Més enllà de la presó

Malgrat que l’adeu de la Model és el que coparà la majoria dels titulars, per les seves dimensions i també per la crònica negra que deixa darrere seu, la transformació d’aquest espai central a l’Esquerra de l’Eixample no serà l’únic factor que farà capgirar la realitat del barri els pròxims anys. En paral·lel, s’ha d’afegir a aquesta equació la construcció de la promesa illa d’equipaments al tan bregat solar de Germanetes i la superilla que hi ha prevista al districte –encara sense concretar–, un dels més densos i amb menys verd per habitant d’Europa. Tres actuacions llargament reivindicades per fer més amable aquest dur enclavament, que no pocs temen que puguin acabar tenint conseqüències perverses. «És possible que veïns que fa anys que lluitem per la transformació de la Model o Germanetes acabem expulsats del barri per l’augment dels preus que aquestes victòries veïnals poden desencadenar», reflexiona Guillermo Rojo, membre de Recreant Cruïlles, col·lectiu nascut de l’assemblea de barri creada després de la dispersió del 15-M de la plaça de Catalunya i de la recent creada Xarxa d’Habitatge del barri.

Als 28.000 metres quadrats de barri guanyats a la Model, s’hi han de sumar els 5.500 del solar de Germanetes, entre els carrers de Consell de Cent, Comte Borrell, Diputació i Viladomat. A més a més del lluitadíssim institut, les obres del qual és previst que comencin aquesta tardor, al solar abandonat per les monges es construiran també dos edificis de vivenda pública amb 82 pisos, els baixos d’un dels quals albergarà una guarderia municipalles monges s'aixecaran també dos edificis de vivenda pública amb 82 pisos, els baixos d'un dels quals albergarà una guarderia municipal.

.

Alfons Santamaria, arquitecte jubilat, membre de la vocalia d’urbanisme de l’associació de veïns i col·laborador del col·lectiu Germanetes Illa Verda, es mostra crític. «Estan enrocats a executar un projecte de fa una dècada», insisteix. Des de Germanetes Illa Verda i altres col·lectius del barri, com Recreant Cruïlles, es va demanar a l’ajuntament que es convoqués un nou procés participatiu per redissenyar el futur de l’espai, procés que no es va convocar, la qual cosa ha deixat molta gent amb mal gust de boca.

Un dels objectius d’aquells que demanaven redefinir la urbanització de la zona era minimitzar la construcció. «Tots estem d’acord en la necessitat d’augmentar el parc de pisos públics, però creiem que hi ha alternatives que no són necessàriament omplir una altra vegada això de totxo. Es poden rescatar vivendes ja contruïdes per convertir-les en vivenda pública, per exemple», assenyala Santamaria.

El col·lectiu Germanetes Illa Verda va reunir 700 firmes en dos dies en un manifest en el qual es plantejava buscar ubicacions alternatives que aprofitessin zones ja construïdes per no perdre els 5.000 metres de zona verda guanyats amb l’adeu de les monges, que el barri ja s’ha fet seus. Batalla pràcticament perduda, ja que les màquines hi entraran passat l’estiu, per a alegria de les famílies que perseguien l’institut, que entenien que tornar a obrir el debat sobre la seva ubicació voldria dir tornar a endarrerir-ne la necessària construcció.

A més a més, en aquesta zona hi havia projectada històricament –tots els projectes pendents s’arrosseguen des de fa anys– una superilla, que els veïns demanen que es comenci a implantar amb el veto al trànsit de Consell de Cent, a l’alçada de Germanetes. La regidora de l’Eixample, Montserrat Ballarín, evita parlar de superilla. «Estem treballant en diverses pacificacions, però encara no es pot parlar de superilla. Una de les idees és pacificar l’eix de Rosselló sobre la Model, entre Tarradellas i Entença, per promoure el comerç a la zona», assenyala. La regidora d’Urbanisme, Janet Sanz, sí que diu obertament la paraula tabú. «Encara l’estem treballant, però començarà en el reformat mercat de Sant Antoni i anirà pujant. L’Eixample necessita respirar».

Turisme a la Model

Notícies relacionades

El tancament de la Model revaloritza l'Esquerra de l'Eixample

Els últims presos de la Model

Turisme a la ModelL’últim aspecte que sobrevola el futur del barri  és el turisme, que actualment no troba gaires atractius en aquesta zona, cosa que pot canviar amb la reconversió en museu d’una part de la vella presó. «Incloure la Model a la xarxa de museus de la ciutat és, a la pràctica, introduir-la al circuit turístic, amb el que això comporta», indica José Mansilla, antropòleg de l’Observatori d’Antropologia del Conflicte Urbà.

Malgrat que la falta d’al·licients d’aquesta part del barri ha evitat la massificació, el turisme ha entrat en l’enclavament de diverses maneres. «Ens hem trobat amb pisos turístics il·legals utilitzats pels propietaris per fer assetjament immobiliari. Converteixen les finques en invivibles a base de festes fins que els veïns n’acaben marxant», assenyalen des de la Xarxa, des d’on demanen a l’ajuntament que hi hagi més control.