Els herois del 'Bronx'

La tranquil·litat i el somriure amb què Valentina, visiblement embarassada, i Gardel, la seva parella, expliquen la seva història podria fer creure a qui els escolta que es tracta d'una ficció. No ho és. Les amenaces, el cotxe en flames, els escarabats, les escombraries, els vidres trencats, les trucades a la policia, les portes blindades i la por que explica el matrimoni no formen part de cap 'thriller', sinó del que va ser el dia a dia d'aquesta parella i la seva filla de nou anys. Una realitat amb què van conviure durant un any a la seva pròpia casa, literalment dins del seu bloc, en un barri dels afores de Barcelona, al districte de Sant Andreu.

"Aquesta cantonada era el 'Bronx'. Era seva. No hi podia passar ningú", explica Gardel, que sí que hi passava, a la força, i diverses vegades al dia, igual que la seva dona i la seva filla. Vivien allà, no podien fer altra cosa. "Volien que ens en anéssim per fer-se els amos de l'edifici, però teníem clar que no ens en aniríem. Estàvem a casa nostra i l'havíem de defensar. Estàvem convençuts que els que se n'havien d'anar eren ells", insisteix Valentina, que, després d'aguantar estoicament, finalment dorm.

El matrimoni va comprar el pis d'obra nova on encara viu l'any 2010. La promotora que el va construir no va aconseguir vendre cap altra vivenda i durant un temps van estar sols a la finca. "Era com el nostre castell. A la nit baixàvem a tancar amb clau", recorda Gardel. En plena crisi immobiliària, la promotora va decidir llogar les vivendes, "però a preus molt alts, així que els inquilins se n'anaven perquè no podien pagar-los", assenyala Valentina.

La bombolla immobiliària

Finalment, l'empresa va fer fallida i els pisos van passar, com tants altres, a ser propietat del Banc Sabadell, entitat amb què el matrimoni tenia (i té) també firmada la seva hipoteca. "Llavors van començar a okupar els pisos. Al principi eren famílies que els necessitaven, i no teníem cap problema amb ells. Anaven entrant i sortint, 'revenent' els pisos, però tot estava tranquil. De fet, a l'última noia que se'n va anar li vaig dir que per favor que no se n'anés, perquè ja vèiem el que començava a passar", prossegueix la dona.

El que començava a passar va ser l'ocupació dels cinc pisos buits de l'edifici, tots, menys el de Valentina i Gardel, per un grup de persones -"unes 20 o més", expliquen- que van generar seriosos problemes de convivència, no només al bloc, sinó a tota la zona. "Vivien de nit i dormien de dia, i tot els molestava. Al lloro del veí li tiraven ous perquè callés; però després ells arribaven a mitjanit carregats de maletes sospitoses, sense preocupar-se pel soroll, i el que no els interessava ho tiraven al celobert sense miraments", explica Gardel. "El moviment de furgonetes a la cantonada, que era seva, era una constant, igual que les portes i els vidres trencats o els cops forts a qualsevol hora de la nit", afegeix una altra veïna d'una finca pròxima.

Les trucades a la policia van començar a ser una constant, també -una cosa va portar l'altra-, i això va fer enfadar i no poc els seus gens pacífics veïns. "Un dia, amb unes alicates a la mà, un d'ells em va dir 'al meu país als xivatos els tallen la llengua'", recorda Gardel, que un altre dia va trobar un passamuntanyes amb un tornavís col·locat de forma inquietant a la seva terrassa, i un tercer, el seu vehicle cremant a la porta, actuació que la policia encara investiga.

Xarxa veïnal

"Dins de tot el dolent, la part bona de tot això ha sigut la unió entre els veïns. Vam fer un grup de WhatsApp i ens anàvem informant de qualsevol moviment", assenyala Gardel. Una veïna de la finca del costat explica com, després de trucar a la policia, i estant encara els agents davant, van sortir al balcó i els van cridar: "Xivatos, xivatos, ja ho veureu!". La policia, assegura la dona, de visita a casa del matrimoni, els va recomanar que entressin a casa, abaixessin les persianes i tanquessin les finestres. "Sentir-nos tan vulnerables ens va unir", coincideixen.

Després de multitud de denúncies a la Guàrdia Urbana, als Mossos d'Esquadra i al districte, l'ajuntament va intercedir en la qüestió, plantejada en un primer moment com un "conflicte entre privats". Finalment el jutge va desallotjar a l'abril aquestes persones de la finca, i el Banc Sabadell va acceptar posar les vivendes de lloguer social. Des del juny, tots els pisos estan habitats per famílies derivades pels serveis socials municipals procedents de la Taula d'Emergència Social.

"No té sentit que a Barcelona hi hagi vivendes buides. Hi ha molta gent que necessita una vivenda, i no ens podem permetre que entitats financeres abandonin o es despreocupin dels seus pisos buits. En aquest cas Banc Sabadell ha cedit en la mediació i hem aconseguit no només donar tranquil·litat a aquesta família, sinó cinc lloguers socials per a famílies que necessitaven una vivenda. Aquest és el camí", assenyala Laia Ortiz, tinenta d'alcalde de drets socials.

"Cas d'èxit"

La regidora insisteix que el 80% de les vivendes buides de la ciutat estan en mans d'entitats financeres. "El que volem és que el conjunt de vivendes de Barcelona compleixin amb la seva funció social. Mantenir vivendes buides per a l'especulació no només té un impacte negatiu per al dret a la vivenda, sinó un impacte en la convivència, un impacte en els barris", prossegueix Ortiz. Situació similar a la que denunciaven els veïns del Raval. 

Notícies relacionades

Sandra Durany, de Natura: "Som els reis del regal"

Agre ple veïnal pel solar del parc de bombers

Des de la PAH estan instant Ada Colau des del començament del mandat precisament perquè sigui més dura amb els bancs per 'recuperar' pisos buits. 

Ortiz també planteja la necessitat de revisar els protocols de col·laboració. "En alguns casos ens falta col·laboració per protegir famílies vulnerables, i, en altres, com aquest, per prioritzar els desallotjaments que afecten greument la convivència als barris -conclou-, els ajuntaments hem de tenir més capacitat per intervenir".