Corrent amb els bombers

¿Per què no organitzem una cursa de bombers pels carrers de Barcelona? A partir d’aquesta pregunta va començar a prendre forma una idea de bomber. I aquesta es basava en una altra idea: els Jocs Mundials de Policies i Bombers, una mena d’olimpíades bianuals que se celebren des del 1985. I així, entre les edicions de Calgary (1997) i Estocolm (1999), es va posar en marxa la primera Cursa de Bombers, una de les carreres populars de 10 quilòmetres més conegudes, prestigioses i originals (bombers amb equip d’intervenció i aficionats corren junts), del ja dens calendari 'runner'.

 

«La primera Cursa es va córrer el 1999 i va comptar amb el suport de Nike, marca que volia entrar en el món de les carreres populars, que aleshores dominava Adidas», explica Víctor Dobaño, caporal del cos de Bombers de Barcelona, i que ja hi va participar en aquella primera edició. De fet, Dobaño, les ha corregut totes..., i unes quantes més: ha fet ni més ni menys que 13 ironmans i ha sigut 11 vegades campió del món en diferents proves de quatre Jocs Mundials de Policies i Bombers en els quals ha participat.

En aquella primera edició de la cursa, els bombers que van córrer ho van fer amb tot l’equip: uniforme complet antifoc, casc i ampolla d’oxigen, per les quals respiraven durant la carrera. En total, uns 20 quilos de pes durant els 10 quilòmetres de la prova. Això sí, era una carrera de relleus (amb canvi cada 2,5 quilòmetres).

«Va ser molt dur», recorda Dobaño. Però encara es va voler forçar més, i en l’edició del 2007 es va decidir que un sol bomber corregués els 10 quilòmetres, amb full equip, i canviant d’ampolla d’oxigen en tres punts intermedis. «Allò ja va ser un infern -reconeix Dobaño-. El problema no és tant el pes, que també, sinó el respirar de les ampolles: l’oxigen resseca molt el coll, i no pots beure amb la màscara i sues, sues moltíssim... Total que ningú va poder acabar amb l’oxigen... Va ser un fracàs», confessa el caporal, que va arribar a la meta «després de buidar quatre ampolles d’oxigen i caminant».

Després d’aquell perillós experiment de fa una dècada es va decidir plantejar la competició dins d’uns paràmetres més humans per als bombers. Es va permetre que es correguessin els 10 quilòmetres amb el que anomenen el Nivell 0 d’uniforme: casc, jaquetó, pantalons protectors i botes. En total, uns 10 quilos de pes, als quals es pot afegir voluntàriament l’ampolla d’oxigen, però sense respirar-hi. «Amb el calçat també hi ha permissivitat -apunta Dobaño-, perquè les botes d’intervenció no subjecten bé i pràcticament no es pot córrer».

«La Cursa dels Bombers no és una carrera competitiva, sinó participativa -recalca-, i nosaltres ara també la plantegem com un molt bon test per provar les nostres possibilitats i les de l’equip».

PUNT D'INFLEXIÓ

Després dels ajustos en les normes per als bombers, la cursa ja estava llançada. Però l’edició del 2010 va ser el punt d’inflexió que va fer d’aquesta carrera una de les més populars d’Espanya. I ho va provocar un fet luctuós: l’homenatge a un bomber mort en acte de servei (electrocutat quan rescatava un nen en una estació transformadora). «En aquella edició, i en record seu, vam sortir gairebé tots els bombers del cos, i ho vam fer en primera línia -rememora el caporal-. Allò va tenir moltíssima repercussió, i va fer que a partir de llavors es disparés el nombre d’inscripcions».

La Cursa de Bombers havia aconseguit una dimensió de gran espectacle esportiu amb corredors de tot Espanya (inclosos bombers). Però aquest èxit va comportar un efecte no desitjat: va començar a perdre el seu esperit original per convertir-se en un gran reclam comercial en el qual els bombers anaven quedant més arraconats en cada edició.

Però des del 2016, i ja amb un nou organitzador que col·labora amb l’Ajuntament de Barcelona, la Cursa s’ha reconduït cap a la idea original. «L’any passat hi vam participar un centenar de bombers de Barcelona, Andorra, Madrid, la Generalitat, Aena..., amb l’uniforme complet, i d’aquests, 80 amb les ampolles d’oxigen. Un èxit, i aquest 2017 volem que es repeteixi», desitja Dobaño..

¿QUÈ SE SENT DE BOMBER?

Però no només repetiran l’èxit del 2016, sinó que el superaran amb un rècord històric: més de 200 bombers (de Barcelona, la Generalitat, Aena, Andorra...) corren demà amb l’uniforme complet, dels quals 90 ho faran ¡amb les bombones d’oxigen! Però no estaran sols: més de 13.000 'runners' els acompanyaran. 

Notícies relacionades

"No soc campió de res, vaig a divertir-me"

La Cursa dels Bombers afectarà diumenge 35 línies de bus

I entre els bombers, un infiltrat: un periodista d’EL PERIÓDICO DE CATALUNYA també correrà amb el vestit de bomber per experimentar, i així explicar, què se sent i com es viu el recorregut de 10 quilòmetres pels carrers de Barcelona embotit en un uniforme de més de 10 quilos, i que no transpira.