"El teu fill ha fet fora el meu de 'Clash Royale'"

Un bon dia els adults van entregar els Ipad als nens i no han tingut mai més autoritat per recuperar-los. A Barcelona hi ha milers de pares i mares que van caure embadalits veient com els seus fills, de tot just 2 i 3 anys, movien el dit per la pantalla de l’aparell, de manera intuïtiva. Que llest que és, pensaven, tot i que un ximpanzé hauria fet el mateix. Molts d’aquests pares i d’aquestes mares ni tan sols fan servir el trasto, que tantes llars adorna. Només poden utilitzar l’Ipad sota la tutela dels experts, els seus menors, com passava als anys 80 amb els adults que no van arribar mai a fer anar un vídeo sense ajuda.

D’aquelles concessions amb les tauletes va néixer un camí que culmina en un bar de Barcelona, fa dues setmanes, quan un home entra a esmorzar i explica a un company de la feina que, quan ha deixat la seva descendència al col·legi, una mare l’ha atacat aïrada quan tornava al cotxe: «El teu fill ha fet fora el meu de Clash Royale».

XARXES SOCIALS PREMATURES

Tampoc no és qüestió de caure en drames moralitzadors sobre l’ús de la tecnologia per part dels nens: fa temps que als col·legis la tendència creixent no és amagar el mòbil en una taquilla, sinó donar-li una funció d’aprenentatge. Tampoc es tracta de fer publicitat de Clash Royale –no en necessita més–ni de demonitzar-lo. Però sí de subratllar que és un assaig per als més petits de la vida que tindran a les xarxes socials.

I aquí hi ha la mentida piatosa paternal. La realitat és que nanos de 7 i 8 anys es relacionen avui per xats de jocs com ho faran quan sigui grans, i potser és un aprenentatge profitós, i de ben segur que ho faran més bé que els seus pares. Però almenys deixem de fer el fatxenda i de dir a tothom que els nostres fills no tindran smartphone fins als 13 anys, i només perquè llavors aniran tots sols pel carrer, que si no, a sant de què els hi  donaríem.

Aquest és un diàleg entre alumnes de tercer de primària (8 anys) en un clan, un grup, del joc: 

En Pere s’uneix al grup.

–En Berenguera: ¿Per què t’hi uneixes? No soc el teu amic.

–En Pere: El líder m’ha convidat.

–El líder: Aquí pot entrar tothom.

En Berenguera abandona el grup

PUJAR D'ARENA

Abans els nens només parlaven de futbol, i ara a classe se’ls sent dir: «M’ha tocat el 'sabueso de lava'. He pujat d’arena (de nivell)». Ho explica la Margarita, 10 anys cap a 11, amb declaracions una mica contradictòries: «Però també hi juguen molt les nenes. Jo vaig començar a jugar perquè amb les meves amigues vam veure que hi havia un xat. Més que jugar, fem servir el joc per comunicar-nos. Com que és un joc, pots camuflar que el que vols fer servir és el xat. Però moltes nenes només volen jugar».

«He deixat tots els grups on era. D’un me’n van fer fora», explica el Pol, de 8 anys, com si fos un veterà de la guerra del Vietnam. En realitat, se n’ha anat perquè com que hi ha vacances escolars els jugadors no es connecten tant aquests dies. Ell es va aficionar al joc quan es va popularitzar al col·legi, aquest curs. «He estat en quatre grups. Amb gent de la meva classe, d’altres classes. De tant en tant s’hi uneixen desconeguts i s’han d’expulsar. El líder pot expulsar, i els colíders també», afegeix el veterà lluitador. «Els xats són privats o públics. Un dia em vaig equivocar i va entrar-hi gent. Vaig haver de fer-los fora», explica la Margarita.

PARES JUGADORS

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

Hi ha pares que  juguen per comprovar que no existeixen riscos demoníacs per als menors i que aquests no compren cartes per millorar el seu  nivell amb diners reals, que es pot fer. I també hi ha els que no en tenen ni idea, de com va (aquests serien els pares que no sabien fer anar el vídeo d’ara).

Com tota vigilància paternal, té els seus efectes. El Pedro, un dels pares que va començar a jugar per controlar els fills, ho continua fent amb el perfil dels nens: hi està enganxat. «El problema és que quan jugo jo, pujo de nivell, i després ells em baixen», explica mirant a l’infinit. Ell juga amb el mòbil. Els nens s’han quedat l’Ipad.