El Poblenou lluita per mantenir el sabor de barri

Entre paletes amb casc i armilla i el característic rugir de les formigoneres, una tanca publicitària amb un eslògan: "Fes de l’espai casa teva". Anuncia els pisos que s'estan aixecant en aquest llaminer solar, al final de la rambla del Poblenou, gairebé a primera línia de mar. Vivendes de 105 metres quadrats "útils" -així es presenten- que es venen sobre plànol a 710.000 euros, segons indica la seva pàgina web. El luxós edifici s'està construint sobre un dels terrenys que, durant l'hivern del totxo, el veïnat va okupar i va convertir en hort. Un de molts. A pocs metres, en el bonic carrer de Fernando Poo, on van créixer els tomàquets del primer hort ‘indignat’ del Poblenou -el van batejar així perquè es va fer amb terra procedent de l'hort del 15-M de la plaça de Catalunya-, també s'han començat a aixecar pisos. 

Les altes grues, que tornen a dominar el cel, fan ombra a l'illa d'humils casetes baixes del que queda de la vella barriada de pescadors.

Aquest solar de la Rambla no és l'únic que mostra en pocs metres quadrats l'últim i crucial capítol de la llarga metamorfosi d'aquest racó de la ciutat -iniciada amb la transformació olímpica-, dels pocs encara per acabar (allà hi ha Pere IV). On s'encreuen els carrers de Llull i de Pamplona, un flamant hotel ocupa l'espai que fa un lustre va acollir un dels assentaments de barraques que van florir als solars que el refredament del 22@ va deixar abandonats en el cor del que en un altre temps va ser conegut com el Manchester català.

L'ÚLTIMA EPISODI

"El turisme és només l'últim episodi de la transformació del barri, un pas més en el procés de gentrificació iniciat fa 25 anys; l'últim i el més evident", assenyala l'antropòleg José Mansilla, veí del Poblenou i membre de l'Observatori d’Antropologia del Conflicte Urbà. "La substitució progressiva de veïns, el problema de fons, no es mostra de forma tan evident com les riuades de turistes baixant per la Rambla cap a la platja", afegeix Mansilla, per a qui "el monstre" fa 10 anys era el 22@. 

 l'últim episodiprocés de gentrificaciól'antropòleg José Mansilla, PoblenouObservatori d’Antropologia del Conflicte Urbàla RamblaMansilla,22@

A ulls d'aquest antropòleg, "el turisme no és dolent per si mateix; tenir un mes de vacances a l'any és una conquista de la classe obrera -disserta-. El problema ve amb el monocultiu. Quan el turisme impedeix que es generin un altre tipus de relacions. Un altre tipus d'activitat". Cosa que ha succeït a barris de Ciutat Vella i que el ric teixit associatiu del Poblenou no està disposat a permetre. 

VISUALITZAR EL MALESTAR

Perquè el barri -de moda, tant entre turistes com entre barcelonins de classe mitjana- segueixi sent això, un barri, els veïns s'han unit en la plataforma Ens Plantem, la convocant de la concorreguda -per ser una acció de barri- manifestació de fa una setmana, que va fer evident la tensió que viu la zona.

El president de l'associació de veïns, Salvador Clarós, comparteix amb Mansilla el diagnòstic sobre la gentrificació, malgrat que no li agradi la paraula, però és més optimista pel que fa a les portes que obre la reactivació del districte tecnològic. Lluny de veure-ho com un "monstre", Clarós ho llegeix com una oportunitat. "La clau està en la regulació. El lliure mercat no farà la ciutat que volem". En aquesta línia, Colau ha ressuscitat -Trias la va tancar en el mandat anterior- la comissió municipal per liderar de forma pública la transformació de l'indret. 

La via que agafi el futur del 22@ -on s'han quintuplicat les consultes per construir, segons dades municipals- marcarà també el ritme del procés de substitució de la població. "El barri aviat no serà dels veïns. Està pujant tant el preu dels lloguers que la gent jove, fills del Poblenou, se n'ha d'anar. I en aquesta pujada tenen molt a veure els hotels i els pisos turístics, per això 'Ens plantem'", assegura convençuda Montse Milà, membre de la Xarxa de Suport als Assentaments. Els assentaments -tant els campaments instal·lats en solars buits com les naus ocupades-, són una altra de les realitats que conviuen en un barri marcat pels contrastos, i que la reactivació econòmica també ha dispersat. "Existir, existeixen igual, les persones no desapareixen, però ara se'n veuen menys", explica l'activista. En l'enclavament que acollia la nau de Puigcerdà, on vivien 300 joves senegalesos, també han entrat ja les grues.    

"ECOSISTEMA SINGULAR"

Clarós defineix el Poblenou com un "ecosistema singular; un laboratori de l'urbs del futur en el qual col·lisionen la ciutat del segle XX i la del XXI". "I en l'interregne d'unió sempre sorgeix el conflicte", resumeix. Un conflicte que pren diferents formes: una de les més evidents, la guerra en la superilla. 

Notícies relacionades

Sant Martí té una desena d'hotels en marxa i un límit de 3.100 places en el futur

"El Poblenou està colonitzat per la tonteria"

"El teixit urbà ha de ser harmònic. El que no pot ser és construir dos hotels en una mateixa illa, en la qual ja hi ha dos hotels més, com passa a Llull", prossegueix el líder veïnal. Dos hotels -amb llicència concedida en el mandat anterior, de forma prèvia a la moratòria i a l'actual PEUAT, que no els permetriaPEUAT- que s'han convertit en tot un símbol. Encara més després del desallotjament de tres blocs de pisos motivat segurament per les esquerdes provocades pels moviments de terres per a la construcció dels hotels. El succés va encendre encara més els ànims en un veïnat ja alterat per la massificació turística. El turisme els expulsava literalment de les seves cases. 

"MÉS ESCOLES I MENYS HOTELS"

Malgrat ser la més mediàtica, la manifestació del 5 de maig no va ser l'única convocada al barri el cap de setmana passat. El diumenge, 7, una altra marxa va treure al carrer desenes de veïns, dels que no donen el barri per perdut. Convocada per la Plataforma per l'Educació Pública del barri, la manifestació reivindicava la construcció d'escoles i instituts. Un barri amb una gran quantitat de nens i una notable falta de places escolars públiques (al barri hi ha un 70% de demanda per a col·legis públics). "Estem farts de barracons, de 'bolets' i d'ampliacions de ràtios. Fan falta escoles, no hotels. El Poblenou és un barri, no un 'resort'", conclouen.