Saviesa rima en femení

En un món més just, amable i respectuós, el més vell del lloc seria una institució venerada en qualsevol comunitat. Però hi va haver un moment en què l’ambició de les noves generacions es va emportar  costums ancestrals tan necessaris com els consells de gent gran, amb els quals es podia aprendre del passat per arribar a un futur més pròsper. Per sort no totes les tribus són iguals i a la de Sant Cosme els cabells blancs són referència en l’imaginari col·lectiu, a contracorrent d’un univers entregat al dictat d’una modernitat mal entesa. Doble mèrit al saber que aquests cabells blancs no adornen testes d’homes, sinó de dones, que per la seva condició han hagut de lluitar el doble per fer-se valer en un entorn massa oblidadís i masclista.

Perquè a Sant Cosme no trobaran cap veu més autoritzada que la d’aquesta vintena de dones d’entre 60 i 85 anys a les quals tothom identifica com les Dones Sàvies, un col·lectiu impulsat per l’Ajuntament del Prat i acompanyat pels Grups Associats per al Treball Sociocultural (GATS), per il·luminar tots els topants de la vida comunitària amb la solvència d’aquells que han tingut un paper preponderant en la transformació del barri i en la cohesió comunitària.

Ja els agradaria que no hagués sigut així, però les circumstàncies les van empènyer a un bagatge que atresora un extens full de serveis amb incursions en terrenys tan hostils com la droga, la marginació i tots els desafiaments que atemptessin contra l’equilibri del seu hàbitat. «Ens vam guanyar la confiança dels joves perquè hem viscut situacions tan difícils que no ens costa posar-nos a la pell dels que ho passen malament», sosté Nico Herance.

Emilia Lafuente repassa algunes d’aquestes campanyes veïnals pretèrites i recorda que les cassolades –«a les quatre de la matinada, que com més soroll, millor»– no són cosa d’abans-d’ahir, sinó que ja va ser una de les seves armes per reclamar instal·lacions sanitàries dignes o línies de busos que connectessin el veïnat amb la resta del món. «També vam sortir al carrer per les destrosses de la droga, que va començar amb xavals de 13 o 14 anys esnifant cola i va acabar amb l’heroïna arruïnant i desfent moltes famílies», afegeix.

Resistència

Notícies relacionades

Benvinguts a 'Sant Cosme Valley'

La redempció de Sant Cosme

ResistènciaLa seva resistència va ser, i és, indestructible i amb la generositat de cedir el protagonisme als homes, «els que rebien els peixos grossos», mentre elles esperaven entre les trinxeres del veïnat, com explica Conchita Castells. «Hi va haver qui tenia interès a fer creure que érem inútils, però vam demostrar que no era així; avui dia és una cosa contra la qual no hem de lluitar perquè els xavals valoren la nostra experiència i ens escolten», explica.

Compromís comunitari que no els resta temps per dedicar-se a col·laborar en projectes de ràdio, teatre i allà on les reclamin, com explica María Godoy, que no se sent còmoda amb la seva consideració de sàvia. «No em veig així, jo només puc compartir la meva experiència de vida per si serveix a algú», destaca. I per si pot servir «als poderosos», heus aquí el seu missatge de capçalera: «No es pot ser gran sense ajudar el petit; espero que acabin per adonar-se’n, perquè no me’n vull anar amb la pena de deixar un món pitjor».