Nova vida per a la centenària botiga d'espelmes Codina

Davant la porta de l’antiga cereria Codina del carrer del Bisbe, un home mira a terra i la sensació de vertigen s’apodera d’ell. En comptes de rajoles de marbre, al paviment hi ha un vidre transparent perquè els vianants vegin, a cinc metres d’altura, el centenari taller d’espelmes que s’a­maga al soterrani de la botiga, ara transformada en espardenyeria.

Aquesta troballa, que no era a l’inventari patrimonial, es remunta a fa 200 anys, quan el barri Gòtic era ple d’artesans. Els nous arrendataris de l’establiment han concedit especial protagonisme a la màquina de cera, l’única que perdura a tot Barcelona, tot i que fa més de mig segle que està en desús.

La botiga no parava de vendre ciris i espelmes que acabaven consumint-se, majoritàriament, a les capelles i altars de la catedral, al costat, on en cremaven un milió i mig a l’any. Però el 2008 els ingressos van baixar quan es va prohibir encendre espelmes a la basílica pel dany causat als murs i a les obres d’art.

A aquesta proscripció s’hi va afegir la crisi. Tot plegat va conduir els antics propietaris a un concurs de creditors. El negoci va tancar l’any passat. Les escasses vendes d’espelmes decoratives amb formes d’estrelles i cavallets de mar no cobrien les despeses. Després de 10 mesos amb les persianes abaixades, la botiga acaba d’o­brir amb el nom de Dos Espadrilles i respectant l’e­legant decoració original i el mobiliari. «Vam decidir el producte, les espardenyes, pensant en què podia ser idoni per a aquest local. Havia de ser una cosa artesanal», explica Toni Mas, el nou arrendatari.

MÀXIMA PROTECCIÓ

La botiga és un establiment de gran interès, qualificat amb el màxim nivell de protecció, l’E1, que són els que conserven elements patrimonials i compten amb subvencions de l’ajuntament per vetllar per la seva protecció i fomentar l’activitat comercial.

Mas assegura que quan van firmar el contracte de lloguer, el local es trobava en un estat lamentable. «A més de restaurar-ho tot, vam haver de treure els elements que s’hi havien afegit, com les reixes de ballesta de l’entrada, per tornar als orígens, i també les làmpares, ja que en vam trobar unes de gas al magatzem, que hem adaptat al sistema elèctric», afegeix Javier de la Presa, l’arquitecte encarregat de tota la rehabilitació, després d’haver intervingut en la restauració de la camiseria Bonet Hermanos, que va obrir les portes fa més d’un segle a la Rambla, i a la del Bar Muy Buenas del carrer del Carme.

Notícies relacionades

Modernisme sense cartró pedra

El nou paradís arcade

Els tècnics van fer cales de pintures per trobar la gènesi dels colors de les vitrines de fusta noble, del taulell de marbre i de les parets. Així, el mobiliari va recuperar els tons caobes i es va desprendre dels afegits de color mel. «L’únic que no es va poder salvar és el paviment hidràulic. Estava molt fet malbé, però vam reproduir les rajoles en blanc i negre en forma d’escaquer», assenyala De la Presa.

Encara que l’objecte a exposar a les vitrines són espardenyes, la cera segueix sent la senya d’identitat d’a­quest espai ubicat en un carrer de vianants.