'Les fotos perdudes de Barcelona' inicien el seu viatge per museus i festivals

«El 2001 vaig comprar diversos sobres plens de negatius als Encants. Quan vaig tornar als EUA, vaig descobrir que eren imatges creades per un fotògraf molt talentós. ¿Em pots ajudar a identificar les persones que apareixen en les fotos i el nom de l’autor?», preguntava Tom Sponheim, després de passar uns dies de vacances a Barcelona, a la pàgina de Facebook que va crear amb el suggerent nom de Les fotos perdudes de Barcelona.

 

 

Així va començar una història detectivesca a la qual es va entregar la fotògrafa Begoña Fernández, que va ser qui va acabar descobrint que l’autoria no requeia en un home sinó en Milagros Caturla (Barcelona, 1920-2008), pionera a eternitzar la realitat amb l’acció de la llum en les dècades dels 50 i 60, quan es presentava a concursos de fotografia.

    

Per això ja se la coneix amb el sobrenom de la Vivian Maier catalana per les coincidències amb la mainadera nord-americana, fotògrafa amateur morta el 2009 l’obra de la qual, després d’anys d’anonimat, va sortir en una subhasta en què l’historiador John Maloof es va emportar (per 380 dòlars) les caixes amb negatius de persones en la quotidianitat dels carrers i de paisatges urbans de Chicago. Els de Caturla van costar 3,5 euros.

    

Setze anys després que Spon­heim positivés els negatius a casa seva a Seattle, l’obra de Caturla s’exhibeix per primer cop al públic en una nau de l’antiga fàbrica tèxtil de Cal Garbat, un dels espais expositius del festival Revela-T, que des de fa cinc anys se celebra a Vilassar de Dalt (Maresme) en honor a la fotografia analògica. Allà, en un espai minimalista, el temps retrocedeix per endinsar-se en l’equador del segle XX en plena Espanya franquista. Nenes amb vels i vestits blancs de primera comunió seguint una monja amb un mantell negre, una àvia llegint un diari asseguda a terra i recolzada en un arbre, primers plans de nens somrient o mostrant sorpresa o enuig, el capvespre en un moll de Barcelona, el pati d’un col·legi i així fins a 15 fotografies que són les més antigues que mostra el festival.

    

Fernández coincideix amb Sponheim en la seva passió per buscar vells negatius per mercats d’ocasió com si fossin petxines que porten les onades de la bona sort. «El meu tresor és un àlbum dels anys 30 d’una família barcelonina. Vaig decidir esbrinar qui eren i vaig compartir la investigació amb els meus amics a Facebook. Dues setmanes després vaig saber per l’article que va publicar Carles Cols a EL PERIÓDICO de la història de Les fotos perdudes de Barcelona. ¡Sponheim feia el mateix que jo, però des dels EUA! Vaig entrar en la seva pàgina d’internet i vaig quedar fascinada», diu la comissària, que va començar a explorar i gràcies a les hemeroteques va arribar a l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya.

  

  

«Allà em va ajudar Francesca Portolés i, gràcies a ella, vaig trobar Milagros, perquè jo seguia la pista de Glòria Salas Bulbena, una altra gran fotògrafa de l’època», diu la comissària de l’exposició de Revela-T, que també mostra fotos de gran qualitat de Salas, una altra impulsora de la fotografia femenina que es presentava als mateixos concursos que Caturla.

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

    

Daniel Venteo, historiador especialitzat a documentar fotos antigues, explica que Caturla va guanyar el quart concurs provincial femení de fotografia el 1962. «Va estudiar magisteri i va treballar de funcionària de la Diputació de Barcelona, va morir d’Alzheimer, soltera i sense fills, probablement amb un llegat fotogràfic del qual només coneixem una petita part», diu Venteo.