El tancament de la Model revaloritza l'Esquerra de l'Eixample

Les pancartes als balcons d'Entença, 151, venen a ser un avís per a navegants. El barri plantarà cara a qualsevol intent d'especulació que es tradueixi en pujades descomunals o expulsió de veïns, a conseqüència de la revalorització que ja està suposant la desaparició de la presó Model. L'adeu definitiu a aquest equipament estigmatitzat implica a parts iguals una oportunitat per revitalitzar una zona de la Nova Esquerra de l'Eixample 'castigada' comercialment i amb dèficit de serveis públics i zones verdes, i un risc que inversors oportunistes colonitzin la zona.  

Les posicions al voltant de l'illa de Rosselló, Nicaragua, Provença i Entença són variades: hi ha veïns (propietaris) eufòrics perquè saben que els seus immobles pujaran de valor automàticament al perdre de vista des dels seus balcons els patis de la presó; inquilins temorosos d'un augment dels lloguers que els expulsi del barri; comerciants encantats que desaparegui l'"estigma" carcerari i arribi un públic nou i altres venedors preocupats per la desaparició de clients fidels del funcionariat de la Modelo... I molta expectació i preocupació sobre els nous interessos immobiliaris que generi la zona.

El cas d'Entença, 151, que va avançar aquest diari la setmana passada, el vinculen al barri a la transformació urbanística que s'acosta i al perill d'especulació sense escrúpols. No obstant, hi ha almenys tres finques més en situació similar (un inversor compra l'edifici i liquida els contractes de lloguer o indemnitza per buidar-los) a unes quantes illes i sense relació amb la presó. La voràgine inversora després d'uns quants anys de crisi immobiliària és una realitat a tota la ciutat i especialment als districtes més cèntrics. Però incentius com la desaparició d'una presó en plena trama urbana poden accentuar la dinàmica. 

Les pancartes al 151 d'Entença són “una manera de marcar territori. Que vegin que no poden arribar aquí i fer el que vulguin”, assenyala Xavier Riu, vocal d'Urbanisme de l'associació de veïns de l'Esquerra de l'Eixample, conscient del risc de morir d'èxit (l'èxit és el tancament de la Model després de dècades perseguint-ho). “Hem après d'experiències anteriors. Ja va passar una cosa similar durant la Transició, amb l'antic escorxador, quan vam aconseguir que es transformés en el parc de Joan Miró”, subratlla, conscients que el futur planteja una responsabilitat compartida.

"Per un costat, els veïns ens hem d'organitzar, i ja ho estem fent; per l'altre, hi ha l'Administració, que també ha de fer la seva feina per posar-los totes les traves -als especuladors- al seu abast”, prossegueix. El veterà activista és la frontissa entre els moviments veïnals clàssics -l'associació de veïns- i els nous, que combaten la gentrificació, formalitzats recentment com Xarxa d’Habitatge de l’Esquerra de l’Eixample.

Les cel·les donaran pas a un gran parc i diversos equipaments, en ple centre de la ciutat. “Ens hem proposat acabar amb els desallotjaments invisibles, les famílies expulsades del barri per no poder afrontar la pujada del lloguer o sense ni tan sols aquesta possibilitat. Anar visibilitzant casos i crear una xarxa d'acompanyament i denúncia. El cas de Leiva, 37, a Hostafrancs, que l'ajuntament ha comprat per evitar que un fons inversor expulsés els veïns demostra que lluitant s'aconsegueixen coses”, explica Àlex Juanmartí, de la Xarxa.

LES POSSIBILITATS

A Fincas Jurídic, a Provença, expliquen que la reactivació es comença a notar en el mercat immobiliari. "Els veïns que volen vendre creuen que per fi ha arribat el moment i es veu més interès per aquesta zona", expliquen. Abans hi havia poc moviment, els residents de sempre estaven acostumats a la tranquil·litat de l'illa i satisfets al seu barri, però costava que arribés gent nova i s'acostumarà al tràfec policial.

El director d'Anàlisi i Informes del grup Tecnocasa veu evident que la desaparició de la presó, amb les "reticències" que provocava, ajudarà a "atraure la demanda". I emfatitza també que fins ara era l'àrea amb millors preus de la Nova Esquerra de l'Eixample.

Des del flanc comercial, creix el rumor que hi ha empreses "comprant locals per després llogar-los o vendre'ls cars". Però a la majoria de botigues en actiu, consultades per aquest diari, no han rebut ofertes ni amenaces d'increment de rendes, de moment. El president de l'eix Nou Eixample, Sergio Moral, assumeix que els preus estan pujant per a les vivendes (també a tot el districte) i que els locals s'estan revaloritzant, però no per sobre de barris veïns. "Aquesta zona estava per sota de mercat, no només per la presó sinó per les obres del túnel de l'AVE per Provença (van tancar més de 20 negocis)", a més de les millores pendents al voltant de l'estació de Sants, a pocs metres.

Un local en el perímetre de la presó podia costar "un terç que tres carrers més amunt" i, segons ell, ara es produirà una homogeneïtzació de l'oferta. No és clar si en sintonia amb la resta de la Nova Esquerra de l'Eixample o de les Corts. Però enrere queda un "estigma" que feia que, per exemple, molts comerços no obrissin dissabte a la tarda per "l'ambient" que es generava en horaris punta de visita d'alguns condemnats, apunten alguns comerciants.

Notícies relacionades

Més enllà de la presó

Els últims presos de la Model

El president de la Fundació Barcelona Comerç, Salva Vendrell, afegeix que "farà falta temps per a la dinamització" perquè l'espai és ampli i les obres llargues sempre perjudiquen el comerç. "A mitjà termini serà un revulsiu i hi pot haver especulació, però no ho compararia amb el cas de Sant Antoni", on sí que hi haurà un reclam de ciutat, a causa dels equipaments de barri previstos en aquest cas.

Per tota l'illa es llegeixen cartells de traspàs de locals buits o bars tancats. Especialment en el tram de Provença, on han aterrat alguns negocis romanesos en els últims anys. A Rosselló, els operaris s'afanyen a arreglar un gran local en una finca de Núñez i Navarro, anunciat a gairebé 2.500 euros al mes a idealista (300 metres quadrats), encara que el preu per metre quadrat està per sota de la mitjana del barri. A Entença Provença per 200 metres demanen en 1.800, i a uns passos per 100 se sol·liciten 500 euros. Menció especial mereix una casa unifamiliar a Rosselló, a la venda per 1,5 milions, però sense comprador durant anys. ¿Haurà arribat el seu moment?