Condemna al metro de Barcelona per l'amputació d'una cama a un jove

La matinada del 4 d’agost del 2013, Carlos Roberto Díaz va sortir de festa amb uns amics. No es podia imaginar que aquella nit canviaria la seva vida per sempre. A l’arribar a l’estació d’Hospital Clínic, tots van baixar del metro. Van començar a jugar entre ells, donant-se empentes, amb tan mala fortuna que Carlos es va desequilibrar i la cama li va quedar atrapada entre l’andana i el vagó (una escletxa de 17 centímetres) quan el comboi havia reprès la marxa.

El metro el va arrossegar i li va segar la cama. Un jutjat de Barcelona ha estimat parcialment la demanda que va interposar i ha condemnat Ferrocarril Metropolità de Barcelona, que gestiona el suburbà, i la seva asseguradora a indemnitzar-lo amb 74.034 euros, més interessos, i a pagar-li el 25% de totes les pròtesis que necessiti a la seva vida. La sentència al·lega que part de culpa la va tenir l’accidentat i que el metro no va adoptar les mesures necessàries per evitar el risc.

«Em va arrossegar uns metres i la cama em va quedar destrossada», va explicar Carlos a EL PERIÓDICO el juliol del 2014, quan va presentar la demanda, redactada per Leire López, del despatx Vosseler Abogados. Va recordar que va salvar la vida perquè l’accident va ser a l’estació d’Hospital Clínic. «Els metges van baixar directament des de l’hospital, ja que un amic va sortir a demanar ajuda. No va venir ni ambulància», destaca el jove, que va perdre cinc litres de sang en cinc minuts.

PEDESTAL I MAMPARA

El titular del Jutjat de Primera Instància número 12 de Barcelona, Xavier Albanell Palau, destaca a la sentència que l’empresa no va posar tots els mitjans per evitar l’accident, com un pedestal que s’amagui sota el vagó quan es posi en marxa, o mampares que ja s’han instal·lat en altres trams (L-9), i que s’obren de forma sincronitzada amb les portes del vagó, impedint l’accés accidental d’usuaris a la via.

«El primer sistema (pedestals mòbils) hauria reduït el risc» i el segon (mampares) «l’hauria evitat». No obstant, creu que la companyia ha d’assumir només el 25% de la culpa. L’altre 75% l’atribueix a l’actitud del jove. Per això, el magistrat ha reduït la petició d’indemnització que feia la víctima.

Notícies relacionades

Cues de cotxes des de la matinada a les gasolineres de Barcelona per a repostar i omplir generadors

Dues noves línies reforcen el bus nocturn de l’àrea metropolitana

Segons la sentència, en la causa de l’accident hi va contribuir, «sens dubte», el comportament del jove. També fa referència a les manifestacions recollides als seus amics pels Mossos. En elles figura que, quan  Carlos i un d’ells, Antonio, van baixar del vagó, van començar a donar-se empentes «de broma». La policia, després de  veure la gravació de seguretat, corrobora que Carlos va agafar el seu amic de la cama, el va desequilibrar i van caure tots dos a terra.

Per al jutge és «un fet notori el perill que comporta el tren» i el jove «hauria hagut d’extremar les precaucions». És a dir, una vegada va baixar del vagó, «s’hauria hagut d’allunyar decididament i col·locar-se en un lloc més segur a l’andana, en lloc d’emprendre una actitud de risc com jugar i agafar-se amb un dels amics a l’extrem de l’andana quan el comboi ha reprès la marxa a escassíssima distància». Però afegeix que, qui té «el control de l’ús del ferrocarril», ha d’adoptar «les mesures per evitar resultats lesius».