Els últims aplaudiments a la Model

«Mama, estic a punt d’entrar a la presó». El Xavi ho diu amb to informatiu, la mateixa cara d’innocent que tenia Tim Robbins quan va entrar a la garjola a 'Cadena perpètua'. Són les 9.45 a la Model. A un parell de metres, la primera porta corredissa, de les que es tanquen amb un rugit metàl·lic. Cal passar-ne nou.

El qui manté el tremp precarcerari és Xavier Teixidó, l’actor. És un dels protagonistes de 'Wasted', el recent èxit teatral de la Sala Beckett. Hi ha tot l’equip de l’obra. Cap ha trucat a un advocat. Tots esperen per entrar a la presó amb tarannà de bolo. Treuen de la furgoneta un banc, dels de seure, no dels d’atracar. Com a metàfora no està gens malament: un banc està a punt d’assaltar uns presos.

Fa un mes van ser els Txarango els que van estar entre reixes. També va passar per aquí el Festival de Blues de Barcelona. I Belén Cabanes amb les seves castanyoles. Actuacions solidàries amb un plus de reinserció. Aquesta és l’última setmana cultural de la presó de l’Eixample. La Model es desmantellarà d’aquí un mes. Hi queden 500 interns, informa un funcionari. Solia haver-n’hi 2.000.

S’obre la primera porta. Tots titubegen fins que algú trenca el gel: «Aquí el problema no és entrar –rialletes nervioses–, sinó sortir». Ho comproves de seguida, a mesura que vas creuant portes amb reixes. Dues, tres, quatre… Després de la cinquena deixes de mirar enrere.

Travesses la novena i arribes al centre del panòptic, que és com es diu aquesta estructura carcerària amb aura de pel·li antiga: hi ha una cabina central i accessos a les sis galeries. Des d’aquí han vist passar l’ombra des d’El Vaquilla fins a Javier de la Rosa.

Ja només queda travessar un pati i arribes al teatre. Hi ha un escenari, encara que avui ningú hi pujarà. Són les 10.50 quan els interns comencen a seure; deuen ser uns 50. Tatuatges, xandalls, mirades de curiositat. «Dels Bárcenas aquí no n’hi ha cap –dirà després un intern–. I de Pujol, tampoc –riure general–. Som lladres de baixa intensitat».

Les cadires estan col·locades en cercle. Oriol Esquerda, un dels tres protagonistes, està al centre assegut sobre un altaveu. Sona un dels raps inflamables de la britànica Kate Tempest. «Estem perduts, estem perduts, estem perduts». La rapera-poeta és l’autora de l’obra que està a punt de començar: 'Wasted', un muntatge d’Íntims Produccions amb direcció d’Iván Morales ('Sé de un lugar', 'Jo mai'). És a dir, que és teatre immersiu i va d’un dilema vital.

L’Iván és reincident: fa un mes va portar a Brians 2 'El sueño de una noche de verano', de Shakespeare. «Crec en les capacitats transformadores del teatre», diu. Capacitat de transformar «el públic i la gent que en fa», afegeix. «És una experiència», insisteix Sandra Pujol, l’actriu que completa el repartiment. «Dones llibertat a gent que no en té», apunta el Marc, el tècnic de la funció.

Mirades d’emoció

S’apaguen els llums i apareix una generació perduda. Tres nois d’uns 20 anys atrapats: beuen, ballen i es droguen per oblidar «la merda» en què s’han convertit. «¿Ets feliç?», es pregunten. «No, és clar que no». Odien la seva feina, la seva rutina i no obliden què hauria sigut d’aquell amic que va morir fa 10 anys. Es veuen mirades emocionades entre les butaques. «M’he vist en aquesta situació», diu un intern després de l’obra. Un amic va morir amb 22 anys. «Coses de drogues».

Els actors corren entre les cadires, ballen com en una 'rave' poligonera, miren als ulls dels presos. Sona una única tos en tota la funció.

Notícies relacionades

Els 'indepes' que venen del fred

El fantasma que es va apuntar a LinkedIn

Aplaudiments. S’encenen els llums i torna a ser una presó. «¿Sou anarquistes o punkis?», pregunta un intern tan bon punt acaba la funció. Es munta un col·loqui. «Confonem evasió amb felicitat», apunta un altre espectador. «Els poders fàctics fan que ens oblidem d’això, perquè així som més manipulables». ¿Que què suposa el teatre per a ells? «Tornem a la vida», respon un altre pres abans de tornar a la cel·la.

'Wasted' ha sigut el penúltim espectacle que entra a la Model. Els últims aplaudiments els va rebre dos dies després l’humorista Toni Moog. Tota una paradoxa: «Vens a fer riure –diu que li van dir– gent que ha fet plorar». «Però per a això és l’humor –afegeix ell–: per atenuar el que passa». Així que va dir als presos que portava tatuat el mapa de la presó, com a 'Prison break'. I que ell havia afegit el de la línia 5 del metro.