"La ciutat em convida a anar-me'n"

Si viure a Barcelona és un luxe, viure sol a Barcelona és una missió gairebé impossible. Ho sap prou bé Xènia Elias, una noia de 32 anys que assegura que la ciutat li diu «adeu», l’està «convidant» a anar-se’n. La Xènia es va independitzar fa 10 anys i ha viscut en cinc pisos: en parella, compartint i, ara, sola. Paga 480 euros per un pis que no arriba als 35 metres quadrats, a prop de la plaça d’Espanya. És un àtic sense ascensor d’una finca antiga, clàssica o règia (com la venen els anuncis immobiliaris). "L’escalfador s’espatlla dues vegades a l’any. A l’hivern hi fa molt de fred, a l'estiu es un forn. Pero es casa meva i no volia marxar".

Notícies relacionades

Barcelona es mira en el mirall de Berlín i París per contenir l'alça del lloguer

"Les mesures per frenar els lloguers no funcionen"

Ara, el seu pis és ple de capses per a una mudança que encara no té un destí final. El 27 de juny se li acaba el contracte, busca pis des del novembre i continua sense trobar res. A més a més, està sola a l’edifici des del gener. «Van vendre la finca i els nous propietaris van deixar de renovar els lloguers. Volen fer-hi reformes, suposo que per llogar-lo a turistes». Els primers a anar-se’n van ser els propietaris d’una joieria que ocupava el local de la planta baixa. «El drama del lloguer, també afecta el petit comerç. Se l’estan carregant», assegura.

Ella continua buscant sense parar. Diu que sense manies, que no descarta cap barri. Inclou Badalona i l’Hospitalet. Per 425 euros n’ha trobat un de 12 metres quadrats. «Un passadís sense cuina. S’hi pot posar un microones», diu l’anunci. «Al Gòtic hi ha pisos de 23 metres per 600 euros. A Nou Barris, els de 700 són bastant amplis. ¿On són els pisos de 500 euros?», es pregunta. Compartir és l’altra opció per (sobre)viure a Barcelona però tampoc és la panacea. «Es lloguen habitacions, cap meravella, per 450 euros. El que abans costava el pis sencer». GEMMA VARELA