L'últim sopar a la Model: gaspatxo, pizza congelada i gelat

El silenci es va apoderar ahir de la presó Model de Barcelona. El bullici havia desaparegut a gairebé tot el recinte. Només se sentien veus al menjador. Els últims 24 presos que dormien al vell centre penitenciari del carrer d’Entença disfrutaven d’un sopar amb un menú que havien triat ells: gaspatxo, pizza quatre formatges (congelada), amanida i gelat. Feia mesos que no menjaven pizza i els feia il·lusió.  Per beure: aigua i sucs. Gens d’alcohol (prohibit) ni de cava. Si hi ha brindis, ho fan amb les begudes permeses. La festa i destapar ampolles s’ho guarden per quan recuperin la llibertat. «Almenys, que quan surtin tinguin un bon record de l’últim sopar a la Model», diu la Gemma, una cuinera que ja fa tres anys que controla els fogons de la presó.

Per als presos que van sopar i van dormir ahir en aquesta presó va ser amb seguretat una nit especial. Els records voletejaran. Avui abandonaran la cel·la on han passat dies i nits i seran traslladats a altres centres de Catalunya. Felipe (nom fictici), que treballa a la cuina i prepararava l’àpat final, per exemple, haurà d’acomodar-se a la seva nova casa: la presó del Catllar, a Tarragona. No sembla estar descontent. L’únic que vol és que els dies passin ràpid.

Ahir, recórrer la presó era esgarrifós. La majoria de cel·les, buides, i als passadissos, ningú. Els pocs sorolls que se sentien eren els carretons que portaven d’un costat a un altre les poques coses que encara hi havia al recinte. Fins i tot el gimnàs era buit. Havien transportat tot el material a la presó de Quatre Camins.

Espais claustrofòbics

Les dependències estaven desertes. Fins i tot feien olor de buit. «L’olor és diferent», reconeix un funcionari. La massificació que ha patit la Model durant dècades s’ha esfumat. Quedaran als llibres d’història els 13.000 reclusos que la van ocupar durant la Guerra Civil o els 2.500 interns que hi van viure a finals dels anys 80, quan hi havia 9 o 10 interns per cel·la.

Però el que més sorprèn ara al travessar la gran portalada és el silenci, només trencat pel so que fan les gruixudes portes metàl·liques de les reixes, on els pocs funcionaris que queden segueixen actuant com sempre, controlant les persones que passen per aquests espais claustrofòbics. No s’obre una porta fins que no es tanca la que has passat. Per arribar al nucli central, on hi ha la garita principal de vigilància i des d’on es distribueixen les galeries, s’han de passar unes quantes d’aquestes reixes. La seguretat no s’ha relaxat gens. Al pati no hi queden ni les cistelles de bàsquet que permetien fer una mica d’esport. Amb tristesa, una funcionària diu que també han deixat les seves cases les dues famílies de companys que encara vivien en uns pisos que eren dins el recinte.

Notícies relacionades

113 anys de la Model

11.30 hores: la presó Model està buida de presos

La frenètica activitat a la cuina havia desaparegut. A les 8.30 hores només quedava una cuinera, la Gemma, i un intern, l’esmentat Felipe, que amb uns fins guants tocava els aliments, encara que també tenia temps per fer un enorme entrepà. Les grans olles estaven oblidades en una prestatgeria. En altres de més petites hi van fer l’últim àpat: cigrons a la vinagreta, aletes de pollastre adobades, amanida verda, fruita i iogurt. A la cuina hi treballaven 30 interns al matí i 28 a la tarda, a més a més de quatre cuiners externs. Ahir, només hi havia tres presos a cada torn. La Gemma, la cuinera, confessa: «Veure els magatzems buits, ho visc amb tristesa».

Als últims 25 reclusos els espera avui un esmorzar especial: cafè amb llet i una pasta sorpresa. Viatjaran a altres centres amb l’estómac ple. Es preveu que l’últim furgó amb 12 presos surti cap a les onze del matí i que, minuts després, els Mossos finalitzin el seu servei. Només alguns funcionaris treballaran fins diumenge. Després, la vella i menyspreada presó tancarà definitivament. Quedarà aquella olor de buit. El silenci camparà ben ample.