113 anys de la Model

La Model tanca avui, 8 de juny, un dia abans de complir 113 anys, data en què van finalitzar les obres de les cel·les de 4,09 metres de llarg per 2,40 d’ample i 3,30 d’alt. Des dels seus inicis, la presó de l’Esquerra de l’Eixample ha tingut tot tipus de reus repartits per les seves set galeries, sobretot durant la postguerra, quan van estar sobrepoblades, molt per sobre de la seva capacitat, sense higiene, amb tortures, plagues de xinxes i rates i sense una mínima atenció psicològica.

Presoners preventius, militants polítics de diferents ideologies (entre ells, Lluís Companys i Jordi Pujol, que van arribar a presidir la Generalitat), atracadors, estafadors, violadors, assassins, traficants, gàngsters, corruptors de menors, lladres, i fins i tot actors arrestats per injúries a l’Exèrcit, com va ser el cas de Gabi Renom, Miriam de Maeztu, Arnau Vilardebó i Ferran Rañé, condemnats en consell de guerra pel cas de La Torna, han sigut protagonistes del costat fosc i més injust de la història de la ciutat.

LLUITADORS DEL MOVIMENT OBRER

En aquesta presó també s’han escrit les pàgines més tristes de la vida d’herois de la lluita sindical, política i social d’un segle convuls. Va ser el cas de Joan García Oliver, fundador juntament amb Buenaventura Durruti de Los Solidarios, un grup armat que va lluitar als anys 20 contra la repressió governamental cap al moviment obrer anarcosindicalista. I també el d’Helios Gómez, el poeta, il·lustrador i artista comunista, amb una fitxa policial que el descrivia com «perillós i propagador d’idees». Seva és la 'Capella gitana', surrealista mural religiós que va pintar en una cel·la habilitada com a oratori a la galeria dels condemnats a mort, que ara es pretén restaurar, ja que el 1998 la Conselleria de Justícia va fer tapar els frescos amb una capa de pintura blanca.

Dels condemnats a mort, un dels més recordats és Salvador Puig Antich, l'últim executat a garrot vil pel règim franquista. El jove llibertari, activista del Moviment Ibèric d'Alliberament (MIL), va ser acusat per la mort d'un policia en un judici militar. El van matar a la mateixa presó Model el 2 de març de 1974, després d'un procés ple d'irregularitats. 

UN MORT CADA SETMANA

L’índex de violència en la convivència quotidiana va arribar a quotes terrorífiques a finals dels 70 i a la dècada dels 80, quan la droga va fer estralls. Les seves parets han presenciat suïcidis, motins, fugues, morts per sobredosi, violacions, sadisme i fins i tot salvatges protestes que acabaven amb desenes d’interns amb les venes tallades, que eren atesos com si es tractés d’un hospital de guerra fins que no hi arribaven els metges.

Paco Vicente, que ha dirigit presons i que ara és un acreditat expert en temes de reinserció social, va entrar el 1982, amb 22 anys, a treballar de funcionari a la tercera i quarta galeria de la Model. Les perilloses. S’hi va estar sis anys en un dels moments més crítics de la presó, quan els presos menjaven a les cel·les perquè per no haver-hi no hi havia ni menjador. 

«Estava totalment incontrolada. Cada setmana hi havia una mort per agressió. La nostra principal preocupació era que no es matessin. Fins al 85 va ser duríssim. Els traficants llançaven al pati la droga embolicad en paquets. No hi havia tanques protectores», explica Vicente, que va arribar a patir un segrest de dues hores a la cinquena galeria quan dos interns el van agredir mentre els acompanyava a la dutxa amb punxes que es fabricaven amb qualsevol metall.

«Ens van treure l’uniforme verd, l’antic, van agafar la clau i em van tancar seminu en una cel·la amb els interns. Van arribar a accedir a la porta exterior, on els van reconèixer i els van aturar. No van aconseguir fugar-se», recorda Vicente, que no va patir cap atac perquè, segons ell, els presos solen respectar els funcionaris. Durant aquestes dues hores, va cridar per la finestra, però els guàrdies de les garites no van fer ni cas. «Els xicles eren habituals». En aquells anys, hi havia Juan José Moreno Cuenca, 'el Vaquilla', que va passar 28 dels seus 42 anys a la presó per robatoris, motins i fugues. «La llegenda que l’envolta no té res a veure amb la realitat. Mai va ser un 'kie' [paraula de l’argot carcerari que prové del terme 'killer']. No era líder de res. Era un pobre penjat, drogoaddicte i a qui els altres presos li tenien jurada», revela.

REINSERCIÓ

Notícies relacionades

¿Què es pot fer ara amb la Model?

L'últim sopar a la Model: gaspatxo, pizza congelada i gelat

A la Model hi ha hagut casos de reinserció, com el de Daniel Rojo, conegut com 'el Milionari' pels seus 150 atracaments a bancs entre els anys 80 i 90. Després de sobreviure a l’heroïna, en un entorn marginal i a 14 anys de presó, va ser assistent de Calamaro, Loquillo i Leo Messi, i ponent de criminologia en universitats. «El que jo vaig robar no és res comparat amb els banquers i la crisi», va dir quan promocionava la seva biografia, 'Confesiones de un gánster de Barcelona'.

En els últims anys, els delictes per delictes d'apropiació indeguda, corrupció i estafes estan a l'ordre del dia des de l'ingrés a la presó del financer Javier De la Rosa el 1994. Fins a un grup de 'manters' va ser privat de llibertat i va ingressar a la presó preventiva sota l'acusació de mercaderia falsificada per vendre al 'top manta'.