La Fira d'Abril, l'últim reducte dels barcelonins

'Turistòfob' barceloní, aquesta és la teva setmana per trobar un espai massificat on no hi ha visitants arrossegant una maleta. Un lloc on tots els estrangers, que n’hi ha, i en un nombre força considerable, també són barcelonins. És la Fira d’Abril. La catalana.

    

El parc del Fòrum alberga aquesta setmana la fira i lluny queden els temps dels reportatges amables i paternalistes en què la norma era subratllar que allò també era Barcelona i que els que allà hi havia també eren barcelonins. Potser ara la Fira d’Abril és més barcelonina que la resta de la ciutat. Perquè no hi ha cap altre escenari que estigui ple de gent al qual no hagi arribat el turisme. I com que és molt probable que sigui només qüestió de temps que això s’acabi, que es doni per avisat el que vulgui anar-hi a comprovar-ho.

   

La fira presentava dissabte, entre les quatre i les sis de la tarda, una assistència considerable i creixent. En dues hores es van omplir els carrers i moltes de les casetes. Sí, hi havia un grup de dos a tres anglesos passejant desorientats entre el fum que desprenen les carns de tota mena a sobre de les graelles. L’excepció i aquestes coses.

  

 No deixa de tenir sentit i ironia que per arribar a aquesta meca per a turistòfobs, s’hagi d’anar fins al límit de Barcelona. De fet, part de la fira discorre a la capital catalana i part en terra de Sant Adrià de Besòs. Als amics de les proclames: ¡als barcelonins se’ls està arraconant!

  

 L’única explicació que tot això passi deu ser que els hotels i les guies no alerten el forà de l’oferta d’oci del parc del Fòrum. Resulta francament incomprensible, perquè allà hi ha tot el que es presenta al turisme en altres parts de Barcelona. Sobretot, la fusió. La gastronòmica és evident: així que un es passi una hora llarga entre casetes s’anirà sentint olor de fregits de tots els continents. I no només 'pescaíto'.

LA TORRE EIFFEL

Hi ha menjar veneçolà, no gaire lluny d’una paradeta que anuncia l’especialitat en cuina equatoriana. Frànkfurts i, a les parades més típiques de la convocatòria, de tot: pernil rostit, calamars, chopitos, carn. Molta carn. I encara que no hi ha la Sagrada Família –una rèplica a la fira seria un bon reclam per convocar les hosts visitants– sí que hi ha la Torre Eiffel: col·locada a sobre d’un lloc que s’anuncia especialitzat en creps i gofres.

  

 Al costat, d’una parada de cubalitres sorgeix l’odiada cançó 'Hotel California', que taral·leja un venedor de globus en forma d’espasa, disfrassat de pallasso i esbufegant amb aspecte de resignació. Se’l veu especialment aclaparat si se’l compara amb l’altre pallasso que uns metres més enlà també ven globus, però amb tot l’afany, molt més estimulat.

  

 Les casetes polítiques són buides a primera hora de la tarda, però és veritat que també ho estan diverses casetes de les germandats. Aquest any hi ha oferta independentista. Per exemple, ERC hi té caseta després d’una dècada sense anar-hi. Però no és fàcil endevinar, a primera vista, que la flamant 'Bodega Republicana' és del partit: potser és un símptoma de la lògica i calculada ambigüitat del que està en un buscat trànsit d’opció acotada a força hegemònica.

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

    

També hi ha punts de venda d’arrecades i anells de plata a 5 euros, i d’un servei d’enviament de diners a altres països. Dones i nenes amb vestit de cua deambulen entre xinesos i marroquins. I hi ha el grup d’anglesos. Perquè no és trampa: quan se li pregunta a José, cambrer, per què creu que no hi ha turistes a la fira, respon: «He vist un grupet d’anglesos». José no és  turistòfob, és cambrer, i es preocupa pel negoci: «Ja aniria bé que vingués el turisme, es consumiria més». El primer dissabte, diu, ha sigut molt més fluix que el de l’any passat. És qüestió d’instal·lar-hi un parell de 'chill outs' i unes hamaques. I avisar els hotels.