Els vells i els nous desnonats viuen junts a Aragó, 477

Al número 477 del carrer d’Aragó hi ha 28 pisos, 26 de 40 metres quadrats i dos de 30. Ara quatre són buits. En 18 vivendes hi resideixen llogaters de la finca, alguns amb contractes de renda antiga i altres amb tarifes més altes. La novetat és que a l’immoble també hi viuen, des del 3 de juliol, sis famílies o persones que hi han sigut reallotjades per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH). El seu portaveu, Carlos Macías, relata que la PAH està acostumada a ocupar edificis buits, de manera que a la finca del carrer d’Aragó  hi van arribar amb una certa prudència: van informar els veïns dels seus plans d’ocupació i aquests, diu, van reaccionar encantats. Que ell sàpiga, és l’únic lloc en què es dona aquesta convivència.

Alguns dels veïns, els nous i els que ja hi eren, es van reunir ahir per parlar de la seva situació. A l’abril, la propietat va canviar de mans: va passar a la immobiliària internacional Norvet que, per ara, ha enviat burofaxos a alguns llogaters en què se’ls anuncia que se n’han d’anar. Els de renda antiga no els han rebut, però hi ha qui ha vist com havia d’insistir perquè no li cobraven un rebut, cosa que fa pinta de mobbing immobiliari.

MARI, LA CAP

A Aragó, 477, hi ha 24 pisos habitats, però gairebé sempre és la Mari qui porta la veu cantant. Maria Olivellas, de 67 anys, viu al 4t, 3a des de fa 36 anys. Sobre els seus nous veïns, diu: «No he tingut cap problema. És gent amable. Al principi ni agafaven l’ascensor per no molestar». A la Mari (lloguer de 400 euros i una pensió de 1.000 euros) no l’ha pressionat ningú perquè deixi el pis, però té clara la seva actitud si això es produeix: «A mi em treuen d’aquí dins d’una caixa».

Al seu costat, Lluís Duran Cos, 86 anys, 35 d’ells al seu pis. Viu al 3r, 2a, paga «més de 300 euros» de lloguer i té una pensió de 630. «Estic molt acollonit perquè vaig en cadira de rodes. Si no va l’ascensor, m’hi quedo tancat. No estic per traslladar-me i no tinc diners per a una residència», es lamenta.

AGENT DE SEGURETAT I COPS DE MAÇA

Els veïns expliquen que tant bon punt hi van arribar els reallotjats de la PAH, la firma va posar un agent de seguretat privada a la porta i alarmes als quatre pisos que seguien buits. Un dia, homes amb maces van començar a «destrossar-los». Es va trucar a la Guàrdia Urbana, que va aturar els cops. Segons els veïns, es buscava danyar l’estructura per fer-los fora argumentant amenaça de ruïna. Cosa que neguen: diuen que l’únic perill és l’empresa.

Gabriel Freitas, de 60 anys, resideix a l’entresol i té contracte de lloguer, però no de renda antiga. Al maig va rebre un burofax que l’instava a anar-se’n del pis amb la seva dona i el seu fill. Ell sosté que legalment té temps fins al novembre. Va començar a buscar una vivenda de lloguer: «Demanen que entre els dos cònjuges sumin ingressos mensuals que superin tres vegades el cost del lloguer. Poques famílies poden assumir aquestes condicions».

SENSE COBERTURA MUNICIPAL

Antonio Felipe Alberich, de 81 anys, estadant del 2n, 1a, ni tan sols recorda quant témps fa que està instal·lat allà. Amb una pensió de 600 euros, en paga 215 de lloguer. Diu que l’hi han apujat 10 euros. Al mateix replà, al 2n, 3a, s’hi ha instal·lat Wilman, de 25 anys, amb la seva dona i dos fills. Vivien en una habitació llogada, d’allà van anar a una altra, després a una pensió, després al carrer. I van contactar amb la PAH. M. A., que prefereix no donar el seu nom, ha sabut ara que quan mori el seu pare la podran fer fora al cap de dos anys.

Notícies relacionades

La nova ronda de Sant Antoni provoca embussos d’autobusos

El lloguer de temporada creix el doble de ràpid a Barcelona que a Madrid

Samuel Camacho, de 26 anys, s’ha instal·lat al 3r, 2a: Ve de residir en una habitació a Sants d’on el van fer fora, però, tal com recorda el portaveu de la PAH, això no és cap desnonament legal, de manera que no pot anar a la taula d’emergència social municipal. Tampoc pot comptar amb aquest recurs Enrique Macias, de 56 anys, ara veí del 5è, 4a, que ve de residir en un local, no reconegut com a vivenda, de manera que no disposa del dret a assistència municipal.

UNA TELE PER A L'AARON

Un cas semblant al d’Antonio Pérez, de 51 anys, que residia en un local al carrer del Moianès del qual va haver de marxar i avui s’està al 4t, 1a amb el seu fill Aaron, de 7 anys. «Estic content d’estar aquí», afirma mentre el nen juga al seu costat. «Necessitem una solució», diu el pare. «I una tele», remata el fill.