Adeu, Raval, adeu

Margarita és una d’aquelles veïnes del Raval «de tota la vida». De les que ho explica amb orgull allà on va i fa pedagogia del barri, aquella pedagogia que avui encara és necessària. «Quan era petita, per anar al col·legi de les monges, que era a Drassanes, passàvem amb la meva germana pel carrer de Sant Ramon i les prostitutes sempre ens defensaven si algun home ens deia alguna cosa. No em podia sentir més segura», explica Margarita, nascuda al carrer del Marquès de Barberà, entre la Rambla i la Rambla del Raval, molt abans que aquesta segona existís, òbviament. Aquí va néixer i aquí viu encara. «Se’m parteix l’ànima cada vegada que penso que me n’hauré d’anar. Que ha començat el compte enrere», explica aquesta jubilada de 63 anys. El seu contracte de lloguer expira el novembre de l’any que ve.

Notícies relacionades

Com es buida la ciutat de veïns (i què passa després)

El 26% dels creuers seran de menys de 1.000 passatgers aquest 2025

La seva mare, la titular del contracte de renda antiga, va morir el novembre del 2016. Pagaven una mica més de 200 euros per un pis gran i amb una terrassa preciosa. Margarita va comunicar la mort al propietari, conscient que el contracte anava a nom de la seva mare i s’havia de canviar. «Volia fer les coses bé i sabia que pagàvem poc i que m’havien d’actualitzar el lloguer, però la resposta que vaig rebre va ser que, després dels dos anys de subrogació que recull la llei, la relació arrendatícia quedaria extingida», lamenta.

Sap que la seva, com tantes altres, és una batalla perduda, però no vol callar. «No pot ser que ens expulsin dels nostres barris i els venguin al millor postor». H. L.