Els 'indepes' que venen del fred

Hi ha més rossos per metre quadrat que a la Casa Lannister de 'Joc de trons'. Aquí són les morenes les que aixequen sospites de tint. Gairebé tots han estat a 35 graus sota zero i coneixen el Pare Noel en persona. «Home, i tant», diuen amb un to ofès d’obvietat. Ningú replica amb un «vale». En finès significa «mentida».

«Suomi: 2.606 km», indica un senyal. És la distància entre Barcelona i Hèlsinki en línia recta. Suomi és com es diu Finlàndia en pla natiu.

Finlàndia és el país nòrdic d’on surten els Nokia, els Angry Birds, el sistema operatiu Linux i els pilots de F-1. ¿La Santíssima Trinitat del made in Finland? «Pare Noel, la sauna i el tango», deixen anar sense pensar-s’ho Salla i Tarja. «Diuen que els finlandesos van portar el tango a l’Argentina», afegeixen entre rialletes com si fossin de Bilbao. L’acudit està basat en fets reals: existeix una variant de «tango de Finlàndia».

UNS 2.000 FINLANDESOS A CATALUNYA

En aquest oasi ros platí avui s’esmenta la independència tant com al Govern català. «Això no es pot fer ara –els van dir amb sorna–: ¡una festa de la independència a Catalunya!». «Només independència de Finlàndia», puntualitza rient Timo Olavi. És un dels organitzadors que hi ha darrere del grup de Facebook Suomi Finland 100 a Catalunya. El van crear al febrer per celebrar entre expats el centenari de la independència del seu país.

 Hi ha uns 2.000 finlandesos a Catalunya, calcula el cònsol honorari, Albert Ginjaume. ¿Que per què venen? Finlàndia és el cinquè país més feliç del món, la cinquena millor educació de l’informe Pisa. «Pel sol», coincideixen tots. La setmana passada es va congelar una font a Hèlsinki.

Avui és el primer esdeveniment de l’any: sopar finlandès. «Syödään yhdessä», repeteixen els cartells. Significa «mengem junts». «Junts» és el lema del centenari, explica Kirsi, una altra organitzadora. El 20 de maig també aniran junts a Puigcerdà a practicar marxa nòrdica, que és un invent finlandès, diu. Hi haurà més menjars, potser cine, fins al dia de la festa nacional: 6 de desembre.

Encara no són les set del vespre –hora de sopar a Finlàndia– i ja hi ha una vintena de persones assegudes a la taula. Comencen a servir 'sima': aigua amb llimona, sucre, panses, llevat. Les taules s’omplen de seguida: havien de ser 50 persones, n’han vingut 150. Moltes parelles mixtes de finlandesos i catalans. Tots se solen relacionar virtualment en el grup de Facebook Katalonian Suomalaiset (finlandesos que viuen a Catalunya). Hi ha gairebé 1.700 membres.  

D’una primera ullada en destaca ¿una finlandesa morena? «És tenyit», respon Katariina. «Per anar camuflada», respon amb humor. Katariina va venir a estudiar i ja fa quatre anys que és aquí. A Barcelona segueix bevent sis cafès al dia –els finlandesos estan entre els més consumidors–, sap on comprar pa de sègol i fins i tot ha trobat un parell de bars on veure hoquei sobre gel. «En dues setmanes comença el mundial», anuncia.

SALMÓ FUMAT A L'ESTIL FINÈS A SITGES

El convit és a Coocció, una cuina de lloguer que avui dirigeix el xef Jani Paasikoski. De primer hi ha salmó, és clar. És de Järvi Soikkeli, que des de fa tres anys el fuma a l’estil finlandès a Sitges. Comparteix plat amb dos pastissos de Carèlia amb 'munavoi' (ous amb mantega). «És el que més trobes a faltar», diu Kirsi. El menjar i la sauna, afegeixen amb nostàlgia un grupet de noies en la trentena.

Arriba el plat estrella: sopa de salmó. S’acompanya amb un pa de sègol cruixent que tothom unta amb ¿més mantega? «Sí –riu Kirsi–. És el que hi ha». A mesura que agafes confiança, et van deixant tan glaçat com a la seva terra. Tant aviat t’expliquen  que és del seu poble el millor franctirador de la història –Simo Häyhä, conegut com Mort Blanca– o que a casa seva posen paper de vàter amb motius nadalencs.

Notícies relacionades

La bretxa al Més Enllà del Poblenou

Milionari busca nòvia

A les nou ja estan fent el cafè. A les deu queden els organitzadors i un grupet moreno. L’Irina és catalana. El seu marit també, però es van casar a Finlàndia. «El millor que he fet a la meva vida –diu–: això i el meu fill». Li va posar nom finlandès: Ari.

Per més que hagis parat l’orella, no has enganxat ni una paraula en finès. És un dels idiomes més complicats, segons els rànquings. Sobretot si et diuen com li diuen als mecànics d’avions amb motor de turbina. «Lentokonesuihkuturbiinimoottoriapumekaanik- koaliupseerioppilas». És una de les paraules més llargues del món. Tots la repeteixen d’una tirada sense immutar-se –¡61 lletres!– i en fred, és clar.