrar per la finestra del lavabo i sembla que al trencar el vidre es van tallar", rememora. Avui, la seva finestra continua trencada. "Ja vaig entrar a viure aquí amb por".

"A vegades deixen els pisos destrossats, sobretot quan són conflictius", revelen fonts d'Habitatge. Per això, les adjudicacions de les vivendes protegides es demoren. "Ens trobem que han trencat les parets, que s'han de refer les portes, que s'han emportat el forn... Hi ha de tot". Clara M. assegura que ha vist fins i tot com llencen les parets de pladur als contenidors de la Ciutat de la Justícia.

ELS ESTAFATS NO DENUNCIEN

Fonts policials asseguren que tenen denúncies de l'Administració, però cap es pot vincular a l'actuació de cap banda organitzada. "Hi ha d'haver un denunciant que firmi i ens digui: 'Jo vaig pagar per una clau i me la va passar ics persona, que després no em va permetre viure on volia'", assenyalen. Un camí que els veïns consideren inviable, ja que moltes de les persones que s'hi allotgen no tenen els papers en regla. "¿Com vols que denunciïn? ¿Firmaran perquè els portin al CIE?", reflexiona una quarta veïna. "Aquí s'ajunta gent amb ganes de guanyar molts diners i sense escrúpols, i gent amb una necessitat molt severa", afegeix.

Notícies relacionades

"La màfia que okupa els pisos ens vol fer fora a tots"

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

Mentrestant, a l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat no li consten aquestes ocupacions irregulars. "Són propietat de la Generalitat", al·leguen, i asseguren: "No ens han comunicat cap ocupació irregular".

"És al·lucinant que la televisió estigui aquí davant cada dia i que això estigui passant sense que no se n'adoni ningú", lamenten els veïns.