Fricció entre l'AMB i la Generalitat pel futur pla urbanístic metropolità

Reforçar la cohesió social, respectar la sostenibilitat mediambiental i optimitzar l’eficiència econòmica. Cotejant la coincidència entre els objectius de l’avantprojecte de llei de territori amb què treballa la Generalitat i les bases del futur Pla Director Urbanístic (PDU) que impulsa l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) caldria pensar en una sintonia entre administracions per traçar una estratègia comuna sobre el desenvolupament territorial de la capital catalana i el seu entorn. Però la realitat parla d’una «col·lisió competencial», un obstacle considerable i de pronòstic incert que es podria convertir en un nou motiu de fricció entre el Govern català i Ada Colau, aquesta vegada en qualitat de presidenta de l’AMB.

L’horitzó no és el més favorable per començar la redacció del projecte, que es va iniciar el 2013 amb la recollida d’informació, i que ha de donar continuïtat i homogeneïtzar l’estratègia urbanística metropolitana, per més que ahir es van establir les bases i l’estructura del procés amb l’aprovació del ple del Consell Metropolità. No quan els plans del Govern català suposen una «desregularització urbanística» i una reapropiació «centralitzadora» del que s’havia concebut com a competències netament municipals, segons Josep Maria Carreras, director d’Urbanisme de l’AMB.

PRESSIÓ PEL CALENDARI / La inquietud creix davant l’amenaça que suposen els terminis de compliment obligat que preveu la Generalitat, que espera un pla urbanístic llest el 2019, objectiu «inassumible» per a un projecte tan complex com aquest, que ha de donar cabuda a «un enfocament transversal, involucrant diversos departaments», com descriu Xavier Mariño, coordinador del pla redactor. El PDU preveu una aprovació inicial al voltant del 2021 i dos anys més per acabar de perfilar el contingut i donar-li marxamo definitiu.

«Per a aquest tipus d’actuacions es requereixen de set a nou anys de mitjana, segons la magnitud del municipi; i aquí l’estratègia s’ha de condicionar per a 36 localitats», expressa Mariño. Carreras considera que no fructificarà l’avantprojecte de llei de territori de la Generalitat, però si les seves previsions no es compleixen i el PDU no culmina el 2019, les competències urbanístiques al territori metropolità se les podria arrogar la Generalitat.

INTEGRACIÓ / El 2010, al constituir-se, l’AMB assumeix competències en matèria urbanística, incloent-hi el PDU, un projecte de territori compartit per a 36 municipis i 3,5 milions de persones que ha de complementar el Pla General Metropolità (PGM), aprovat el 1976 per impulsar la transformació urbana i social del territori, però que avui, després de més de 1.200 modificacions del plantejament inicial, requereix un nou enfocament ajustat a les realitats territorials coetànies i al nou «paradigma urbanístic».

Notícies relacionades

Barcelona encomana la seva bombolla del lloguer a l'àrea metropolitana

El ple de BCN demana el cap de Mercedes Vidal per la vaga del metro

L’estratègia que aporta el pla és constituir una «constel·lació de centres», en paraules de Carreras, que es refereix a la voluntat de reforçar la integració territorial dels diferents municipis metropolitans, però «conciliant-ho amb el respecte i l’èmfasi de la idiosincràsia del centre neuràlgic» de cada territori, de cara a reforçar «el sentit d’identitat dels seus ciutadans».

L’ens suprametropolità va plantejar el PDU en tres etapes. La primera es va desenvolupar del 2013 al 2015, i va consistir a desenvolupar tallers i estudis territorials i sectorials. La segona fase, en què està immers el procés, consisteix en un avanç del PDU «com a hipòtesi de discussió», amb el desenvolupament de taules temàtiques i eixos territorials, com també la integració de plans metropolitans en curs. L’últim pas serà la redacció definitiva del PDU.