«Aquí no parlen per telèfon sinó a crits pel balcó»

«En un barri, m'agrada poder saludar els veïns, al carrer i als comerços. Encara que no sàpigues com es diuen, per a mi això, aquella salutació i aquella conversa espontànies és el més important del lloc on visc», explica Anne Morin, una ballarina nascuda a Arras, la capital del departament de Pas-de-Calais, al nord de França, el 1957.

Va ser la dansa la que la va fer descobrir Barcelona, fa 25 anys. «Va ser durant una gira, i ja llavors em va agradar com era de franca la gent aquí. Els francesos, moltes vegades, som molt formals», compara Anne Morin. És veïna del barri de les Roquetes des de l'any 2005, cinc anys després que s'aixequés, per primera vegada, la carpa de l'Escola de Circ Rogelio Rivel, l'única escola de circ professional de Catalunya. Morin és una de les seves fundadores, i és part del seu equip de coordinació pedagògica.

Fusions d'art

Precisament per haver sigut una de les persones que van ajudar a aixecar la carpa de circ que és avui centre oficial d'ensenyament de les disciplines circenses, Anne Morin s'hi sent com a casa. Perquè, a més, sota la lona passa gairebé més hores de les que té un rellotge. Viu a tan sols cinc minuts a peu d'aquella carpa i, tret d'algunes classes que imparteix al barri de Gràcia, passa la major part de la seva existència a Nou Barris. Ara al juliol, la carpa és aula de diferents tallers intensius o assajos individuals d'estudiants o professionals del circ que arriben a Barcelona des d'altres països.

El circ ha portat vida al barri. «Hem plantat arbres al voltant de la carpa», diu Morin. Ella va arribar per aportar sota la carpa la seva experiència com a ballarina professional. «M'agrada continuar treballant en les dues disciplines», declara. «Estem en un moment en què necessitem fusions d'art, i participar en això m'apassiona molt -diu-. No ens quedem en la tècnica de circ, anem a la creació de llenguatges propis d'altres tècniques». Ara ja pensa en una petita creació amb sis alumnes per portar, a finals d'octubre al Festival Circa, a Auch, una població francesa a prop de Tolosa, on es donen cita cada any escoles que presenten peces curtes i que aquest any celebra els 30 anys.

Soroll i excrements

Notícies relacionades

Sandra Durany, de Natura: "Som els reis del regal"

Agre ple veïnal pel solar del parc de bombers

Les vistes al mar des de la seva vivenda a Nou Barris -«un mar urbà», precisa Morin-, però, en definitiva, el Mediterrani, i la proximitat de Collserola, on surt a caminar, compensen bastant, tot i que no esborren de la seva ment, la gran quantitat d'excrements amb els quals el veïnat de les Roquetes conviu diàriament. «Hi ha un camí que surt de prop de casa, preciós, amb arbustos i tarongers, però tot el camí està sembrat de merda de gos», lamenta la veïna, fascinada pels colors que flors i plantes aporten al barri. «Sobretot a la primavera, cada carrer té el seu color, és meravellós i t'anima els dies-diu-. Llàstima que hi hagi milers de gossos també. M'agraden, però quan veus llocs que podrien ser idíl·lics i estan bruts per culpa de l'incivisme, sap greu. Hi ha qui s'hi esforça, però altres passen de tot. S'ha de conscienciar aquests incívics, que sàpiguen que l'excrement no és adob».

Un altre detall del qual és conscient aquesta veïna és que viu en un barri sorollós. «Aquí no es truquen per telèfon, es criden pel balcó. De cop i voltes, sents converses a ple pulmó, de balcó a balcó. Però això és part de la personalitat del barri, i graciós sempre que no sigui de nit», acaba dient Morin.