Puig Antich torna a la Model

"La Model era l'horror, el centre de la humiliació, del maltractament. I això era la vida quotidiana enmig de la ciutat". Les paraules del productor cinematogràfic Jaume Roures no deixen cap dubte sobre el que aquest centre penitenciari va significar per a Barcelona al llarg dels seus 133 anys d'història. Menys d'un mes després que tanqués definitivament (ho va fer el 8 de juny), Mediapro va projectar aquest dilluns a la nit, al pati de la Model, la pel·lícula 'Salvador (Puig Antich)', dirigida per Manuel Huerga i rodada el 2005.

Va ser així com aquesta presó, escenari on va passar els seus dies finals l'últim pres polític executat a Espanya mitjançant el "garrot vil", es va convertir també per una nit en escenari d'acollida d'un homenatge. Hi van anar uns 300 convidats i també va comptar amb la presència del conseller de Justícia, Carles Mundó, i la germana de Puig Antich, Merçona Puig Antich.

El visionament d'aquest drama basat en fets reals va tenir lloc el mateix dia en què va obrir al públic l'exposició 'La Model ens parla. 113 anys. 13 històries',organitzada per la Conselleria de Justícia a l'interior de la presó. Els ciutadans la podran visitar fins al 26 de novembre i per fer-ho s'hauran de registrar a la web del departament.

MILITÀNCIA

Salvador Puig Antich va ser assassinat el 2 de març de 1974. Tenia 25 anys i era un militant anarquista que formava part del Moviment Ibèric d'Alliberament (MIL). Va viure els últims anys de la dictadura franquista. L'atemptat d'ETA contra Carrero Blanco, com recull el film, va precipitar la seva execució, malgrat les moltes mobilitzacions que van tenir lloc per salvar la seva vida. "Aquella bomba també m'ha matat a mi", diu en un moment Daniel Brühl, actor que encarna el jove anarquista.

Per les cel·les de la Model, al carrer d'Entença, hi van passar reclusos molt coneguts i de molts tipus diferents, des de l'expresident de la Generalitat Lluís Companys a Juan José Moreno Cuenca, 'el Vaquilla'. "Molts no van sortir d'aquí, com Salvador. Això representava l'horror, els nassos de l'autoritat", va insistir Jaume Roures.

Puig Antich va habitar els últims dies de la seva vida a la cel·la 443. A la paqueteria hi havia el garrot vil que va acabar amb la vida del jove. Al terra encara es poden veure les marques que indica on estava. La pel·lícula recrea moments del jove a la seva cel·la, així com jugant a bàsquet al pati de la presó. Un pati que simula ser el mateix on ahir es va projectar una pel·lícula sobre la seva vida.

"RECONEIXEMENT"

"Em fa il·lusió que la pel·li es passi aquí perquè és un reconeixement per a ell", va destacar per la seva part Merçona Puig Antich, que a més va criticar les "condicions nefastes" de la presó. "Al llarg d'aquests 40 anys hi ha hagut canvis. El Parlament ha abolit tots els judicis del franquisme. Sentimentalment, que se'l recordi [a Salvador Puig Antich] és increïble. Esperem que aquestes coses no tornin a passar mai més", va dir. El film també recull els últims moments del pres amb les seves germanes dins de la presó, en les hores prèvies a la seva execució.

El conseller de Justícia, Carles Mundó, va assegurar que la Model és un "símbol de la ciutat i del país perquè a través de les seves parets es pot explicar la història del segle XX". Segons ell, al seu interior ha tingut lloc "la repressió en tots els seus formats". "Era un espai de violència, de tortura, de degradació de les persones. La volem obrir a la ciutadania per recuperar la dignitat de les persones recloses, ja fos per la seva ideologia o per la seva orientació sexual", va dir Mundó, que va acabar assegurant que aquest tancament és el "millor homenatge" que es pot fer "a persones com Salvador".

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

La pel·lícula 'Salvador (Puig Antich)' es va acabar de projectar poc després de la mitjanit. L'escena final recull el moment en què el jove és assassinat amb el garrot vil. Després de la fosa en negre, va començar a sonar pels altaveus 'I si canto trist', de Lluís Llach, cançó amb què tanca el film i que va inundar a poc a poc el pati de la Model. "Jo no estimo la por, ni la vull per a demà, no la vull per a avui, ni tampoc com a record...".

Encara que l'horror ja se n'ha anat, perviurà el seu record en la memòria dels barcelonins. "I si canto trist és perquè no puc esborrar la por dels meus pobres ulls...".