La jubilació anticipada del sector de l'asbest, en uns llimbs administratius

«Treballs que siguin de naturalesa excepcionalment penosa, tòxica, perillosa o insalubre, i que acusin elevats índexs de morbiditat o mortalitat». Aquests són els requisits que marca un reial decret del 2011, en ple mandat de José Luis Rodríguez Zapatero, de compliment obligat per als grups professionals que vulguin accedir a la jubilació anticipada cobrant el 100% de la pensió. Enumerar-los és comprovar que els treballadors que van estar exposats a l’amiant durant llargues temporades compleixen amb totes aquestes condicions amb una contundència aclaparadora.

Tot i això, sis anys després de l’anhelat avanç i de les bones paraules, la normativa encara continua en l’ostracisme i cap dels antics treballadors del sector de l’asbest es pot acollir als coeficients reductors per avançar la seva retirada laboral. «La realitat és que d’altres col·lectius, com el de la Policia Local, estan avançant més ràpidament per aconseguir aquest dret tot i no tenir tant risc de toxicitat ni complir amb tanta solvència els requeriments com ho fa el sector de l’asbest», exposa Alex Tisminetzky, advocat del Col·lectiu Ronda, especialista en l’àmbit de la seguretat social i que ha representat centenars de víctimes de l’amiant.

¿A què es deu aquest greuge? «Això fa molta por a l’Estat perquè representaria un potent desemborsament en matèria de seguretat social, ja que es podrien arribar a concedir entre 10.000 i 20.000 jubilacions anticipades, just en un moment en què prima més que mai la retallada de despeses públiques», destaca Tisminetzky.

Així mateix, tampoc es pot obviar la pressió que encara exerceixen actualment els potents 'lobbies' d’aquest  gremi, aquelles fortunes que van ampliar el seu patrimoni a cavall dels anys 70 i 80, a les acaballes del règim franquista, amb una democràcia encara incipient, en un entorn en què resultava més assequible aconseguir els seus propòsits d’expansió que en altres països amb un sistema polític més robust i consolidat. «Avui les condicions que busquen els productors d’amiant es troben en països com Nicaragua o el Marroc», exposa el lletrat.

RIGOR I PRECAUCIÓ

Notícies relacionades

Sota la dalla de l'amiant

La Generalitat comença a retirar amb comptagotes l'amiant de les escoles

Un panorama que no se circumscriu únicament als treballadors que han patit i que pateixen la falta d’escrúpols dels empresaris i la freqüent desídia de les autoritats. La influència nociva de l’amiant pot afectar qualsevol persona, com està clar en bona part dels països comunitaris, no tant a Espanya.

«Des de la prohibició del 2002, no s’ha aprovat cap norma específica sobre l’amiant, més enllà de l’obligació de retirar aquest material complint tot un seguit de condicions. En països com França, per exemple, el propietari d’un immoble té l’obligació de comunicar a un hipotètic inquilí si a la casa hi ha amiant, com passa aquí amb l’aluminosi; en aquesta matèria estem molt allunyats de la majoria d’estats de la UE», denuncia l’advocat del Col·lectiu Ronda que representa els afectats pel component tòxic.