El gran decorador de la Barcelona del XIX

¿Pintors del segle XIX i principis de XX? Fortuny, Nonell Rusiñol, Casas, Mir... Els de sempre. Però n’hi ha més. Molts més. Alguns tenen una obra que resulta familiar però el seu nom és d’allò més desconegut. ¿Qui va ser Josep Mirabent i Gatell? ¿Ni idea? Doncs resulta que va ser «el pintor decorador més important del seu temps. El que ho va fer tot». Déu n’hi do. I com que l’afirmació procedeix de la doctora en Història de l’Art Isabel Coll, ens l’haurem de creure. Així que la seva especialitat és bussejar en la seva producció. Que n’hi ha. I molta. A veure, ¿qui no ha quedat meravellat davant la sumptuosa ornamentació de caràcter arabesc del paranimf de la Universitat de Barcelona? Pocs. Segur. Pot agradar més o menys, però no hi ha dubte de la seva espectacularitat. El cert és que imposa. Ni un centímetre quadrat de paret, porta o columna sense pintar. ¿Qui ho va fer? Doncs Mirabent (Barcelona, 1831-1899). 

Des del punt de vista històric i modern és un gran desconegut però en la seva època va ser un artista eminent. I molt productiu. Va fer quadros, sí, però sobretot la seva especialitat va ser decorar Barcelona. Un altre dels espais de la ciutat que desperten admiració i al qual Mirabent va portar els pinzells és el Saló dels Miralls del Liceu (abans dels Passos perduts). El va decorar el 1877. Després de l’incendi del 1861 i abans del del 1994. De l’últim, miraculosament se’n va salvar. I és la part que conserva més bé l’atmosfera del vell coliseu. Columnes amb relleu, fusts estriats, frisos, sobreportes i cornises pintats a l’estil del Palazzo Vecchio de Florència. A més d’un sostre amb una imatge d’Apol·lo voltat de muses al mont Parnàs inspirada en l’Apoteosi d’Homer d’Ingres. Però previ pas per la sala de descans, Mirabent va dissenyar el pati de butaques: cortinatges, alfombres... I la boca de l’escenari. Hi va pintar dues escenes: El discurs d’Homer i El carro de Tespis. També es van salvar de la crema ja que el 1908 van ser substituïdes per obres de Ramiro Lorenzale, que sí que van cremar.  

A més va deixar la seva empremta a l’Ateneu Barcelonès: al sostre del Saló de Revistes, rebatejat com a Saló Josep Mirabent després que Coll pogués atribuir-li les pintures. Aquí la seva mirada es va dirigir a Itàlia per adoptar solucions utilitzades per Luca Giordano i Corrado Giaquinto per pintar Eos (o sigui, l’Aurora) entre Hèlios i Èrato. 

Les esglésies també van gaudir del seu art, però moltes obres han desaparegut, com les que va pintar per a Sant Francesc de Paula. Per no quedar, no queda ni l’església. Altres es conserven. Tenim les pintures de la cúpula de la Capella del Santíssim de l’església de Sant Just i Pastor. Peces que comparteixen espai amb altres de més contemporànies i que porten la firma de Perico Pastor. Tot i que el primer que va decorar i li va donar fortuna crítica van ser les vidrieres de la capella de Santa Àgata, amb  imatges de Pere el Catòlic, Maria de Montpeller i el príncep de Viana. Encara al seu lloc. Cosa que no es pot dir de les pintures que decoraven el luxós Cafè Cuyàs i de les de molts altres establiments comercials de la ciutat.

L’‘Àngel de les flors’

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

Però no tot va ser pintura decorativa, també va treballar sobre tela. Va fer retrats però la seva mestria la va bolcar en  els bodegons de flors i fruites. A França el van batejar com l’Ángel de les flors pel seu virtuosisme a l’hora de pintar-ne. Si la curiositat pica, dues teles de les moltes que va fer són accessibles. Llueixen a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, i es poden disfrutar els matins dels dies laborables. El MNAC i el Museu del Prado també custodien naturaleses mortes de Mirabent, però dormen a les reserves. 

Tanta i tan important producció dona arguments a Coll per afirmar que «a més de les figures de sempre, hi ha una altra gran quantitat d’artistes importantíssims que és necessari reivindicar i estudiar». I això és el que ha fet la historiadora amb aquest pintor decorador al llibre Josep Mirabent i Gatell, entre el romanticisme i el premodernisme. Una publicació altruista els beneficis de la qual van a parar a la Fundació Ave Maria, entitat que custodia el llegat del creador  i que inverteix els seus recursos tenir cura de persones amb greus discapacitats.