Colau guanyaria una altra vegada les municipals amb ERC com a segona força

Ada Colau tornaria a guanyar les eleccions municipals de Barcelona si es produïssin ara, i milloraria el resultat que va obtenir en les del 2015, encara que només en un regidor: pujaria d’11 a 12. En segon lloc quedaria ERC, amb vuit regidors, tres més dels que té ara, seguida del PDECat, l’antiga CiU, que obtindria sis regidors, el seu pitjor resultat de la història a la ciutat.

    El PSC n’aconseguiria cinc, un més dels que atresora, i seguiria així molt lluny de les xifres que el van portar a ostentar l’alcaldia tres dècades. Empataria amb Ciutadans, que mantindria els seus cinc representants, encara que se situaria unes dècimes per darrere dels socialistes en percentatge. El PP perdria suport però seguiria amb tres regidors, i la CUP , amb dos, en tindria un menys que ara.

    En l’equador del primer mandat de Colau, aquest seria el pronòstic que reflecteix el Baròmetre de Política Municipal elaborat pel Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP) per a EL PERIÓDICO.

EL VALOR DE LA MARCA 

Els resultats beuen en gran mesura de la posició dels partits en el marc de la política catalana, i tan sols en part s’expliquen per la tasca portada a terme al consistori, com a govern i oposició, segons el cas. És cert que això ha succeït sempre. En aquest context és possible llegir el canvi de cicle que suposa que les dues principals candidatures en pugna siguin ara Barcelona en Comú i Esquerra Republicana, en comptes dels rivals històrics en les últimes dècades: el PSC i CiU. En les eleccions del 2015, el grup de Xavier Trias encara va pujar al ring: va perdre l’alcaldia, però per menys de 20.000 vots i va quedar a un escó de Barcelona en Comú.

    Sempre segons l’enquesta del GESOP, en les pròximes eleccions els antics convergents quedaran relegats a la tercera plaça, per darrere dels seus pitjors resultats precedents: el 1979, en les primeres municipals després de la dictadura franquista, el seu cap de llista, el germà de Fèlix Millet, Xavier, es va quedar en vuit regidors, un menys que Xavier Trias el 2003. La seva nova situació podria suposar que canviï de paper: de soci principal a soci secundari, cosa que ja viu el PSC.

    El cas d’ERC és el contrari. Després d’iniciar el mandat de Colau sent el seu principal suport en les votacions, els republicans es van distanciar de l’alcadesa quan aquesta va convertir el PSC en el seu soci de govern. Si es confirmen els resultats que vaticina el baròmetre, els republicans seran el rival principal de Colau, i podrien buscar un acord amb el PDECat, si bé amb els resultats del baròmetre sumarien 14 regidors, per sota dels 17 que atresorarien junts els actuals socis del govern, BC i el PSC.

    La CUP perdria un regidor a mans del grup de Colau, mentre que Ciutadans incrementaria el seu suport en unes dècimes esgarrapades al PP i mantindria els cinc regidors que té. El PP d’Alberto Fernández Díaz seguiria amb tres representants.

L’UNIVERS AUTONÒMIC

El panorama municipal que dibuixa el baròmetre no és exactament el de la política catalana, en què ERC es postula com a primera força. En Comú Podem no és el primer rival, sinó un dels que es barallen per quedar segon. Però els comuns del Parlament no han aconseguit mai el suport que van aconseguir els del consistori, i hi ha factors clau per determinar, com qui seran els candidats. 

    En el cas d’En Comú Podem 

–rebatejada definitivament com a Catalunya en Comú–, es dona per fet que Xavier Domènech rellevarà Lluís Rabell, fet que alguna cosa deurà canviar. Com també canviarien molt si Ada Colau acabés renunciant a un segon mandat per fer el salt a la política catalana i espanyola.

PROBLEMES I VALORACIÓ / Segons el baròmetre del GESOP, la mobilitat és el problema principal que té Barcelona, seguit del turisme i de l’estat de l’espai públic. Aquests resultats s’obtenen a la pregunta de quins creu que són el primer problema de la ciutat, el segon i el tercer.

    Pel que fa a la valoració que reben els representants dels diferents grups, Colau rep un 5,4, la nota més alta, encara que inferior al 5,8 que obtenia el maig del 2015, quan va guanyar les eleccions. La gestió desgasta: quan es preguntava per ella un any abans dels comicis, el juliol del 2014, s’acostava molt al notable, amb un 6,8.  

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

    En segona posició figura el republicà Alfred Bosch, amb un 5,3 (un 5,5 el maig del 2015), i en tercer, l’exalcalde Xavier Trias, amb un 5,1 (5,5 fa dos anys). El socialista Jaume Collboni s’emporta un 5 (puja dues dècimes), i la regidora de la CUP María José Lecha, un 4,2, (perd vuit dècimes). 

    Tanquen la llista Carina Mejías, de Ciutadans, amb un 3,2 (millora sis dècimes) i el popular Alberto Fernández Díaz amb un 2,7 (un 3,1 en el sondeig del maig del 2015).