Quarts de casa a 6.000 euros el metre quadrat a la Barceloneta

Per a un europeu amb possibles, comptar amb una segona residència a poca distància de la platja barcelonina és una il·lusió factible. Com ho és per a un estudiant o un treballador forans, que passin uns mesos a Barcelona, llogar pis a prop del mar. No importa la mida. El que compta és la ubicació. Amb aquestes premisses, la pressió inversora que viu la Barceloneta ha empès cap amunt els preus de lloguer i venda, acostant-los perillosament als de la bombolla immobiliària.

    

Al Gòtic succeeix una cosa semblant, amb la particularitat que la Barceloneta té pisos tan petits que és possible comprar-ne algun per sota de 200.000 euros. I aquest algun és un quart de casa d’uns 30 metres quadrats, pel qual fàcilment s’abonen més de 180.000. Fins i tot en cinquens pisos sense ascensor.

PROP DE LA BOMBOLLA

Luis va posar recentment un anunci d’una vivenda de 29 metres escripturats per 183.000 euros. La té impecable, amb mobles mini i només un tram d’escales, de manera que li van ploure candidats, essencialment estrangers o inversors que volien posar-lo en el mercat de lloguer. Amb aquest cost, la rendibilitat passa per buscar lloguers de 800 a 1.000 euros mensuals. I no hi ha barcelonins disposats a pagar aquestes xifres per viure a prop del mar en un espai tan reduït. El bucle de preus converteix molts forans en veïns temporals del barri, els únics que es poden permetre el capritx.

    

Aquest cercle viciós porta a situacions com les difoses en les útimes setmanes, amb fraus de relloguer de vivendes per dies als turistes. Però són els mateixos veïns els que van elegir un llogater estranger (que va resultar un engany), per aconseguir lloguers molt alts –de 800 o 950 euros– per pisos minúsculs que durant la crisi podien trobar-se per la ­meitat.

INTEGRAR-SE AL BARRI

El banc de dades d’idealista.com constata un increment interanual del 20,7% en els preus de venda a la Barceloneta, una mitjana de 4.902 euros el metre quadrat. Potser les operacions no es tanquin al preu de l’anunci, però en qualsevol cas ja només està un 7,6% per sota del màxim aconseguit en el mateix portal el 2007, quan es va convertir en el barri més cotitzat de Ciutat Vella. I ja se situa un 26,3% per sobre del mínim postbombolla, de 3.882 euros el metre. 

    

En l’apartat de lloguers, la zona marinera ha pujat un 6,6% en el primer trimestre (és el barri del centre amb més alça), fet que suposa un increment del 39,4% des del mínim postbombolla, indiquen fonts d’idealista.com.

    

El problema, més enllà de la inflació de preus, és que el barri perd veïnat autòcton. Des de l’Associació de Veïns de l’Òstia, Lourdes López cita un exemple al carrer de l’Atlàntida, amb pisos de 30 metres quadrats a 950 euros, on el perfil de residents de pas no acaba de lligar en el veïnat. «Voldríem gent que vingués a integrar-se al barri, no de gresca», opina. En algunes agències poden veure’s minipisos a 1.400 ­euros.

    

Al gegant immobiliari Don Piso apunten que la poca oferta a la zona encara aboca més a preus prohibitius. Emiliano Bermúdez, el seu director d’Expansión, apunta la paradoxa que el producte típic del barri no sigui en si atractiu (amb predomini dels minipisos i la majoria de finques sense ascensor) però la proximitat al mar el fa «molt buscat per estrangers», amb preus d’entre 4.000 i 8.000 euros el metre. «En aquesta zona hi ha una petita bombolla, amb molta pressió immobiliària» i tres tipus de compradors: inversors «cada vegada amb més força per després llogar o revendre», estrangers que busquen la primera línia de mar i gent nascuda al barri. I és que no hi ha demanda entre particulars d’altres parts de la ciutat que vulguin anar a viure a la Barceloneta, davant les limitacions del seu parc de vivendes, els preus disparats i l’enorme saturació turística que pateix. I apunta que el sobrepreu passa per sobre de la falta d’ascensors.

    

Les agències immobiliàries proliferen a la zona. Hi ha dos Tecnocasa amb uns quants anys en el terreny. En un apunten que fins fa poc, en plena crisi, es compraven quarts de casa per 80 o 90.000 euros però fa un any que el barri va començar a repuntar. «Hi ha molt inversor i comprador de segona residència, cosa que fa que després els pisos estiguin mesos buits», explica Joaquín Sánchez, que sol tractar amb francesos, danesos, alemanys... famolencs de vistes al mar. «Intentem que la gent sigui realista», explica, amb lloguers de 700 euros o pisos a 160.000, però els mateixos veïns de la zona tenen expectatives disparades del que poden obtenir. I el cert és que «es ven molt ràpid».

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

    

A Gestión Inmobiliaria, una administració de finques, alerten d’una conseqüència: «Abans els veïns no se n’anaven ni amb aigua calenta, i ara volen vendre i anar-se’n perquè això els recorda Lloret, i el que se’n va ja no torna enyorat».